Fosfosiderita
Cristall de fosfosiderita entre strengita (violeta), de les pegmatites de Hagendorf South, Hagendorf, Vohenstrauß, Alt Palatinat, Alemanya
Fórmula química	FePO₄·2H₂O
Epònim	fosfat i ferro
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.CD.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CD.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.05a
Dana	40.4.3.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls tabulars {010}; masses botrioides o reniformes, i crostes amb una estructura radial fibrosa
Estructura cristal·lina	a = 5.32Å, b = 9.79Å, c = 8.71Å, β = 90.51°
Color	vermell violeta, porpra
Exfoliació	{010} bona
Fractura	desigual
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Densitat	2,76
Propietats òptiques	biaxial (-)
Birefringència	δ = 0.046
Angle 2V	mesurat: 62°, calculat: 62°
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Símbol	Phsd
Referències	[1]

La fosfosiderita o metastrengita és un mineral del grup metavariscita de minerals, la classe dels fosfats.^[2] Va ser trobada per Alfred Lewis Oliver Legrand Des Cloizeaux l'any 1858, i va ser anomenada d'aquesta manera en 1890 per Willy Bruhns i Karl Heinrich Emil Georg Busz per la seva composició química.

La fosfosiderita és un fosfat amb ferro que cristal·litza en el sistema monoclínic, formant habitualment cristalls tabulars {010}. També s'hi pot trobar en masses botrioides o reniformes, i crostes amb una estructura radial fibrosa. És dimorfa de l'strengita, i forma part del grup metavariscita juntament amb la kolbeckita. La seva fórmula és FePO₄·2H₂O, i pot contenir impureses d'alumini i manganès. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3,5 i 4. És totalment soluble en HCl, i gairebé insoluble en HNO₃.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fosfosiderita pertany a «08.CD: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, amb proporció RO₄:H₂O = 1:2» juntament amb els següents minerals: kolbeckita, metavariscita, mansfieldita, escorodita, strengita, variscita, yanomamita, parascorodita, ludlamita, sterlinghil·lita i rollandita.

És producte d'alteració de la trifilita en pegmatites granítiques, terres, i de minerals de reemplaçament en els ossos i petxines fòssils. Sol trobar-se associada a altres minerals com: trifilita, barbosalita, leucofosfita, laueita, hureaulita, strengita i turquesa.^[3]

A Catalunya, la fosfosiderita ha estat descrita a Gavà (Baix Llobregat) i a la pedrera del Turó de Montcada (Montcada i Reixac), totes dues localitats a la província de Barcelona.^[4] A la resta de territoris de parla catalana tan sols ha estat descrita al camp de pegmatites de Cotlliure (Rosselló).^[5]

Al planeta Mart el rover Curiosity va trobar uns nóduls d'un fosfat no identificat al cràter Gale, i que els científics creuen que podria tractar-se de strengita o bé de fosfosiderita.^[6]

Només es coneix una varietat, la vilateita, aparentment un fosfosiderita que conté manganès. Rep el seu nom de La Vilate, prop Chanteloube, França.^[7]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fosfosiderita