La Plaça de toros de les Arenes és un edifici que ocupa una illa de l'Eixample al costat nord de la plaça d'Espanya de Barcelona, catalogat com a bé d'interès documental (categoria D).[1] Actualment acull un centre comercial, que conté dos supermercats (Mercadona i Veritas), una botiga Fnac, una farmàcia, un centre d'estètica, diversos locals de restauració (tant restaurants com cadenes de menjar ràpid) i sobretot de moda, una botiga Nespresso de càpsules de cafè i cafeteres, un gimnàs equipat amb spa de la cadena Metropolitan, un complex multicinemes del Grup Balañá i una terrassa-mirador. La planta soterrani uneix el complex amb l'Estació d'Espanya (L1, L3 i FGC).
Història i arquitectura
Cartell d'inauguració de la plaça de toros
Va ser construïda per iniciativa de Josep Marsans i Rof,[2] segons el projecte de l'arquitecte August Font i Carreras, que utilitzà un llenguatge neomudèjar. La nova plaça, inaugurada el 29 de juny del 1900, agafava el relleu d'el Torín de la Barceloneta, que havia quedat petit per la ciutat.[2]
El 1927, Marsans arrendà la plaça a Pere Balañá i Espinós.[3] A començament de la dècada del 1950, a banda d'albergar les curses de braus, la plaça també es va fer servir per donar cabuda a altres esdeveniments com les finals del campionat d'Espanya de bàsquet, i d'altres finals esportives.[4][5] El 19 de juny de 1977 s'hi va celebrar l'última cursa.
El 1988, la Fira de Barcelona va plantejar d'enderrocar-la per a construir-hi un pavelló, cosa que finalment no es feu a causa del litigi sobre la preservació de l'edifici,[3] i el 1989, l'Ajuntament de Barcelona va començar un procés d'expropiació que no es va completar.[6] Deu anys més tard, el 1999, el grup Sacresa de la família Sanahuja va comprar la plaça per a construir-hi un centre d'oci.[3] El pressupost inicial era de 60 milions d'euros, finançats per Sacresa, ACS de Florentino Pérez, i la família Lara.[7] El projecte fou encarregat a l'arquitecteRichard Rogers,[6] que va conservar la façana de l'antic edifici, sostinguda per un porxo d'acer i formigó armat a causa de la diferència de cota amb els carrers circumdants (la plaça de braus estava edificada sobre el turó de la Vinyeta), i hi afegí una coberta en forma de cúpula, que inclou un teatre-auditori, i un edifici d'oficines annex amb façana al carrer de Llança, que oculta la Casa de la Papallona.
La crisi financera del 2008 va retardar el projecte, i el centre comercial no obriria les portes fins al 24 de març del 2011.[8] En un primer moment hi va allotjar el Museu del Rock, amb la col·lecció de Jordi Tardà, periodista i crític musical. Era considerat el primer del seu gènere a Europa,[9] però malauradament va presentar concurs de creditors el febrer del 2012 i va tancar al públic.[10]
.JPG)
