Joseph Antoine Marie Hubert Luns (Rotterdam , Països Baixos , 1911 - Brussel·les , Bèlgica 2002 ), fou un polític neerlandès, ministre d'Afers Estrangers al seu país i Secretari General de l'OTAN entre 1971 i 1984 .[ 1]
Biografia
Va néixer el 28 d'agost de 1911 a la ciutat de Rotterdam . Va estudiar jurisprudència a la Universitat d'Amsterdam i Leiden , i posteriorment augmentà els seus estudis a la London School of Economics i la Universitat de Berlín .
El 1938 aconseguí una plaça de funcionari al Ministeri d'Afers Estrangers, però durant la Segona Guerra Mundial va treballar en el govern neerlandès exiliat a Londres , així com a diplomàtic pels aliats a Suïssa , Portugal i el Regne Unit .
Morí el 18 de juliol de 2002 a la ciutat belga de Brussel·les .
Entre 1933 i 1936 fou membre del Partit Nacionalsocialista dels Països Baixos (Nationaal-Socialistische Beweging in Nederland , NSB), un partit de tendència nazi però que encara no parlava obertament del seu posterior antisemitisme .[ 2]
Entre 1949 i 1952 fou el representant del seu país a l'Organització de les Nacions Unides amb seu a Nova York .
Posteriorment fou membre del Partit Catòlic del Poble (Katholieke Volkspartij , KVP) i l'any 1956 fou nomenat Ministre d'Afers Estrangers , càrrec que ocupà fins al 1971 , sota els governs successius de Willem Drees , Louis Beel , Jan de Quay , Victor Marijnen , Jo Cals , Jelle Zijlstra i Piet de Jong . Durant els seus mandats refusà lliurar la Nova Guinea Occidental , la part occidental de l'illa de Nova Guinea sota mandat neerlandès, a les autoritats d'Indonèsia fins que va ser forçat a realitzar aquesta cessió per l'administració del president nord-americà John F. Kennedy .[ 3] [ 4] 1967 li fou concedit el Premi Internacional Carlemany , concedit per la ciutat d'Aquisgrà , pels seus esforços en favor de la unitat europea.[ 5]
Signatari per part neerlandesa del tractat de Roma que marcà la fundació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), bloquejà posteriorment diverses temptatives de Charles de Gaulle i Konrad Adenauer de crear una unió política per por de crear un "condomini franco-alemany europeu".
L'octubre de 1971 fou nomenat el cinquè Secretari General de l'OTAN en substitució de l'italià Manlio Brosio .[ 6] europeu mitjançant la instal·lació de míssils de creuer per fer front al bloc comunista .
El seu suport explícit a la política colonial del portugués Antonio de Oliveira Salazar en les colònies de Moçambic i Angola li feu valer les crítiques de molts països africans, però alhora rebé el suport dels Estats Units d'Amèrica .
↑ «Joseph Luns ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 febrer 2023]. ↑ Vat , Dan van der «Joseph Luns » (en anglès). The Guardian , 18-07-2002. ISSN : 0261-3077 .↑ González Niño , Andrés «La Provincia de Filipinas en la misión de Nueva Guinea: 1962-1968 ». Archivo Agustiniano , 100, 218, 2016, pàg. 77–261. ISSN : 0211-2035 .↑ Csevár , Szilvia; Tremblay , Christine. «Violencia sexual y acaparamiento: un conflicto olvidado y víctimas ignoradas en Papúa Occidental » p. 1-10. Women, Peace and Security, 27-12-2019. [Consulta: 26 febrer 2023].↑ Paxton , John. Dictionary of the European Economic Community ISBN 978-1-349-04389-7 ↑ «Joseph Luns NATO Secretary General:1971 – 1984 » (en anglès). nato.int. [Consulta: 26 febrer 2023].
