Haradaïta
Fórmula química	SrVSi₂O₇
Epònim	Junpei Harada (en)
Localitat tipus	Mina Yamato, Yamato-son, Illa d'Amami-Oshima, Prefectura de Kagoshima, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DH.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DH.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D*.05 – Anhang
Dana	65.3.1.1
Heys	14.14.4
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,001 Å; b = 14,64 Å; c = 5,312 Å;
Color	verd herba brillant
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd molt clar
Densitat	3,80 g/cm³ (mesurada); 3,83 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,713(5) nβ = 1,721(2) nγ = 1,734(5)
Birefringència	δ = 0,021
Pleocroisme	strong
Angle 2V	mesurat: 90°, calculat: 78°
Dispersió òptica	feble
Impureses comunes	Ti, Al, Fe, Mn, Cu, Pb, Ca, Ba, Na, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1963-011
Símbol	Hra
Referències	[1]

La haradaïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Zyunpei Harada (Yokohama, Japó, 5 d'octubre de 1898 - Kawasaki, Japó, 27 d'abril de 1992), professor de la Universitat Hokkaido de Sapporo, al Japó, qui va contribuir eminentment a els estudis sobre minerals al país.

La haradaïta és un silicat de fórmula química SrVSi₂O₇. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la haradaïta pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: leucofanita, ohmilita, suzukiïta, batisita, shcherbakovita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.

Va ser descoberta a la mina Yamato, a la localitat de Yamato-son, a l'illa d'Amami-Oshima (Prefectura de Kagoshima, Japó). També ha estat descrita a la mina Noda-Tamagawa, a la prefectura d'Iwate, també al Japó, i a la mina Valgraveglia, a Ligúria (Itàlia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.