Tetraferriannita |
---|
|
Fórmula química | KFe2+₃(Si₃Fe3+)O10(OH)₂ |
---|
Epònim | ferro, annita i quatre |
---|
Localitat tipus | Wittenoom, Comtat d'Ashburton, Austràlia Occidental, Austràlia |
---|
|
Categoria | silicats |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.20 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.20 |
---|
Dana | 71.2.2b.4 |
---|
|
Sistema cristal·lí | monoclínic |
---|
Color | marró a negre |
---|
Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
---|
Lluïssor | adamantina, vítria |
---|
Color de la ratlla | marró clar |
---|
Propietats òptiques | biaxial (-) |
---|
Índex de refracció | nα = 1,660 nβ = 1,720 nγ = 1,728 |
---|
Birefringència | δ = 0,068 |
---|
Dispersió òptica | feble |
---|
|
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral reanomenat (Rn) |
---|
Codi IMA | IMA2007 s.p. |
---|
Símbol | Tfann |
---|
Referències | [1] |
---|
La tetraferriannita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la biotita. Rep el nom per la seva relació amb l'annita.
Característiques
La tetraferriannita és un silicat de fórmula química KFe2+₃(Si₃Fe3+)O10(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Va ser descoberta a Wittenoom, al comtat d'Ashburton (Austràlia Occidental, Austràlia). També ha estat descrita al Canadà, els Estats Units, Àustria, Alemanya, Itàlia, el Níger, Sud-àfrica i el Japó.
Referències