Социјалистичка Федеративна Република Југославија / Socijalistička Federativna Republika Jugoslavija (sh) Socialistična federativna republika Jugoslavija (sl)
La Iugoslàvia Democràtica Federativa va ser reconstituïda en el Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia (AVNOJ) reunit a Jajce entre el 29 de novembre i el 4 de desembre de 1943, mentre que les negociacions amb el govern a l'exili van continuar. El 29 de novembre del mateix any es va constituir com un estat socialista, també per l'AVNOJ a Jajce. L'any 1945 es va establir la República Democràtica Federal de Iugoslàvia (RDFI). El 31 de gener, 1946, la nova constitució va establir les 6 repúbliques constituents i el nom de l'Estat com a República Federal Popular de Iugoslàvia (RFPI). L'any 1963 adoptà el nom definitiu de República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI). El primer president va ser Ivan Ribar mentre que el Primer Ministre va ser Josip Broz Tito. L'any 1953, Tito va ser elegit com a president i posteriorment l'any 1963 va ser nomenat "President vitalici".
Iugoslàvia, a diferència d'altres països comunistes d'Europa, va triar una via independent de la Unió Soviètica, i no va ser un membre del Pacte de Varsòvia ni de l'OTAN, però a més va ser un dels creadors del Moviment de Països No Alineats l'any 1956. El més significatiu canvis en els límits de la RFSI va ocórrer l'any 1954, quan el Territori lliure de Trieste va ser dissolt pel Tractat de Trieste. La Zona B iugoslava, la qual cobria 515.5 km², va ser immediatament ocupada per l'Exèrcit Federal Iugoslau.
Després de la mort de Tito l'any 1980, i enmig d'una crisi econòmica molt important, les tensions entre les diferents nacionalitats del país van créixer, de la mateixa manera que les potències europees repensaven la importància estratègica de la zona. Així les coses i després de l'establiment del multipartidisme i l'adveniment dels partits nacionalistes al poder, dues de les seves repúbliques constituents: Eslovènia i Croàcia declaren la seva independència, a les quals seguirien Macedònia i Bòsnia i Hercegovina. Això desembocà en la Guerra dels Balcans i la posterior dissolució de la República.
Econòmicament el país va ser organitzat sota les directrius del socialisme de mercat. Existia la possibilitat de crear empreses de fins a cinc treballadors que es podien dedicar a certes activitats econòmiques. La resta d'empreses eren públiques, i estaven controlades pels mateixos treballadors de cada empresa, qui decidien com organitzar-se i invertir, entre qui es repartien els beneficis i pèrdues. Els productes de les empreses eren posteriorment venuts en el mercat privat, la qual cosa va dur a vegades a la competició entre empreses.
Organització políticoadministrativa
Internament, l'Estat va ser dividit en 6 repúbliques socialistes. Una d'aquestes repúbliques alhora comprenia 2 províncies socialistes autònomes. La capital federal era Belgrad.
.svg)
.svg)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
,_Flag_of_Serbia_(1947%E2%80%931992).svg){kind=small}
.svg)
.svg)
.svg){kind=small}
.svg)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
