Ricardo Piglia

Plantilla:Infotaula personaRicardo Piglia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Ricardo Emilio Piglia Renzi Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 novembre 1941 Modifica el valor a Wikidata
Adrogué (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 2017 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortesclerosi lateral amiotròfica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Nacional de La Plata Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, guionista, periodista, crític literari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton (2001–2011)
Universitat de Buenos Aires (1990–2000)
Universitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
GènereProsa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0683049 TMDB.org: 1099202 Modifica el valor a Wikidata

Ricardo Emilio Piglia Renzi (Adrogué, 24 de novembre de 1941-Buenos Aires, 6 de gener de 2017)[1] va ser un escriptor i crític literari argentí.

Trajectòria

Després de la caiguda de Perón (1955), es va anar amb la seva família d'Adrogué i es va instal·lar a Mar del Plata.[2] Piglia va estudiar Història en la Universitat Nacional de la Plata, ciutat on va viure fins a 1965. Després va treballar durant una dècada en editorials de Buenos Aires, va dirigir la Sèrie Negra, famosa col·lecció de policials que va difondre Dashiell Hammett, Raymond Chandler, David Goodis i Horace McCoy. «Vaig començar a llegir policials gairebé com un desviament natural del meu interès per la literatura estatunidenca. Un llegeix a Fitzgerald, després a Faulkner i ràpidament es troba amb Hammett i amb David Goodis. Més tard, entre 1968 i 1976, vaig llegir policials per necessitat professional, ja que dirigia una col·lecció», va dir en una oportunitat. Durant la dictadura d'Onganía va abandonar el país i va marxar a l'exili.[3]

Piglia ha assenyalat que dues poètiques antagòniques i els seus reversos li han interessat: la que està basada en l'oralitat, aparentment «popular», que ha arribat a una espècie de crispació expressiva, com Guimaraes Rosa o Juan Rulfo; i la de la «avantguarda» que treballa amb la idea que l'estil és plural: tant James Joyce com Manuel Puig, per exemple, van treballar amb registres múltiples.

Va començar a escriure en la segona meitat dels anys 1950 en Mar del Plata el seu Diario, i ho ha continuat durant tota la seva vida. Va rebre un esment especial en el VII concurs Casa de las Américas, Cuba, i això va significar la publicació del seu primer llibre: el de contes Jaulario. Però el reconeixement internacional ho deu a la seva primera novel·la Respiración artificial, de 1980.

Piglia va ser, a més, crític, assagista i professor acadèmic, que ha estudiat a Bertold Brecht, Benjamin i Lukács, a Erich Auerbach, Szondi i Vernant, als russos Tiniánov, Sklovski o Bajtin. Ha escrit sobre la seva pròpia escriptura (que està lligada a la crítica) i ha elaborat assajos sobre Roberto Arlt, Borges, Sarmiento, Macedonio Fernández i altres escriptors argentins.

Piglia va viure als Estats Units, on va ser professor en diverses universitats, entre les quals figuren les de Harvard i Princeton, en les quals va fer classes durant una quinzena d'anys. De la segona es va jubilar a finalitats de 2010.[4]

Encara que estava instal·lat en aquest país, on tenia casa pròpia (Markham Road 28) amb la seva dona, l'artista Martha Eguía,[4] va decidir tornar a Argentina: al desembre de 2011 va arribar a Buenos Aires i va començar a escriure, amb elements autobiogràfics, la novel·la El camino de Ida, que va publicar Anagrama en 2013.[5] Després del seu retorn, Piglia va gravar també un programa de televisió de quatre capítols en els quals ensenya sobre Jorge Luis Borges i va dirigir una col·lecció de reedicions de la literatura argentina.[5]

Al costat del músic Gerardo Gandini va compondre l'òpera La ciudad ausente, basada en la seva pròpia novel·la, estrenada en el Teatre Colón en 1995. Com antòleg ha publicat, entre altres llibres, Crímenes perfectos i La fieras, tots dos amb obres del gènere policial. També al costat del dibuixant Luis Scafati i a l'escriptor Pablo De Santis van realitzar una versió gràfica de la novel·la "La ciudad ausente" editada a Argentina per Oceano-Temas i a Espanya per Libros del Zorro Rojo. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, particularment a l'anglès, francès, italià, alemany i portuguès.

En 2014 se li va diagnosticar una Esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la qual cosa va afectar considerablement la seva salut; malgrat això, va continuar treballant, amb l'ajuda de la seva assistent, Luisa Fernández, en la selecció dels seus diaris i l'edició d'escrits inèdits. Va morir el 6 de gener de 2017, als setanta-cinc anys.[6][7]

A més de la ja prevista publicació del tercer tom dels seus diaris, una editorial independent va reunir en volum, sota el títol Escritores norteamericanos, una sèrie d'assaigs escrits per Piglia a finalitats dels anys seixanta, per a una col·lecció d'autors estatunidencs a càrrec de Pirí Lugones i Jorge Álvarez.[8]

El cinema i Piglia

Va escriure els guions de les pel·lícules Comodines (1997), de Jorge Nisco; La sonámbula, recuerdos del futuro (1998), de Fernando Spiner; Corazón iluminado (1998), de Héctor Babenco; El astillero (2000), de David Lipszyc, basada en la novel·la homònima de Juan Carlos Onetti. Marcelo Piñeyro dirigí Plata quemada (2000), amb guió del mateix Piñeyro i de Marcelo Figueras basat en la novel·la de Piglia, film que va obtenir a Espanya el Premi Goya 2000 al millor llargmetratge estranger de parla hispana. També va escriure el guió per la minisèrie televisiva Los siete locos y los lanzallamas, basada en l'obra de Roberto Arlt.[9]

Premis

Obres

Novel·les

Contes

  • Jaulario, Casa de las Américas, La Habana, Cuba, 1967. Conté 9 contes:
    • Tierna es la noche; Tarde de amor; La pared; Una luz que se iba (primer premi en el concurs de la revista Bibliograma, 1963); Desde el terraplén; La honda; En el calabozo; Mata Hari 55; i Las actas del juicio
  • La invasión, Editorial J. Álvarez, Buenos Aires, 1967. Aquest llibre és Jaulario modificat i ampliat; així, conté el conte Mi amigo, no inclòs en el llibre cubà, i introdueix modificacions en alguns relats, com els importants en Una luz que se iba, conte sí inclòs a Jaulario.[15] Editorial Anagrama va treure una reedició ampliada en 2007. L'edició de 1967 conté 10 contes:
    • Tarde de amor; La pared; Una luz que se iba; En el terraplén; La honda; Mata Hari 55; Las actas del juicio; Mi amigo (primer premi, compartit, en el concurs de la revista El Escarabajo de Oro, 1962), La invasión i Tierna es la noche
  • Nombre falso, Siglo XXI Editores, México, 1975. Contenia cinc relats — Las actas del juicio; Mata Hari 55; El laucha Benítez cantaba boleros; La caja de vidrio i El precio del amor— i la nouvelle que dona títol al llibre; l'edició definitiva —Seix Barral, Buenos Aires, 1994—, quedà així: El fin de viaje; El laucha Benítez cantaba boleros; La caja de vidrio; La loca y el relato del crimen; El precio del amor i Nombre falso
  • Prisión perpetua, Editorial Sudamericana, Buenos Aires, 1988; conté les nouvelles Prisión perpetua i Encuentro en Saint-Nazaire; a l'edició espanyola li agregaren dos relats: El fin del viaje i La loca y el relato del crimen. En les quatre figura Emilio Renzi, el personatge que adoptà el paper de narrador de Respiración artificial
  • Cuentos morales, amb introducció d'Adriana Rodríguez Pérsico; Espasa Calpe, Buenos Aires, 1995
  • El pianista, Eloísa Cartonera, Buenos Aires, 2003

Assaig

  • Crítica y ficción, Seix Barral, Buenos Aires, 1986. L'edició d'Anagrama, en 2001, incorpora entrevistes i intervencions des de 1986 fins 2000 i conté:
    • La lectura de la ficción; Sobre Roberto Arlt; Narrar en el cine; Una trama de relatos; Sobre Cortázar; El laboratorio de la escritura; Sobre el género policial; Parodia y propiedad; Sobre 'Sur'; Sobre Borges; Novela y utopía; Los relatos sociales; La literatura y la vida; Ficción y política en la literatura argentina; Sobre Faulkner; Primera persona; Borges como crítico i Conversación en Princeton
  • Formas breves, Temas Grupo Editorial, Buenos Aires, 1999
  • Diccionario de la novela de Macedonio Fernández, Fondo de Cultura Económica USA, 2000
  • El último lector, Anagrama, Barcelona, 2005
  • Teoría del complot, Mate, Buenos Aires, 2007
  • La forma inicial, Eterna Cadencia, Buenos Aires, 2015
  • Por un relato futuro. Conversaciones con Juan José Saer, Anagrama, Barcelona, 2015
  • Las tres vanguardias, Eterna Cadencia, Buenos Aires, 2016
  • Escritores norteamericanos, Tenemos las máquinas, Buenos Aires, 2017

Altres

  • Antología personal, Fondo de Cultura Económica, 2014 / Anagrama, Barcelona, 2015
  • Los diarios de Emilio Renzi, tres volums dels diaris que Piglia va escriure des dels 16 anys:
    • Los años de formación (1957 - 1967), Anagrama, Barcelona, 2015
    • Los años felices (1968 - 1975), Anagrama, Barcelona, 2016
    • Un día en la vida, previst per 2017

Referències

  1. ↑ «Murió el escritor Ricardo Piglia». Diario Clarín. [Consulta: 6 gener 2017].
  2. ↑ Entrevista a Piglia Arxivat 2011-10-05 a Wayback Machine. de Juan Gabriel Vásquez d la revista Lateral, publicada a Avizora.com. Consultat el 5 de juny de 2011.
  3. ↑ Ricardo Piglia: la escritura y el arte nuevo de la sospecha, Daniel Mesa Gancedo ISBN 84-472-1053-7. p 23
  4. ↑ 4,0 4,1 Javier García. Piglia, literatura y enfermedad Arxivat 2016-01-17 a Wayback Machine., La Tercera, 30.05.2015; acceso el mismo día
  5. ↑ 5,0 5,1 Alejandro Rebossio. Piglia, un extraño en Princeton que abre la temporada literaria, El País, 01.09.2013; acceso 05.09.2013
  6. ↑ Murió Ricardo Piglia Página/12, 6.1.2017
  7. ↑ Murió el escritor Ricardo Piglia Arxivat 2017-01-06 a Wayback Machine. La Nación, 6.1.2017
  8. ↑ Piglia lector: 12 escritores norteamericanos bajo su lupa Infobae, 12.2.2017
  9. ↑ Ficha de Piglia en IMDb, s/f, acceso 30.05.2015
  10. ↑ Juan Ignacio Irigaray. Un juez declara amañado el Premio Planeta argentino de 1997, El Mundo, 02.03.2005; acceso 05.07.2013 (cal subscripció per poder veure l'artícle)
  11. ↑ «Ricardo Piglia gana el premio Rómulo Gallegos». El País, 02-06-2011. [Consulta: 3 juny 2011].
  12. ↑ Juliana Boersner. 'Blanco nocturno' de Ricardo Piglia gana el Premio Dashiell Hammet 2011 Arxivat 2012-02-18 a Wayback Machine., Papel en blanco, 30.07.2011; acceso 16.02.2012
  13. ↑ Premios 2012 en el portal de Casa de las Américas; acceso 16.02.2012
  14. ↑ Alicia Rinaldi. Ricardo Piglia: "Hoy viajan los escritores, y no los libros", El Mercurio, 31.08.2013; acceso 01.09.2013
  15. ↑ Ricardo Piglia: la escritura y el arte nuevo de la sospecha, Universidad de Sevilla, Secretariado de Publicaciones, 2006. Sobre Jaulario y La invasión véanse las páginas 166 y siguientes de este libro coordinado por Daniel Mesa Gancedo.

Vegeu també

Bibliografia


Premis i fites
Precedit per:
Andrés Neuman
El viajero del siglo 		Premi de la Crítica de narrativa castellana
2010 		Succeït per:
Ignacio Martínez de Pisón
El día de mañana
Precedit per:
William Ospina
El país de la canela 		Premi Rómulo Gallegos
2011 		Succeït per:
Eduardo Lalo
Simone

Read other articles:

Adelaide

Capital city of South Australia, Australia This article is about the Australian metropolis. For the local government area, see City of Adelaide. For other uses, see Adelaide (disambiguation). AdelaideTarndanya (Kaurna)[1]South AustraliaAdelaide city centreAdelaide Town HallSt Peter's CathedralGeneral Post OfficeSAHMRI buildingUniversity of South AustraliaElder Park and Adelaide OvalVictoria SquareAdelaideCoordinates34°55′39″S 138°36′00″E / 34.92750°S 13...

 

 

Aksel Lund Svindal

Aksel Lund SvindalSki alpenSvindal in February 2011DisiplinDownhill, Super-G,Giant slalom, CombinedKlubNero AlpinLahir26 Desember 1982 (umur 41)Tinggi189 cm (6 ft 2 in)Debut Piala Dunia28 Oktober 2001Pensiun9 Februari 2019Situs webaksellundsvindal.comOlympicsTim4 – (2006, 2010, 2014, 2018)Medali4 (2 gold)World ChampionshipsTim8 – (2003–15, 2019)Medali9 (5 gold)World CupMusim17 – (2002–14, 2016–19)Menang36Podiums80Overall titles2 – (2007, 2009)Discipline title...

 

 

Claude Anet

Pour les articles homonymes, voir Anet. « Jean Schopfer » redirige ici. Pour les autres significations, voir Jean Schopfer (homonymie). Claude AnetClaude Anet en 1920.BiographieNaissance 28 mai 1868MorgesDécès 9 janvier 1931 (à 62 ans)7e arrondissement de ParisNom de naissance Jean Édouard SchopferPseudonyme Claude AnetNationalité françaiseFormation Université de ParisÉcole du LouvreActivités Écrivain, journaliste, joueur de tennis, scénaristeEnfant Leïla Claude-...

Longinówka

Village in Łódź Voivodeship, PolandLonginówkaVillageLonginówkaCoordinates: 51°22′N 19°42′E / 51.367°N 19.700°E / 51.367; 19.700Country PolandVoivodeshipŁódźCountyPiotrkówGminaRozprzaPopulation554Time zoneUTC+1 (CET) • Summer (DST)UTC+2 (CEST)Vehicle registrationEPI Longinówka [lɔŋɡiˈnufka] is a village in the administrative district of Gmina Rozprza, within Piotrków County, Łódź Voivodeship, in central Poland.[1] It li...

 

 

Kalisto (satelit)

KalistoPenemuanDitemukan olehGalileo GalileiSimon Marius[1]Tanggal penemuan7 Januari 1610[1]PenamaanNama alternatifJupiter IVCiri-ciri orbitPeriapsis1 869 000 km[b]Apoapsis1 897 000 km[a]Sumbu semimayor1 882 700 km[2]Eksentrisitas0.007 4[2]Periode orbit16,689 018 4 d[2]Kecepatan orbit rata-rata8,204 km/sInklinasi0,192° (terhadap bidang Laplace)[2]Satelit dariJu...

 

 

العلاقات الغانية اللبنانية

العلاقات الغانية اللبنانية غانا لبنان   غانا   لبنان تعديل مصدري - تعديل   العلاقات الغانية اللبنانية هي العلاقات الثنائية التي تجمع بين غانا ولبنان.[1][2][3][4][5] مقارنة بين البلدين هذه مقارنة عامة ومرجعية للدولتين: وجه المقارنة غانا لبنان ال�...

India Timur

Peta lokasi India Timur. India Timur adalah wilayah di India yang terdiri dari negara bagian Benggala Barat, Bihar, Jharkhand, dan Orissa. Secara geografis, wilayah ini terbentang antara India Utara dan India Timur-Laut. Negara bagian Orissa dan Benggala Barat memiliki banyak kesamaan budaya dan bahasa dengan Bangladesh dan negara bagian Assam. Artikel bertopik geografi atau tempat India ini adalah sebuah rintisan. Anda dapat membantu Wikipedia dengan mengembangkannya.lbs

 

 

2016–17 Maine Black Bears women's basketball team

Intercollegiate basketball season 2016–17 Maine Black Bears women's basketballHall of Fame Women's Challenge championsConferenceAmerica East ConferenceRecord18–16 (9–7 America East)Head coachRichard Barron (6th season)Assistant coaches Amy Vachon Edniesha Curry Samantha Baranowski Home arenaCross Insurance CenterSeasons← 2015–162017–18 → 2016–17 America East Conference women's basketball standings vte Conf Overall Team W   L   PCT W  ...

 

 

Domino theory

Cold War-era geopolitical theory on the spread of communism This article is about the theory involving communist countries. For the Weather Report album, see Domino Theory (album). For the Steve Wariner song, see The Domino Theory. For the mechanics and logic concept, see Domino effect. Domino theory presents a metaphor of falling dominoes: that a rise or fall in communist influence in a country will have the same knock-on effect in neighboring countries, and so on. The domino theory is a geo...

Memoir

Type of autobiographical or biographical writing This article is about the literary genre. For other uses, see Memoir (disambiguation). Title page of Henry Thoreau's memoir, Walden (1854) A memoir (/ˈmɛm.wɑːr/;[1] from French mémoire [me.mwaʁ], from Latin memoria 'memory, remembrance') is any nonfiction narrative writing based on the author's personal memories.[2][3] The assertions made in the work are thus understood to be factual....

 

 

Ekenäs

För andra betydelser, se Ekenäs (olika betydelser). Ekenäs Tammisaari (finska) Tätort Ekenäs centrum från norr Land  Finland Landskap Nyland Kommun Raseborg Församling Ekenäsnejdens svenska församling Koordinater 59°58′28″N 23°26′5″Ö / 59.97444°N 23.43472°Ö / 59.97444; 23.43472 Area 11,96 km²[1] Folkmängd 8 756 (2012) Befolkningstäthet 732 invånare/km² Tidszon EET (UTC+2)  - sommartid EEST (UTC+3) P...

 

 

Laura Mañá

Cet article est une ébauche concernant une actrice espagnole et une réalisatrice espagnole. Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les conventions filmographiques. Laura MañáBiographieNaissance 12 janvier 1968 (56 ans)BarceloneNationalité espagnoleActivités Actrice, réalisatrice, scénariste, écrivaineAutres informationsGenre artistique Scénario (d)Site web www.lauramana.commodifier - modifier le code - modifier Wikidata Laura Mañá n�...

Valery Nepomnyashchy

Valery Nepomnyashchy Informasi pribadiTanggal lahir 7 Agustus 1943 (umur 80)Tempat lahir RusiaPosisi bermain BekKepelatihanTahun Tim 2001 Sanfrecce Hiroshima Valery Nepomnyashchy (lahir 7 Agustus 1943) adalah pemain sepak bola asal Rusia. Pranala luar (Jepang) J. League Data Site lbsSkuad Kamerun pada Piala Dunia FIFA 1990 1 Bell 2 Kana‑Biyik 3 Onana 4 Massing 5 Ebwellé 6 Kundé 7 Omam‑Biyik 8 M'Bouh 9 Milla 10 M'Fédé 11 Ekéké 12 Yombi 13 Pagal 14 Tataw 15 Libiih 16 N'K...

 

 

فلويد ليتل

فلويد ليتل (بالإنجليزية: Floyd Little)‏    معلومات شخصية الميلاد 4 يوليو 1942   نيو هيفن  الوفاة 1 يناير 2021 (78 سنة) [1]  لاس فيغاس  سبب الوفاة أورام الغدد العصبية الصماء[1]  الطول 1.78 متر  مركز اللعب راكض للخلف  [لغات أخرى]‏  الجنسية الولايات المتحدة&#...

 

 

Tumah and taharah

State of being ritually impure and pure in Judaism Part of Judaic series of articles onRitual purity in Judaism  Tumah and taharah Mikveh Purification methods Netilat yadayim Mikveh Red heifer Hefsek taharah Hagalah Tevilat Kelim Hierarchy Av HaTumah Midras Sources of Impurity Keri Niddah Tzaraath Zav Zavah Corpse uncleanness Tumath eretz Ha'Amim Prohibition of Kohen defilement by the dead vte This article is presented as a compilation of the laws of ṭumah and ṭaharah, as recorded in...

Defense Clandestine Service

Espionage arm of the US Defense Intelligence Agency Not to be confused with National Clandestine Service. Defense Clandestine ServiceAgency overviewPreceding AgencyDefense Human Intelligence ServiceJurisdictionFederal government of the United StatesHeadquartersDefense Intelligence Agency HeadquartersEmployeesc. 500[1]Agency executiveScott D. Berrier[2], Director of the Defense Intelligence AgencyParent AgencyDefense Intelligence AgencyWebsitewww.dia.mil The Defense Clandestine...

 

 

Copa de Yugoslavia

Copa del Mariscal TitoDatos generalesDeporte FútbolSede YugoslaviaContinente EuropaDatos históricosFundación 1947Desaparición 1992Datos estadísticosMás campeonatos Estrella Roja (12)[editar datos en Wikidata] La Copa de Yugoslavia (oficialmente Copa del Mariscal Tito), fue una de las dos mayores competiciones de fútbol de la extinta República Federal Socialista de Yugoslavia, junto a la Primera división de Yugoslavia, se disputó entre 1947 y 1991 cuando se produjo la Disol...

 

 

NGC 1846

NGC 1846 L'amas ouvert NGC 1846 dans le Grand Nuage de Magellan Données d’observation(Époque J2000.0) Constellation Dorade[1] Ascension droite (α) 05h 07m 33,9s[2] Déclinaison (δ) −67° 27′ 41″ [2] Magnitude apparente (V) 11,3 [3] 12,1 dans la Bande B [3] Dimensions apparentes (V) 2,8′[3] Localisation dans la constellation : Dorade Astrométrie Distance 0,049 ± 0,001 (∼)[2] Caractéristiques physiques Type d'objet Amas ouvert G...

MOX fuel

Type of nuclear fuel Mixed oxide fuel, commonly referred to as MOX fuel, is nuclear fuel that contains more than one oxide of fissile material, usually consisting of plutonium blended with natural uranium, reprocessed uranium, or depleted uranium. MOX fuel is an alternative to the low-enriched uranium fuel used in the light-water reactors that predominate nuclear power generation. For example, a mixture of 7% plutonium and 93% natural uranium reacts similarly, although not identically, to low...

 

 

Battle of Faber's Put

1900 battle of the Second Boer War Some of this article's listed sources may not be reliable. Please help improve this article by looking for better, more reliable sources. Unreliable citations may be challenged and removed. (January 2024) (Learn how and when to remove this message) Battle of Faber's PutPart of Second Boer WarDate29–30 May 1900LocationFaber's Put, Cape Colony, South AfricaResult British victoryBelligerents  United Kingdom Canada  South African RepublicCommand...