Santa Fe és un terme més aviat pla, suaument ondulat, situat en un petit tossal a 240 metres d'altitud.[1] El punt més alt és el puig dels Pujols de la Granada (311 metres), lloc de concurrència amb els municipis de la Granada i Font-rubí.
La població no és gaire disseminada en masies, sinó que hi ha un nucli urbà on es concentra la major part de la població del municipi i petits agrupaments anomenats el Pont, la Riera, els Botins i Cal Sení.
Història
El lloc consta com un alou de la catedral de Barcelona el 1142.
Al s. XIV el castell de Santa Fe, amb l'església de Santa Maria, era de la mitra de Tarragona.
Llocs d'interès
Església de Santa Maria: l'església parroquial de Santa Maria bastida al s. XVI.[2][3]
Els Botins: Masia clàssica catalana construïda el segle xii, aïllada del poble. També és un redtaurant de cuina tradicional restaurat fa poc.[4]
Cal Baldús: Masia del segle xvii, actualment si elaborarn vins i caves.[5]
Cal Puig: Masia de grans dimensions del segle xvii, consta de tres cossos articulats a partir d'un edifici principal amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes.[6]
Ca l'Americano: Casa de l'any 1900, de planta rectangular amb tres pisos i teulada a doble vessant. La façana principal, ubicada al carrer Feliciana Planas Ferret i orientada a llevant, presenta les obertures disposades simètricament, a la planta baixa, un portal d'entrada que centra l'espai, flanquejat a banda i banda per dues finestres allargassades verticalment i protegides amb reixes de ferro forjat.[7]
Ca la Martra: Conjunt arquitectònic rural del segle xix. format a partir d'una masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, la teulada és a doble vessant. A la façana principal, orientada a llevant, es troba la porta d'entrada a l'habitatge, a la planta baixa, rectangular amb porta de fusta de doble batent, moderna.[8]
Els pins de Cal Ferret: Zona arbrada dissenyada a manera de parc urbà ubicat al nucli de Santa Fe del Penedès. S'arriba a la zona des del carrer Major, que va a parar a Cal Ferret. Davant d'aquesta casa s'obre aquest espai, organitzat en dos àmbits: un de més elevat, on es concentra la pineda que li dona nom, al mig de la qual s'alça un dipòsit d'aigua de grans dimensions i que ara és utilitzat per l'Ajuntament del municipi en part com a magatzem. Al voltant d'aquest monticle s'estén una zona més baixa i planera, que connecta de fet amb el carrer Major, però que no està asfaltada, i on hi ha instal·lada una barbacoa, bancs i d'altres elements d'esbarjo. Ambdues zones - l'alta i la baixa - estan separades per un marge de pedres de grans mides que actua com a terrassa o marge, al mig del qual hi ha una escala que comunica els dos àmbits.[9]
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
8
9
12
66
87
256
280
275
262
275
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
247
250
264
252
232
238
194
200
209
209
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
233
261
293
321
336
350
391
384
384
-
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
374
379
367
370
360
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
