Va ser construït per iniciativa de l'alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, com a punt culminant de la urbanització de l'espai alliberat per l'enderrocament de la Muralla de Mar, amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.[1] El finançament del monument va causar una gran polèmica en el seu moment, ja que al principi es va obrir una subscripció popular perquè pogués ser construït gràcies a les donacions dels particulars, però més tard l'Ajuntament de Barcelona se'n va fer càrrec, vist que les aportacions de particulars eren insuficients, i el pressupost inicial, unes 300.000 pessetes, va ser àmpliament superat.[1]
El monument va ser inaugurat l'1 de juny de 1888 i va obtenir la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, tot convertint-se en una de les icones més característiques de la ciutat.[1] Cal destacar també que els vuit relleus amb escenes de la vida de Colom localitzades en la base (obra d'Antoni Vilanova i de Josep Llimona) van desaparèixer poc després, tot estant substituïts per d'altres nou realitzats per Fuxà, Carbonell i Torres el 1929.[1]
Proposta d'eliminació
El 14 de juny de 2020, unes 250 persones van sortir al carrer per a demanar la retirada de l'estàtua, sense que es produïssin danys ni actes vandàlics.[3] Aquestes convocatòries van ser rebutjades per l'Ajuntament de Barcelona. La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) no va tenir èxit en els intents de retirar l'estàtua els anys 2016, 2018 i 2020.[4] Les manifestacions continuen fent-se cada 12 d'octubre (Dia de la Hispanitat), que motiva més convocatòries de protesta on les comunitats migrants, afrodescendents i dels pobles originaris d'Amèrica guanyen protagonisme i conflueixen amb moviments com l'antifeixista i el feminista.[5]
Descripció
Consta d'un basament i tres cossos, el tercer dels quals és una columna rematada per una semiesfera i una estàtua del navegant. A l'interior hi ha un ascensor que permet de pujar fins a la semiesfera, des d'on hom pot atalaiar la ciutat. Els autors van dotar-lo d'una significació cronològica: el primer cos representa el pròleg i el darrer l'epíleg.
Basament, pren una alçada d'un metre i és de secció circular. La secció és interrompuda per quatre escales de 6 m d'amplada, les quals donen accés a la plataforma situades en l'eix rectangular de la plaça (i del monument). Al costat de les escales se situen vuit lleons, sense altra transcendència descriptiva que la de donar prestància al conjunt.
Primer cos
La secció és un cercle de 17 m de diàmetre en la part superior. En el sòcol, esculpits en baix relleu, es descriuen fets al voltant de la vida de Colom, intercalant-hi els escuts de les corones (estats) i províncies. Per tal de procurar que la suma d'aquest atorguin a l'espectador una visió general envers la història del descobriment i la vida de Colom. S'hi representen les següents escenes: Colom acompanyat del seu fill demanant pa i aigua a la porta del monestir de Santa María de la Rábida; Colom exposant el projecte als Frares de la Rábida, Fra Juan Perez i Fra Antonio de Marchena; Colom presentant el projecte als Reis Catòlics a Còrdova; Colom davant el consell defensant el projecte; entrevista de Colom amb els reis a Santa Fe, on en rep el suport; embarcament al port de Palos de la Frontera, el 3 d'agost de 1492; descobriment del Nou Món, i Colom a Barcelona, de retorn del viatge, amb els reis.
Segon cos
El lema director és «la protecció facilità a Colom els mitjans per a dur a terme el seu projecte». La secció del segon cos és un octògon que té una alçada de 10,30 metres fins on s'inicia la base de la columna i una amplada de 8 metres. Quatre dels costats són contraforts que representen Aragó, Castella, Catalunya i Lleó, donant a entendre el suport que rebé Colom per part d'aquests quatre regnes; així mateix els quatre contraforts en conjunt formen una creu cristiana, que representa la fe de Colom. En els quatre contraforts hi ha les estàtues de quatre matrones, representades assegudes portant cada una escuts i emblemes que les diferencien. Al contrafort de la cara principal s'hi situa la que simbolitza Catalunya. En la part superior d'aquest hi ha un grup format per una caravel·la i dos grifs, a cada costat, que sostenen l'escut de Barcelona. Sobre aquest grup n'hi ha un altre de compost per una semiesfera sostinguda per tres ocellots i coronat per una figura alada. La semiesfera fa al·lusió a la nova part del món descoberta, el ocells representes les tres naus participants en la descoberta, mentre que la figura que remata el grup, i que també remata el segon cos, simbolitza la glòria de l'èxit obtingut.
Lluis de Santàngel. Monument a Colom de Barcelona.
Jaume Ferrer de Blanes, ensenyant a un infant Colom.
En els altres quatre costats del cos hi són representades les escultures de fra Bernat Boïl, el capità Pere Margarit (ambdues en el front principal), Jaume Ferrer de Blanes i Lluís de Santàngel. Els dos primers representen el «triomf de la civilització», mentre que els altres dos simbolitzen «la cooperació dels mitjans, científics i materials».
Tercer cos
És format per la columna amb la coronació que té i l'estàtua de Colom. Donat que la filosofia directriu del monument té com a finalitat atorgar una gran importància a Colom i al seu descobriment, la columna es projectà majestuosa i de gran alçada. El capitell que la corona pretén de representar el descobriment i les seves conseqüències, fent referència a la immortalitat de Colom «a qui el món sencer es deutor de gratitud eterna pels immensos beneficis que ha reportat el feliç èxit d'una empresa tan colossal». Així mateix en aquest capitell s'hi representen els honors rebuts per Colom després del descobriment, tot atorgant a l'esmentat descobriment la unió del món, representada per una corona de príncep que abraça una esfera que significa la nova part del món descoberta i sobre la qual recolza l'estàtua. L'Estàtua d'en Colom pretén de simbolitzar el «moment sublim en què l'admirable navegant, el gran científic i, per sobre de tot, el fervorós cristià trepitja per primer cop la terra del Nou Món i dirigint la mirada al Cel dona gràcies al Totpoderós pel feliç èxit amb què s'ha servit de coronar la seva empresa.»
Polèmica i interpretació
L'estàtua representa Colom amb el braç dret estès i el dit índex assenyalant cap al mar. Inicialment es va dir que assenyalava Amèrica, però aquesta afirmació va crear polèmica, ja que aquest continent es troba en el sentit contrari al que assenyala el dit. Van sorgir llavors tres corrents d'opinió:[cal citació]
El primer, segons el qual l'estàtua s'ha d'entendre com una metàfora, afirma que la intenció de l'autor era que Colom assenyalés cap a Amèrica, però que el públic no hauria entès que el dit hagués assenyalat cap a la Rambla, terra endins, i per això va instal·lar l'estàtua assenyalant al mar.
El segon corrent d'opinió afirma que l'estàtua no assenyala a Amèrica, sinó a l'Índia, que era on ell volia arribar, però per una ruta alternativa que no fos per l'Imperi Turc, que no deixava passar els comerciants europeus cap a l'Àsia.
I el tercer corrent d'opinió és que l'estàtua no assenyala la ruta cap a Amèrica, sinó cap a Gènova, la seva presumpta ciutat natal, tot i que realment assenyala directament cap a l'illa de Mallorca (on nasqué, segons una recent teoria heterodoxa).
Els següents elements són les obres que formen part del monument que han estat incloses en el catàleg raonat d'art públic editat per l'Ajuntament i la Universitat de Barcelona.
Colom a la Ciutat Comtal i de retorn de la seva esbalaïdora expedició deposa generosament als peus dels nostres catòlics monarques les primícies d'un sòl verge conquerit sense sang
Escultor: Pere Carbonell, signat Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929
↑ 1,01,11,21,31,41,51,61,7«Monument a Colom». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
«Monument a Colom». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.