Plata quemada

Infotaula de pel·lículaPlata quemada
Fitxa
DireccióMarcelo Piñeyro Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDiana Frey i Oscar Kramer Modifica el valor a Wikidata
GuióMarcelo Figueras Modifica el valor a Wikidata
MúsicaOsvaldo Montes compositor Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlfredo F. Mayo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJuan Carlos Macías Modifica el valor a Wikidata
ProductoraK&S Films
Oscar Kramer & Hugo Sigman Films
Cuatro Cabezas
Tornasol Films
Mandarina Films
Taxi Films
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina, Uruguai, França i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada125 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBuenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost7.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació44.753.475 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enBurnt Money (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, cinema LGBT, thriller, cinema d'acció i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMontevideo Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0227277 FilmAffinity: 148413 Allocine: 28542 Rottentomatoes: m/burnt_money Letterboxd: burnt-money Mojo: burntmoney Allmovie: v230275 TCM: 454424 Metacritic: movie/burnt-money TV.com: movies/burnt-money TMDB.org: 27092 Modifica el valor a Wikidata

Plata quemada és una pel·lícula de coproducció del'Argentina, Espanya, França i l'Uruguai dirigida per Marcelo Piñeyro i basada en la novel·la homònima publicada per Ricardo Piglia en 1997. Es va estrenar l'11 de maig de 2000.[1][2][3]

Sinopsi

Los Mellizos és un duo de delinqüents organitzat compost per Franco El Nene Brignone (Leonardo Sbaraglia) i Marcos El Gaucho Dorda (Eduardo Noriega). A més de mantenir una relació de complicitat criminal, mantenen una estreta relació sentimental i amorosa. Les seves últimes accions no han estat molt positives pel que la pròxima vegada han de tenir les coses ben clares i fer-ho perfectament. Fontana els proposa robar 7 milions de pesos.

Repartiment

Els fets

La pel·lícula es va basar en la novel·la de Piglia, basada al seu torn en fets reals: diversos delinqüents portenys -Roberto Dorda, Marcelo Brignone i Carlos Merelles- escapen a Montevideo, Uruguai, després de realitzar un quantiós robatori a Buenos Aires durant el qual van morir diverses persones.[4]

Amb la finalitat de deixar passar el temps van llogar l'apartament 9 de l'edifici Edifici Liberaij del carrer Julio Herrera y Obes 1182, Montevideo, que va servir com a pis franc fins que es tranquil·litzés la situació.

En una nit de novembre de 1965 van ser voltats per la policia, que després de catorze hores, i milers de bales van aconseguir entrar a l'apartament, però a costa de diverses morts, de policies i dels pistolers.

Pel que fa a la crònica policial, a l'apartament 11 es van amagar alguns policies que es van enfrontar amb els pistolers. Dorda, segons l'autòpsia, va morir amb 16 ferides de bala i Brignone amb 19.

Controvèrsies

La novel·la va originar la presentació d'una demanda, "Galeano, Blanca Rosa c/Piglia i altres/danys i perjudicis", efectuada per part d'una de les persones que van inspirar l'argument. La fallada conclou la inexistència de responsabilitat, per tractar-se d'un fet de domini públic.

Premis

Vegeu també

Referències

  1. Uruguay Film Commission & Promotion Office. «Plata quemada». A: 25 años de cine de ficción (1985-2010), 2012, p. 62 [Consulta: 14 març 2016].  Arxivat 2016-03-19 a Wayback Machine.
  2. Marcelo Piñeyro lleva a la gran pantalla "Plata quemada", una crónica policial basada en hechos reales, Europa Press, 1 de setembre de 2000
  3. «Credits: Burnt Money (2000)». The New York Times. NYTimes.com. [Consulta: 12 febrer 2014].
  4. 'Plata quemada': cuando Piglia se hizo cine, El Mundo, 7 de gener de 2017
  5. Plata quemada al web dels Premis Goya

Enllaços externs

  • Jurisprudencia: sentència del tribunal de la Cámara Nacional de Apelaciones en lo Civil, Sala A, Buenos Aires (5 de juliol de 2003). Consultat el 14 de març de 2016.