Safirina
Safirina (cristall gris-blavós); flogopita (cristalls micàcis marrons i/o daurats) i escapolita (blanc); mostra procedent de Madagascar
Fórmula química	Mg₄(Mg₃Al9)O₄(Si₃Al9O36)
Epònim	safir
Localitat tipus	Fiskenæsset old harbour, Fiskenæsset (Fiskenaesset; Qeqertarsuatsiaat), Nuuk (Godthåb), Sermersooq, Greenland
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DH.45
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DH.45
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.03
Dana	69.2.1b.1
Heys	16.7.2
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema monoclínic
Color	blau clar, blau-gris*, verd, gris verdós*, rarament groc-marró o rosa
Exfoliació	pobre - {100}, {001}, and {010}*
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Duresa (Mohs)	7,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	incolor
Diafanitat	transparent
Densitat	3,4 a 3,5 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,701 a 1,729 nβ = 1,703 a 1,732 nγ = 1,705 a 1,734
Birefringència	δ = 0,004 a 0,005
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 51° to 69°, calculat: 78° to 88°
Dispersió òptica	r < v*
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Spr
Referències	[1]

La safirina és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de la safirina. Va ser descoberta l'any 1819 a Qeqertarsuatsiaat a la regió de Kitaa, a Groenlàndia (Dinamarca), sent nomenada així pel seu color similar al safir.^[2]

Sinònims poc usats són zafirina o sapphirina.

És un aluminosilicat de magnesi amb anions addicionals d'òxid d'alumini i magnesi. Químicament és un sexquiòxid d'alumini. Dins del grup de la safirina amb estructura de inosilicats, pertany al subgrup de l'aenigmatita.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa ferro.

Apareix en roques magmàtiques o metamòrfiques. En roques metamòrfiques d'alta temperatura o xenòlits amb abundància d'alumini i magnesi i baixa concentració de silici. Pot formar-se com mineral magmàtic primari en roques de poca sílice.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: sil·limanita, cianita, cordierita, kornerupina, corindó, surinamita, flogopita, crisoberil, piroxè, espinel·la, granat, calcita o quars.

De vegades, els rars exemplars de gran grandària i neteja, són usats en joieria tallats o poliments com a gemmes.^[3]

Els millors per a aquest fi són extrets a Sri Lanka, Madagascar i Groenlàndia.

La Safirina pot també ser sintetitzada artificialment amb propòsits experimentals mitjançant processos hidrotermals.^[4] És un mineral molt refractari que si s'aconsegueix sintetitzar podria ser usat a aquest efecte.

• Zafirina, mindat.org.
• Zafirina, webmineral.com.
• Manual de zafirina, Mineral Data Publishing.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Safirina