El último tren

Infotaula de pel·lículaEl último tren
Fitxa
DireccióDiego Arsuaga Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Héctor Alterio
Federico Luppi
Pepe Soriano
Gastón Pauls Modifica el valor a Wikidata
ProduccióOscar Kramer Modifica el valor a Wikidata
GuióFernando Javier León Rodríguez, Diego Arsuaga i Beda Docampo Feijóo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHugo Jasa
FotografiaHans Burmann Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFernando Pardo Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorPatagonik Film Group Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenUruguai, Espanya i Argentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena22 novembre 2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.500.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica, cinema d'aventures, comèdia, cinema d'acció i drama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
IMDB: tt0303267 FilmAffinity: 233981 Letterboxd: the-last-train-2002 Allmovie: v296129 TMDB.org: 63265 Modifica el valor a Wikidata

El último tren (també Corazón de fuego o Los durmientes) és una pel·lícula de 2002 coproduïda per Uruguai, Argentina i Espanya. Dirigida per Diego Arsuaga, és una comèdia dramàtica protagonitzada per Federico Luppi, Héctor Alterio, Pepe Soriano i Gastón Pauls.[1] La pel·lícula es va exhibir en diversos festivals, com el Festival Internacional de Cinema de Mont-real (Canadà), el Festival Internacional de Cinema de Palm Springs (Estats Units), el Cinémas d'Amérique Latine de Tolosa (França), el Festival Internacional de Cinema de Copenhaguen (Dinamarca) i el Festival de Cinema d'Hamburg (Alemanya).

Sinopsi

La notícia de la compra d'una històrica locomotora uruguaiana del segle xix per un estudi de Hollywood és motiu d'orgull per a molts uruguaians, encara que no és ben rebuda pels veterans membres de l'associació Amics del Riel, qui, decidits a boicotejar el trasllat de la locomotora als Estats Units i moguts per la consigna «el patrimoni no es ven», segresten la màquina i es llancen a recórrer les vies de l'interior del país. Mentre són perseguits per les autoritats, troben la solidaritat dels pobles aïllats i abandonats per la falta d'un mitjà de transport que per als passatgers fa temps va deixar de funcionar.[2][3]

Protagonistes

Premis

Altres nominacions

Referències

  1. ↑ Uruguay Film Commission & Promotion Office. «Corazón de fuego (El último tren)». A: 25 años de cine de ficción (1985-2010), 2012, p. 54 [Consulta: 30 desembre 2015].  Arxivat 2016-03-19 a Wayback Machine.
  2. ↑ FilmAffinity. «Sinopsis». El último tren (Corazón de fuego). [Consulta: 14 desembre 2014].
  3. ↑ El último tren a Fotogramas
  4. ↑ El último tren al web dels Goya
  5. ↑ La Seminci otorga la Espiga de Oro a Ken Loach por 'Sweet Sixteen', El País, 2 de novembre de 2002

Enllaços externs