El Bundestag (Dieta Federal) és el parlament alemany. Es va establir en la constitució alemanya de 1949 (Grundgesetz), i és el successor de l'anterior Reichstag. El president actual del parlament alemany és Bärbel Bas.
Confederació Alemanya
S'anomenava popularment Bundestag a l'Assemblea Federal de la Confederació Alemanya de 1815-1866 (oficialment Bundesversammlung), que es reunia a Frankfurt amb un austríac de President. Els delegats eren elegits pels prínceps i governants de les ciutats.
Imperi Alemany
Amb la dissolució de la Confederació alemanya el 1866 i la fundació de l'imperi Alemany (Deutsches Reich) el 1871, el Reichstag es va establir com el parlament alemany a Berlín i l'edifici actual va ser edificat. Els membres del Reichstag eren escollits per sufragi directe i igual per la població masculina. El Reichstag no va participar en l'elecció del Canceller fins a les reformes d'Octubre de 1918.
República de Weimar
Després de la Revolució de 1918 i l'establiment de la Constitució de Weimar, les dones van obtenir el dret de vot i ser elegides, i el parlament va tenir el dret de retirar la confiança per forçar al Canceller o qualsevol altre membre del govern a retirar-se.
Amb la nova constitució de 1949, el Bundestag es va establir com el parlament de la República Federal Alemanya. Com Berlín no estava sota la jurisdicció de la constitució, a causa de la Guerra Freda, el Bundestag es va reunir a Bonn a diferents edificis.
Alemanya
Des de 1999, el parlament alemany es reuneix a Berlín en el seu edifici original, renovat a consciència sota la direcció de l'arquitecte britànic Norman Foster.
Després de les eleccions federals alemanyes de 2021 es va iniciar un debat renovat sobre el sistema d'adjudicació d'escons avançats i d'anivellament vigent des de les eleccions federals alemanyes de 2013, que elegia un Bundestag amb 736 membres, el parlament escollit lliurement més gran del món, i es va reformar el març de 2023 per fixar la mida dels futurs Bundestags en 630 membres.[1]
Sistema electoral
Cada papereta té dos vots, un per a un candidat de districte i un segon per a una llista de partit estatal, amb un total de 630 diputats, assignats de manera proporcional als vots, seguint el mètode Sainte-Laguë entre els partits que aconsegueixen almenys el 5 per cent dels vots a nivell nacional o guanyen tres districtes electorals. Els candidats que aconsegueixen la majoria (relativa) en un dels 299 districtes reben els primers diputats i els escons restants de cada partit s'ocupen segons l'ordre de la llista del partit.[2] Els partits que representen grups minoritaris encara estan exempts del llindar del cinc per cent.
