El Partit dels Socialistes Europeus (PSE) és un partit polític europeu de centreesquerra i proeuropeu.[1][2] Va ser fundat en 1992 pels partits que formaven la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea, creada en 1973.[3] El 14 d'octubre de 2022 el partit va elegir com a president a l'exprimer ministre de SuèciaStefan Löfven.[4]
El 1952 es fundà el Grup Socialista al Parlament Europeu (que es deia Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer), i es va escollir al socialista Paul Henri Spaak com a president de l'Assemblea Comuna i Guy Mollet, fou el primer president del grup al parlament. El 1961, els diversos partits socialistes van intentar produir un "programa socialista europeu" comú, però això es va descartar a causa de la sol·licitud del Regne Unit, Dinamarca, Irlanda i Noruega d'adherir-se a la Comunitat Europea. El Congrés dels Socialistes de 1962 va impulsar una major democratització i poders per al Parlament, encara que només el 1969 aquesta possibilitat va ser examinada pels estats membres.[10]
En 1973, Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit es van incorporar a la Comunitat Europea, amb nous partits d'aquests països. El Congrés Socialista ampliat es va reunir a Bonn (Alemanya) i va inaugurar la 'Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea'. El Congrés també va aprovar una resolució sobre la política social, incloent-hi el dret al treball digne, la seguretat social, la democràcia i la igualtat a l'economia europea.[11]
El 1978, la Confederació de Partits Socialistes va aprovar el primer Manifest de les eleccions europees i es va centrar en diversos objectius entre els quals els més importants eren garantir el dret al treball digne, lluitar contra la contaminació, posar fi a la discriminació, protegir el consumidor i promoure la pau, els drets humans i les llibertats civils.[11]
A inicis de la dècada dels vuitanta, al seu Congrés de Luxemburg de 1980, la Confederació de Partits Socialistes va aprovar el seu primer Estatut i amb la incorporació d'Espanya, Portugal i Grècia a la Comunitat Europea, va augmentar el nombre de membres. En 1984, un manifest electoral socialista comú va proposar un remei socialista per a la crisi econòmica de l'època mitjançant l'establiment d'un vincle entre la producció industrial, la protecció de les prestacions socials fonamentals i la lluita per una millor qualitat de vida.[11]
Creació del Partit dels Socialistes Europeus
Willy Claes, primer president del Partit dels Socialistes Europeus.
En 1992, amb la Comunitat Europea convertint-se en la Unió Europea i amb el Tractat de Maastricht establint el marc per als partits polítics a escala europea, la Confederació de Partits Socialistes Europeus va votar per transformar-se en el Partit dels Socialistes Europeus. El primer programa del partit es va centrar en la creació d'ocupació, la democràcia, la igualtat de gènere, la protecció del medi ambient i del consumidor, la pau i la seguretat, la regulació de la immigració, el desànim del racisme i la lluita contra la delinqüència organitzada.[11]
El primer president del PSE va ser el belgaWilly Claes que només va estar uns mesos al capdavant del partit, sent substituït per l'alemanyRudolf Scharping. El PSE, com els altres europartits continuava sent una estructura feble, inoperant com una força política real.[13] En 2001 el britànic Robin Cook va rellevar Scharping al capdavant del partit.[14]
L'any 2004, el danèsPoul Nyrup Rasmussen va derrotar a l'italiàGiuliano Amato per ser elegit president del Partit dels Socialistes Europeus, succeint Robin Cook en el càrrec amb l'objectiu de convertir el PSE un veritable partit europeu. Va ser reelegit per dos anys més al Congrés del PSE a Porto el 8 de desembre de 2006 i novament al Congrés de Praga el 2009.[11]
El 2010, la Fundació d'Estudis Progressistes Europeus va ser creada com la fundació política (laboratori d'idees) del PSE. Un any més tard, Poul Nyrup Rasmussen va dimitir a la Convenció Progressista del Partit dels Socialistes Europeus a Brussel·les el 24 de novembre de 2011, i va ser substituit, com a president interí, per Serguei Staníxev, llavors president del Partit Socialista Búlgar i exprimer ministre de Bulgària.[15]
Serguei Stanishev va ser reelegit president del Partit dels Socialistes Europeus els dies 22 i 23 de juny de 2015 a Budapest. El Congrés també va confirmar Achim Post (SPD) com a secretari general, així com els quatre vicepresidents d'aquell moment: Jean-Christophe Cambadélis, Jan Royall, Katarína Neveďalová i la suecaCarin Jämtin.[18]
Manifestació a Brussel·les l'any 2010 amb la presència de personalitats i militants del PSE.
El Partit dels Socialistes Europeus marca les seves línies polítiques als Congressos i Consells de la formació. Durant el Consell celebrat el 2013 a Sofia, el partit va acordar el programa fonamental del PSE "amb els valors comuns de democràcia, igualtat i solidaritat",[21] mentre que els manifestos electorals s'aproven l'any d'eleccions al Parlament Europeu als Congressos del partit. El darrer Manifest del Partit dels Socialistes Europeus, per les Eleccions al Parlament Europeu de 2009, es va aprovar al Congrés de Madrid de 2019.[22]
Programa fonamental
El programa fonamental del Partit dels Socialistes Europeus té com a base la història i els valors de la família socialista europea, que segons el mateix document "ha vençut a guerres, dictadures i totalitarisme", apostant per la unió de les persones i els països que formen la Unió Europea, un projecte "d'esperança per a tots els europeus", adaptats al segle xxi.[23]
El document es basa en 3 grans blocs temàtics:
Una nova economia política: amb l'objectiu de redefinir el projecte polític, social i econòmic d'Europa, marcant la base del projecte europeu com a social i no únicament econòmic, apostant per una contenció del capitalisme financer i un creixement sostenible que lluiti contra les desigualtats.
Un nou pacte social per a Europa: una aposta per l'enfortiment de l'Estat del benestar, amb una societat justa i sostenible, per la igualtat de gènere, per una educació de qualitat i per una ocupació i uns salaris dignes.
Una Unió de la Solidaritat: sota el lema "Junts som més forts", plantegen una Unió Europea que lluiti contra l'extremisme, la discriminació i la xenofòbia, que aposti per la convergència i la cohesió amb unes normes socials comunes i un desenvolupament sostenible. També inclou un programa sobre intervenció exterior perquè la Unió sigui "avantguarda de la pau i la justícia social mundial".
Manifest electoral
El manifest electoral del PSE per a les eleccions europees de 2019 es titula "Un nou contracte social per a Europa", amb l'objectiu que la Unió Europea serveixi millor a la ciutadania. Consideren que els partits socialistes europeus han de "vetllar pel benestar de la ciutadania i garantir el progrés social i ecològic, sense deixar enrere a cap persona ni a cap territori en les transicions digital i ecològica". Aposten també per un model circular de producció i consum que respecti els límits del planeta.[24][25]
El programa es basa en 7 eixos:
Una Europa d'igualtat i justícia: amb la lluita contra la desigualtat social i una aposta per l'ocupació digna.
Una Europa de solidaritat per a la majoria, no per a una minoria: amb un nou model econòmic més social i de lluita contra l'evasió fiscal.
Una Europa sostenible que protegeixi el nostre planeta: amb la transició productiva cap a un model més verd, les mesures de medi ambient i l'Agenda 2030.
Una Europa lliure i democràtica: amb les bases per a una Unió més democràtica.
Una Europa feminista amb iguals drets per a tots i totes: amb les mesures en favor de la igualtat de gènere i els drets de les persones LGBT.
Una Europa progressista amb un pla per a la joventut: amb les mesures en favor de la infància i els joves.
Una Europa forta i unida que promogui un món millor: amb les mesures per a una major integració europea i una acció comuna internacional.
Governança
El PSE opera com una associació internacional sense ànim de lucre segons la llei belga. Els estatuts del Partit dels Socialistes Europeus (PES Statutes) s'han modificat diverses vegades, sent la darrera versió l'aprovada al Congrés de Lisboa de 2018.[26]
L'organització interna del Partit dels Socialistes Europeus es compon de quatre estaments estatutaris: la Presidència, el Congrés, el Consell i la Conferència de Líders.
Presidència
La gestió del PSE entre congressos és potestat del president, els vicepresidents i la Presidència que es reuneix regularment, cada dos o quatre mesos. La Presidència està formada pel president (que presideix les reunions), els vicepresidents, un representant de cada membre de ple dret, un representant de cada organització membre de ple dret, el secretari general, el tresorer del partit i el president de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates en el Parlament Europeu. També formen part de les reunions un representant per partit o organització associat i el president del Parlament Europeu, si és membre d'un partit del PSE.[27]
El Congrés del PSE és qui marca les línies polítiques del partit a escala europea, així com escollir els lideratges del Partit dels Socialistes Europeus.[30] També és l'òrgan encarregat de definir i aprovar el Manifest Electoral per les Eleccions al Parlament Europeu, així com el candidat comú per la presidència de la Comissió Europea, denominant al mateix com a congrés electoral.[26]
El Consell és el lloc on es debaten les prioritats polítiques del Partit dels Socialistes Europeus. Es reuneix cada any, tret que hi hagi un Congrés, i reuneix uns 500 participants, inclosos els líders del PSE, delegats dels partits i organitzacions membres i observadors, convidats internacionals i -des de 2006- activistes del Partit dels Socialistes Europeus.[31]
Amb una periodicitat mínima de dues vegades l'any, la Presidència del PSE es reuneix amb els líders dels partits membres, inclosos primers ministres o presidents de diversos governs, així com a representants de les organitzacions membres. A més, també són convidats el president del Parlament Europeu, el president de la Comissió Europea i al primer vicepresident del Comitè de les Regions, si són membres del PSE. L'objectiu de la reunió és adoptar resolucions i recomanacions per al partit i els membres d'aquest.[32]
Institucions europees
El Partit dels Socialistes Europeus és un dels principals partits de la Unió Europea i és el segon amb més força dins el Consell Europeu.
Consell Europeu
El Partit dels Socialistes Europeus té cinc caps d'Estat o de Govern, dels 27 que assisteixen a les cimeres del Consell Europeu.
Després de la victòria del Partit Popular Europeu a les eleccions al Parlament Europeu de 2019, l'alemanyaUrsula von der Leyen va ser nominada pel partit com a presidenta de la Comissió. Va ser recolzada pel Consell Europeu i triada per majoria absoluta en el Parlament Europeu. L'1 de desembre de 2019 la Comissió von der Leyen va assumir oficialment el càrrec. Inclou a 8 titulars del PPE de 27 comissaris europeus.
El Partit dels Socialistes Europeus també té grup polític a l'Assemblea Parlamentària del Comitè de les Regions, sent el segon grup de la cambra, que inclouen presidents de governs regionals, alcaldes i membres de consells municipals dels 27 estats membre.[34] El Grup PSE té com a president al francès Christophe Rouillon, alcalde de Coulaines.[35]
El Partit dels Socialistes Europeus té membres de ple dret i associats a diversos països de fora de la Unió Europea, a tot el continent europeu i a l'àmbit d'influència mediterrani, i te el control de tres governs.
El Grup Socialista és un dels grups parlamentaris de l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN. Està format per membres de partits socialdemòcrates d'Estats membres de l'OTAN, que són membres dels parlaments nacionals dels seus països, entre ells els partits membre del Partit dels Socialistes Europeus. És un dels dos principals grups polítics de l'Assemblea, juntament amb el Grup del Partit Popular Europeu i Membres Associats.[8][36]
La Fundació Europea d'Estudis Progressistes (FEPS) és el laboratori d'idees oficial del Partit dels Socialistes Europeus. La seva missió és desenvolupar una recerca innovadora, assessorar políticament als partits socialdemòcrates d'Europa, formar i generar debats i informar de les polítiques progressistes a tot el continent, a més de generar reflexió per facilitar l'aparició de respostes progressistes als reptes als quals s'enfronta la Unió Europea.
Actualment la xarxa de la Fundació Europea d'Estudis Progressistes compta amb 68 organitzacions membre, dels que 43 són de ple dret, 20 observadors i 5 son ex-officio. Entre els membres figuren les principals fundacions dels partits membre del Partit dels Socialistes Europeus, entre elles la Fundació Jean-Jaurès de França, les fundacions Pablo Iglesias i Felipe González d'Espanya o el Centre Progressista i la Fundació Friedrich Ebert d'Alemanya, així com l'associació europea Solidar i, com a ex-officio, el PSE, les seves joventuts, l'entitat Dones PES i els Grups Parlamentaris del Parlament Europeu i el Consell Europeu.
Membres
Els estatuts del Partit dels Socialistes Europeus defineix que el nombre de membres és il·limitat, però no pot ser inferior a tres, i els agrupa en tres categories: partits i organitzacions plenes, partits i organitzacions associades i partits i organitzacions observadores. Tots els membres han de compartir i complir les idees i objectius del PSE per formar part de l'organització.[39]
الاتحاد الاشتراكي للقوات الشعبية Al-Ittihad Al-Ishtirakiy Lilqawat Al-Sha'abiyah ⵜⴰⵎⵓⵏⵜ ⵜⴰⵏⵎⵍⴰⵢⵜ ⵏⵉⵖⴰⵍⵍⵏ ⵉⴳⴷⵓⴷⴰⵏⵏ Union Socialiste des Forces Populaires
Com a organitzacions associades formen part la Internacional Socialista, l'Aliança Progressista, l'associació europea Rosa de l'arc de Sant Martí i els grups parlamentaris socialistes de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, i com a organitzacions observadores les internacionals Internacional Socialista de les Dones, Moviment Internacional Falcon - Internacional d'Educació Socialista, Unió Internacional de Joventuts Socialistes i Unió Socialdemòcrata Internacional per a l'Educació i les europees Fòrum Europeu per a la Democràcia i la Solidaritat, Comitè Mixt del Moviment Democràtic Social Nòrdic (SAMAK), PES Local (Representants Socialistes Locals a Europa), Organització Sènior Europea i Xarxa CEE per a Qüestions de Gènere.[41]
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
_3.4_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
,_candidate_commissioner_for_equality_(48832245446)_(cropped).jpg)
,_candidate_commissioner_for_cohesion_and_reforms_(48833172086)_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpg)
