Va néixer el 27 de setembre del 1871 a la ciutat de Nuoro, població italiana situada a l'illa de Sardenya, en una família de la petita burgesia de l'illa. Després de cursar els estudis elementals, va ser educada de manera privada per un professor que s'allotjava a casa d'una parenta, amb el qual va aprofundir els seus estudis literaris.
Grazia Deledda amb el seu espòs i el seu fill a Roma, l'any 1905
Va començar a destacar com a escriptora amb alguns relats que va publicar la revista L'ultima moda. La seva primera obra d'èxit pot considerar-se Nell'azzurro (En el blau, 1890).
Les seves primeres obres oscil·len entre la narrativa i la poètica, i entre aquestes destaca Racconti sardi (Paisatges sards, 1895). Després de casar-se amb Palmiro Madesani, funcionari del Ministeri de la Guerra, que coneix a la ciutat de Càller l'octubre del 1899, l'escriptora es trasllada a Roma i, després de la publicació d'Anime oneste (Ànimes honestes, 1895) i Il vecchio della montagna (El vell de la muntanya, 1900), a més de les seves col·laboracions en la revista La Sardegna, Piccola rivista i Nuova Antologia, la crítica comença a interessar-se per les seves obres.
Quan Deledda era ja una novel·lista reconeguda va escriure també algunes obres de teatre. La primera, Odio Vince, està datada el 1904 i no s'ha representat mai. És una versió sarda de Romeu i Julieta, amb una parella d'enamorats que pertanyen a dues famílies enemistades i ambientada a començament del segle xix. El 1909 va debutar com a dramaturga en el teatre Argentina de Roma amb L'edera (L'heura), basada en la novel·la del mateix títol i que va escriure en col·laboració amb Camillo Antona-Traversi.[1]
La narrativa de Grazia Deledda es basa en vivències poderoses d'amor, dolor i mort, sobre les quals planeja el sentit del pecat, la culpa i la consciència d'una inevitable fatalitat. En les novel·les de Grazia Deledda, sempre hi ha un fort vincle entre llocs i persones, entre els estats d'ànim i el paisatge que es representa, que és el de la seva Sardenya natal, que no obstant això no apareix seguint els esquemes tòpics veristes regionals ni tampoc amb la fantàstica coloració que utilitza D'Annunzio, sinó que es reviuen mitjançant els mites.
S'ha considerat que estava molt influenciada pel verisme de Giovanni Verga, però també sovint pel decadentisme del qual n'és el representant més important Gabriele D'Annunzio. Així mateix, els crítics han trobat influències de Lev Nikolàievitx Tolstoi en la seva obra. Tot i que la crítica sovint ha encasellat la seva obra en un o altre -isme, ja sigui regionalisme, verisme o decadentisme, alguns crítics prefereixen reconèixer-li una poètica pròpia i original, que es troba perfectament integrada en el context del segle xx europeu, en la qual tot apareix sense que arribi a pertànyer a cap moviment en exclusiva.
