PROFILPELAJAR.COM

La Granada
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya i municipi d'Espanya
Localització
	41° 22′ 38″ N, 1° 43′ 12″ E / 41.377239°N,1.719907°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Alt Penedès
Capital	la Granada
Població humana
Població	2.218 (2023) (341,23 hab./km²)
Llars	23 (1553)
Gentilici	Granadenc, granadenca
Geografia
Part de	Mancomunitat Penedès i Garraf
Superfície	6,5 km²
Altitud	272 m
Limita amb	Avinyonet del Penedès ; Vilafranca del Penedès ; les Cabanyes ; Vilobí del Penedès ; Sant Cugat Sesgarrigues ; Subirats ; Santa Fe del Penedès ; Font-rubí
Organització política
• Alcalde	Joan Amat i Domènech (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08792
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08094
Codi IDESCAT	080945
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	2695
Lloc web	lagranada.cat

La Granada és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.^[1] A part del nucli principal de població, el municipi de la Granada també inclou les barriades del Carrer Nou i el Cortei, aquest últim essent enclavat entre els termes d'Avinyonet del Penedès i Subirats.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
16	19	23	193	392	881	954	1.108	1.078	1.102

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.193	1.127	1.047	1.013	1.117	1.232	1.187	1.225	1.215	1.215

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.299	1.325	1.329	1.429	1.525	1.754	1.949	1.963	2.047	2.073

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
2.091	2.130	2.208	2.207	2.263	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

L'església del castell de la Granada fou bastida de nou el segle xvi, aprofitant els carreus del castell ensorrat i les facilitats atorgades pels reis Felip IV i Felip V d'Espanya. Avui en dia, i amb motiu de la celebració del mil·lenari, fou renovada totalment. En destaquen els relleus de guix amb color dels sostres de totes les capelles, està dedicada a sant Cristòfol màrtir.

La Granada fou el centre de la xarxa viària del Penedès durant els segles de la Reconquesta. Hi feien pas la Via Augusta dels romans, la via Mercadera, de l'interior cap a Barcelona, i la via Francisca, des del sud. Totes buscaven el mercat, honor que té la Granada d'haver-lo tingut des del s.IX era el mercat més antic del Penedès i un dels primers del Principat de catalunya, més tard es traspassà a Vilafranca amb la conformitat del bisbe de Barcelona i per raons polítiques del comte en els seus temps (1148).

Hi hagué un castell, la Torre Granada esmentat des del segle x, destruït durant la ràtzia de 1003 d'Abd al-Malik al-Muzaffar^[2] i ben aviat refet.

El 31 de març de 1642, durant la Guerra dels Segadors l'exèrcit castellà que havia de socórrer el Rosselló i que havia estat derrotat en la batalla de Montmeló es retirava a Tarragona i fou encalçat per les tropes catalanofranceses del virrei Philippe de La Mothe-Houdancourt, que capturaren Pere IV d'Empúries, comandant de les tropes espanyoles, amb les restes del seu exèrcit.

El castell fou enderrocat finalment per ordre de Felip V durant la Guerra de la Successió. Actualment es poden veure al nucli antic (nucli antic) les restes del castell, conserva l'aire medieval, amb els portals d'entrada al recinte emmurallat. Es pot veure un pany de muralla il·luminat els vespres. Cal destacar el conjunt de cases del carrer Poeta Cabanyes (Cal Roig, Cal Cabanyes, Cal Mitjans, Cal Cuscó) i la Casa del Castià (s.XV-s-XVI).

Geografia

Llista de topònims de la Granada (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

L'emplaçament de la Granada (272 m d'altitud) al centre de la depressió del Penedès, entre la Serralada Prelitoral i el massís del Garraf, és un pas obligat, ja d'antic. En l'època romana hi passava la Via Augusta que es dirigia cap a Tarragona, la Via Mercadera, cap a Barcelona, i la Via Francisca. Des de 1865 hi passa la línia fèrria de Martorell a Tarragona, tenint estació de tren pròpia.

La Granada, tot i trobar-se en un punt més elevat que la resta de poblacions del voltant per estar situada en un turó, no destaca per tenir grans muntanyes ni desnivells, ja que es troba a la Depressió Prelitoral. El punt més elevat del municipi és el puig dels Pujols de la Granada (311 m). Cal destacar també que pel terme transiten dues rieres: la riera de Porroig i la riera dels Gorgs.

El terme municipal és envoltat pels termes de Santa Fe del Penedès al nord, Avinyonet del Penedès i Sant Cugat Sesgarrigues a l'est, Vilafranca al sud i amb les Cabanyes, Vilobí i Font-rubí a l'oest.

El nucli antic està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un conjunt de cases entre mitgeres amb façana al davant i al darrere, que tancaven el poble amb portals d'entrada. A l'interior del recinte es conserva el castell i l'església.^[3]

Conté un petit enclavament al nord-est del terme, travessat per la via del tren i per l'autopista, on hi apareix l'antic Mas Cortei, esmentat ja des del segle xii.

Cultura

Pel que fa als actes culturals, destaca per sobre de tot la Festa Major, dedicada al patró del poble: Sant Cristòfol. Durant aquesta festa, que es duu a terme la segona setmana de juliol, té lloc la tradicional Baixada del Ruc del Campanar.

La segona setmana d'octubre també destaca per acollir una altra festa important, la Festa Major Petita o de Minerva, patrona del poble. També és coneguda com a Festa del Most, i té com a acte principal la Pujada del Ruc al Campanar, la qual congrega molts habitants de tota la comarca.

Administració

Llistat d'alcaldes

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Joan Domènech Ferrer	Independent	19/04/1979	--
1983–1987	Joan Domènech Ferrer	Independent	28/05/1983	--
1987–1991	Joan Domènech Ferrer	PSC	30/06/1987	--
1991–1995	Xavier Milà Barnés	CiU	15/06/1991	--
1995–1999	Xavier Milà Barnés	CiU	17/06/1995	--
1999–2003	Diego Díez de los Ríos Sánchez	EPM	03/07/1999	--
2003–2007	Diego Díez de los Ríos Sánchez	EPM	14/06/2003	--
2007–2011	Joan Cols Canals Joan Iniesta Zarza Joan Cols Canals	CiU PSC CiU	16/06/2007 18/06/2009 17/06/2010	--
2011–2015	Joan Cols Canals Joan Iniesta Zarza Joan Cols Canals	CiU PSC CiU	11/06/2011 13/06/2013 16/06/2014	--
2015–2019	Diego Díez de los Ríos Sánchez	EPM	13/06/2015	--
2019-2023	Joan Cols i Canals	JxLG	15/06/2019	--
Des de 2023	Joan Amat Domènech	EPM	17/06/2023	--

Eleccions municipals 2019

Resultats electorals - La Granada, 2019
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	Entesa - Acord Municipal	Joan Amat i Domènech	505	5	42,87%
	Junts per la Granada	Joan Cols i Canals	474	5	40,24%
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés	Jordà Jaime i Ortiz	168	1	14,26%
	En blanc		31	-	2,63%
	Vot nul		12	-	1,01%
Total		1.190		11	100%

Govern de Junts per la Granada i el Partit dels Socialistes de Catalunya.

Eleccions al Parlament de Catalunya 2017

Resultats electorals - La Granada, 2017
Candidatura		Cap de llista	Vots	% vots
	JxCat	Carles Puigdemont	477	35,05
	ERC-CatSí	Oriol Junqueras	392	28,80
	C's	Inés Arrimadas	174	12,78
	PSC	Miquel Iceta	114	8,38
	CUP	Carles Riera	85	6,25
	CatComú-Podem	Xavier Domènech	65	4,78
	PPC	Xavier García Albiol	34	2,50
	Altres		9	0,66
	En blanc		11	0,81
	Vot nul		1	0,07
Total		1.362

Mitjans de comunicació

La Granada, a més del gran nombre d'entitats de què disposa, també té un tret diferenciador de la gran majoria dels municipis del seu voltant. Des de l'any 1985, disposa d'un canal de televisió propi, La Granada Televisió. Aquest canal es va convertir en la primera emissora de televisió local que emetia per ones a tot el Penedès i va ser creat gràcies a la col·laboració econòmica d'un nombrós grup de veïns. Des del 2008 La Granada TV emet per TDT.

També cal citar que dins del terme municipal de la Granada hi ha el Centre de Comunicacions per Satèl·lit que l'empresa Telefònica va utilitzar per transmetre les imatges dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 a tot el món.

Vegeu també

Escuts i banderes de l'Alt Penedès

Referències

↑ «RESOLUCIÓ de 23 d'agost de 1993, per la qual es dona conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de la Granada» ( PDF). DOGC, num. 1793, 06-09-1993 [Consulta: 21 juny 2010].
↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum III. Edicions Pàtria, 1920, p.457.
↑ «Conjunt del nucli antic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2015].