Vallfogona de Ripollès, tradicionalment i genuïnament Vallfogona de Ripoll, és una vila i municipi de la comarca del Ripollès, situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter. Pertany administrivament a les Comarques Gironines.
Només s'hi accedeix per la carretera N-260 des de Ripoll o Olot. I per pista forestal, s'hi pot accedir des de Sant Joan de les Abadesses pel nord i per la banda sud des de Vidrà.
Etimologia
El nom de Vallfogona, documentat al segle XI com "valle fecunda" ve del llatí valle faecŭnda, la primera part el diccionari la defineix com a "depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d'un corrent fluvial", mentre la segona equival a "fèrtil". La segona part és un derivat de Ripoll.[1]
La plaça de la Vila de Vallfogona de Ripollès entre 1880 i 1920
És un conjunt que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antigament emmurallat, el seu interior només era accessible mitjançant tres portals: el portal de la Muralla, a tramuntana; el de ponent, que donava accés a l'antic camí de Ripoll i el de migjorn, d'on arrencava el camí al castell de Milany, passant pel pont medieval.[2]
És un conjunt arquitectònic de gran interès, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qual s'hi construïren les cases, algunes porxades, i es desenvoluparen els carrers fins a unir-se amb el recinte del castell.[2]
Al municipi destaquen el Campanar del Pòpul, el Castell del Milany o el Pont Medieval sobre la Riera de Vallfogona, així com una col·lecció de Fòssils i Minerals de Josep Maria Jubells.[3] Poble natal del poeta Josep Baborés i Homs (1758-1822), que va ser guerriller, rector de Gualba i assassinat pels constitucionals. És autor d'un "Catecisme en vers" (1819) i del dens poema "La Guerra del Francès a Gualba".
Des del 2014 participa en un experiment per crear una microxarxa elèctrica intel·ligent, adaptada a les particularitats del món rural, que permet un subministrament de llum més segura també a granges aïllades i entreixeix els productors locals d'energia renovable.[4]
Política i govern
Resultats electorals - Vallfogona de Ripollès, 2023[5]
Esteve Font i Busoms (Tria per Vallfogona – Acord Municipal). Alcalde i regidor de Governació, Transició energètica, Civisme, Economia, Obres, Urbanisme i Habitatge.
Lali Surià i Sabater (TpV– AM). Regidora d’Educació, Acció social i participació, Polítiques de gènere i Mobilitat.
Jordi Castany Rovira (TpV– AM). Regidor de Sector primari, medi ambient i boscos, Serveis i subministraments, Protecció Civil.
Eudald Martinez i Tortosa (TpV– AM). Regidor de Patrimoni Cultural i Natural, Esports, Promoció Econòmica i Turisme.
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
25
23
30
500
1.247
1.160
1.074
940
927
951
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
908
789
711
686
667
392
264
256
257
257
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
230
217
219
214
224
206
225
234
223
215
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
200
212
196
222
222
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
↑ 2,02,1«Vallfogona de Ripollès». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 gener 2016].
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 128. ISBN 84-393-5437-1.
↑ «Anunci de nomenament de tinenta d'alcalde i delegació de competències». Ajuntament de Vallfogona de Ripollès, Decret núm. 2023DECR000193, 23-06-2023.
Bibliografia
Bofarull i Terrades, Manuel (2002). Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Cossetània Edicions.
