PROFILPELAJAR.COM

Curita
	; Curita provinent de Katanga, República Democràtica del Congo.
Fórmula química	Pb3+x[(UO₂)₄O4+x(OH)3-x]₂·2H₂O
Localitat tipus	mina Shinkolobwe (Kasolo), Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo
Classificació
Categoria	hidròxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.GB.55
Nickel-Strunz 9a ed.	4.GB.55
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.14
Dana	5.9.3.1
Heys	7.16.26
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 12,551Å; b = 7,008Å; c = 6,983Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	groc, vermell ataronjat, marró groguenc, escarlata, groc
Exfoliació	{100} i {110} bona
Tenacitat	fràgil
Duresa	4 a 5
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	taronja
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	6,98 a 7,4 g/cm³ (mesurada); 7,37 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 2,060 nβ = 2,110 nγ = 2,150
Birefringència	δ = 0,090
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 70°, calculat: 80°
Dispersió òptica	r < v forta
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1921
Símbol	Cui
Referències

La curita és un mineral de la classe dels òxids amb una alta radioactivitat.^[1] L'equip francès d'investigació de minerals radioactius va proposar aquest nom en honor de Pierre Curie (1859-1906) i Marie Sklodowska Curie, (1867 - 1934), els descobridors del radi. Encara que inicialment Marie fou ignorada per la comunitat científica.^[2]

Característiques

La curita és un òxid de fórmula química Pb_3+x[(UO₂)₄O_4+x(OH)_3-x]₂·2H₂O. La seva composició aproximada és: Urani 63,34%, hidrogen 0,30%, plom 24,12% i un 12,24% d'oxigen.^[3] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de llargs cristalls prismàtics, aciculars i estriats paral·lelament a [001], amb les formes {100}, {110}, {111}; i també com a agregats porosos d'agulles fines, de gra fi, com a crostes opalines, i de forma massiva.^[4] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz la curita a pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauita, becquerelita, bil·lietita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, iriginita, uranosferita i holfertita.

Jaciments i formació

La curita és un mineral secundari que es forma per l'alteració de l'uraninita.^[4] Va ser descoberta a mina Shinkolobwe (Kasolo), a Shinkolobwe (Katanga, República Democràtica del Congo). També ha estat trobada a Alemanya, Austràlia, el Canadà, Egipte, els Estats Units, Finlàndia, França, Hongria, Itàlia, Madagascar, Noruega, la República Txeca, la República Democràtica del Congo, Rússia i Sud-àfrica.^[1]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Curita

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Curite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 abril 2017].
↑ Schoep, M. Alfred «MINÉRALOGIE. - La curite, nouveau minéral radioactif» (pdf) (en francès). Comptes Rendus Hebdomadaires des Séances de l'Académie des Sciences, 173, 1921, pàg. 1186–1187. «Cette substance constitue une espèce minérale nouvelle que je propose d'appeler curite en l'honneur de Pierre Curie. (A. Schoep)»
↑ «Curite» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 29 desembre 2013].
↑ ^4,0 ^4,1 «Curite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2012. [Consulta: 29 abril 2017].