A mitjans de juliol del 2015, les negociacions entre CDC, ERC i les entitats independentistes ANC i Òmnium van portar a un acord per a una llista independentista per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.[7][8] En l'acord, aprovat tant per la direcció de CDC com per la d'ERC, es va designar que la llista de Barcelona fos encapçalada per tres personalitats independents, seguides d'Artur Mas, Oriol Junqueras i dos independents més.[9][10] A partir del número 8 de la llista, les persones adscrites serien de CDC o d'ERC, en una proporció del 60%-40% respectivament, amb presència de gent de Demòcrates de Catalunya i de Moviment d'Esquerres.
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va ser convidada a unir-se a la llista, però s'hi va negar argumentant s'havia canviat la proposta inicial per una llista amb polítics, en la qual no volia ser-hi.[11]
En aquest acord, a més, quedava clar que si aquesta era la candidatura guanyadora de les eleccions, el lloc que es proposaria per a la Presidència de la Generalitat seria per Convergència, mentre que els llocs de vicepresidència i Presidència del Parlament de Catalunya pertocarien a Esquerra.
Artur Mas entrant a l'acte de presentació de Junts pel SíOriol Junqueras entrant a l'acte de presentació de Junts pel Sí
La candidatura de Junts pel Sí es va presentar públicament el 20 de juliol de 2015 a la terrassa del Museu d'Història de Catalunya,[12] amb la presència dels cinc primers membres de la llista per Barcelona (els confirmats en aquell moment), i davant de tots els partits i entitats que hi donaven suport, a més d'un ampli desplegament dels mitjans de comunicació.
Configuració de les llistes
El 24 de juliol de 2015 Junts pel Sí va rebre el suport de Solidaritat Catalana per la Independència, després que el partit ho hagués preguntat en un referèndum i que l'opció majoritària hagués estat el SÍ (per més del 80%).[13] Aquest mateix dia es van fer públics els noms dels caps de llista de Girona i Tarragona, per aquest ordre: Lluís Llach i Germà Bel. El Parlament de Catalunya va dur a terme l'últim ple de la X legislatura, en el qual molts dels parlamentaris van tenir l'oportunitat d'acomiadar-se, ja que potser no repetirien a la XI legislatura, sense fer massa incís en les eleccions del setembre. No hauria d'haver estat l'última sessió, però com que el 3 d'agost es convocarien eleccions anticipades, aquesta era l'última setmana de la legislatura.
L'endemà, dissabte 25 de juliol, en un Consell Nacional, Esquerra Republicana de Catalunya va avalar positivament la llista conjunta amb Convergència, després de ratificar la direcció del partit. També va fer públics els noms republicans que anirien a les llistes, barrejats amb els independents i els convergents. El mateix dia es va saber que Procés Constituent no donaria suport a cap de les candidatures pel dret a decidir (Junts pel Sí, CUP i Catalunya sí que es pot), i que ni tan sols es presentaria a les eleccions del 27 de setembre.
El dia 3 d'agost, el mateix dia que Artur Mas va signar el decret de convocatòria de les eleccions, la candidatura Junts pel Sí va activar la seva campanya a les xarxes socials i va presentar la seva imatge gràfica.[14]
Durant els dies posteriors es van anar fent públics progressivament els noms de les persones integrants de la candidatura.
Presentació oficial de la candidatura
L'última setmana d'agost, i coincidint amb la confirmació dels útims noms de les llistes, la candidatura va començar la pre-campanya. Es va posar en públic a Tarragona, el dia 22 d'agost, en un acte amb els caps de llista de la demarcació i els dos primers de la de Barcelona. El dia 23 es va dur a terme el mateix acte a Girona, amb els actors corresponents, i el dia 24, a Lleida.
El dia 28 d'agost de 2015 es va celebrar l'acte central de presentació a Barcelona amb la presència de tots els candidats i els parlaments dels caps de llista per cada circumscripció: Raül Romeva, Germà Bel, Josep Maria Forné i Lluís Llach, i de les entitats socials Assemblea Nacional Catalana i Súmate.[a]. A l'acte, convocat al passeig Lluís Companys de Barcelona, hi varen assistir unes 40.000 persones, segons l'organització. L'acte se situava a un mes de la data electoral i celebrava haver superat la xifra de 57.000 candidats populars, una llista de suport que s'havia fixat com a objectiu arribar als 100.000 abans de les eleccions.
Fotos de l'acte de presentació de candidats
Foto unitària de candidats
Candidats i públic
Fi de festa
Campanya electoral
Junts pel Sí van fer servir el lema El Vot de la teva vida, ideat per l'agència BUM. La seva campanya es va basar en presentar les eleccions al Parlament com a plebiscitàries, intentant aconseguir convèncer indecisos, ja que partien de la teoria que el vot independentista ja estava hipermobilitzat. Van iniciar la campanya a la Universitat Pompeu Fabra i l'acte central el van fer a l'Hospitalet de Llobregat.[15] Durant la campanya no es van repartir banderes en els mítings, que estaven desproveïts de símbols patriòtics o identitaris, ni tampoc es cantava els segadors.[16]
Resultats
Primera reunió de Junts pel Sí després de les eleccions
Junts pel Sí va obtenir 62 escons a les eleccions de 2015, amb més d'un milió i mig de vots donant suport a la seva proposta. No van assolir, però, la majoria absoluta que els permetés formar govern sense necessitar el suport de cap altra formació política. Dels 62 diputats electes, 29 són militants de Convergència, 20 d'Esquerra, 3 de Demòcrates, 1 de Moviment d'Esquerres i 11 són independents.
Gran part del programa de la candidatura es basa, segons la informació que van facilitar el dia de la presentació del projecte, en executar les recomanacions fetes pel Consell Assessor per a la Transició Nacional. El full de ruta pactat pels integrants preveu un màxim de 18 mesos des de les eleccions del 27 de setembre fins a la proclamació de la independència, ordenats en quatre fases que permetin exercir progressivament la plena sobirania.[7] En cas de victòria a les eleccions, les quatre fases a executar serien:
Declaració d'inici del procés d'independència: Un cop es constituís el Parlament de Catalunya es faria una declaració solemne que proclamaria l'inici del procés d'independència. Aquesta declaració portaria el nom de Declaració Nominal d'Independència i voldria demostrar que Catalunya té el desig d'avançar cap a un país nou i per constatar la voluntat d'emprendre els últims passos del procés independentista català.
Redacció d'una nova Constitució de Catalunya, mentre la Generalitat estigués preparant les estructures necessàries per a la formació i el progrés d'un nou estat, com la Hisenda, la Seguretat Social Catalana i l'Agència de Tributs de Catalunya.
Proclamació de la independència i aprovació de la llei de transitorietat jurídica: En el termini d'uns 6-8 mesos (segons ERC) o com a màxim d'un any i mig (com diu el CATN), si el govern espanyol no hagués mostrat interès en començar converses ni intentés arribar a un pacte, el president duria a terme una declaració d'independència i s'aprovaria una llei de transitorietat jurídica per donar continuïtat a les lleis catalanes vigents. Tindria un caràcter unilateral, ja que no es fa per mitjà d'un pacte amb l'estat espanyol. A més, ja s'ha dit que en aquest cas, els catalans no acceptarien la seva part del deute espanyol.
Eleccions constituents, ja sense la candidatura de Junts pel Sí, i sotmetiment de la Constitució a referèndum vinculant. En cas que sortís que sí, el nou Parlament hauria d'aprovar-la.[24]
A més, l'acord signat diu que en cas d'haver-hi qualsevol trava o impediment de l'estat espanyol, com un recurs a les estructures d'estat, a la Constitució, a alguna llei del nou Parlament o l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, es procediria instantàniament a proclamar la independència de Catalunya, aquesta sí amb totals efectes polítics i jurídics, sense necessitat d'haver-ho pactat anteriorment.
Candidatures per circumscripció
Raül Romeva, fent una conferència quan encara era eurodiputat d'ICV. Fou el número 1 per la llista de Barcelona i candidat a la presidència de la Generalitat.
↑ «La candidatura de CDC, ERC i les entitats es presentarà demà a la tarda al Museu d'Història de Catalunya». Ara, 19-07-2015 [Consulta: 20 juliol 2015].
