Oxiflogopita
Fórmula química	K(Mg,Ti,Fe)₃[(Si,Al)₄O10](O,F)₂
Epònim	oxigen i flogopita
Localitat tipus	Rothenberg, Bell, Mendig, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.20
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,3165(1) Å; b = 9,2000(2) Å; c = 10,0602(2) Å; β = 100,354(2)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	marró fosc a gairebé negre
Exfoliació	perfecta en {001}
Tenacitat	flexible
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró
Densitat	3,06(1) g/cm³ (mesurada); 3,086 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,625(3) nβ = 1,668(1) nγ = 1,669(1)
Birefringència	δ = 0,044
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 17°
Dispersió òptica	r < v, forta
Impureses comunes	Fe, Na
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2009-069
Símbol	Ophl
Referències	[1]

L'oxiflogopita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la biotita. Rep el nom per la seva relació química amb la flogopita.

L'oxiflogopita és un silicat de fórmula química K(Mg,Ti,Fe)₃[(Si,Al)₄O₁₀](O,F)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma cristalls toscos de color marró fosc a cristalls prismàtics negres de fins a 1,5 mm, o aplanats de fins a 4 × 4 × 0,2 mm, en cavitats de basalt alcalí. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'oxiflogopita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Va ser descoberta a Rothenberg, a la localitat alemanya de Bell, a Eifel (Renània-Palatinat). També ha estat descrita a Graulay, a la localitat de Hillesheim (també a Eifel); a la pedrera Michelsberg, a Eberbach (Baden-Württemberg); a Zirkel Mesa, al comtat de Sweetwater (Wyoming, Estats Units), i al meteorit Chassigny, un meteorit marcià que va caure a la localitat francesa de Chassigny el 3 d'octubre de 1815.^[2]