 Makarochkinita |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | (Ca,Na)₄[Fe2+₈Fe3+₂Ti₂]O₄[Si₈Be₂Al₂O36] |
|---|
| Epònim | Boris A. Makarochkin (en)  |
|---|
| Localitat tipus | Pit Núm. 400, Districte d'Argayashsky, óblast de Txeliàbinsk, Rússia |
|---|
|
| Categoria | silicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DH.40 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DH.45 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | triclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 10,355 Å; b = 10,751 Å; c = 8,873 Å; α = 105,707°; β = 96,227°; γ = 124,861° |
|---|
| Grup puntual | 1 - pedial |
|---|
| Grup espacial | p1 |
|---|
| Color | negre |
|---|
| Macles | absents |
|---|
| Exfoliació | no observada |
|---|
| Fractura | irregular, desigual |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
|---|
| Lluïssor | vítria |
|---|
| Densitat | 3,93 g/cm³ (mesurada); 3,933 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,821 a 1,849 nγ = 1,850 a 1,880 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,029 a 0,031 |
|---|
| Pleocroisme | visible |
|---|
| Impureses comunes | Na, Mn, Mg |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA2002-009a |
|---|
| Any d'aprovació | 2003 |
|---|
| Símbol | Mkr |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La makarochkinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rhönita. Rep el nom pel mineralogista rus Boris A. Makarochkin (1908-1988).
Característiques
La makarochkinita és un silicat de fórmula química (Ca,Na)₄[Fe2+₈Fe3+₂Ti₂]O₄[Si₈Be₂Al₂O36]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la makarochkinita pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: leucofanita, ohmilita, haradaïta, suzukiïta, batisita, shcherbakovita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.
Va ser descoberta al Pit Núm. 400, al districte d'Argayashsky, dins l'óblast de Txeliàbinsk (Rússia). També ha estat descrita a la propera Reserva Natural d'Ilmen. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
