 Wölsendorfita |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | Pb₇(UO₂)14O9(OH)₄·12H₂O |
|---|
| Epònim | Wölsendorf |
|---|
| Localitat tipus | Districte miner de fluorita Wölsendorf, Alt Palatinat, Baviera, Alemanya |
|---|
|
| Categoria | òxids |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.GB.30 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.GB.30 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.12 – Anhang |
|---|
| Dana | 5.4.3.2 |
|---|
| Heys | 7.16.31 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 14,131(1) Å; b = 13,885(1) Å; c = 55,969(4) Å; |
|---|
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
|---|
| Grup espacial | grup espacial 63 |
|---|
| Color | taronja-vermell, carmí brillant-vermell |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5 |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial |
|---|
| Índex de refracció | nα = 2,050 nγ = 2,090 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,040 |
|---|
| Dispersió òptica | r < v forta |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1957 |
|---|
| Símbol | Wsd |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La wölsendorfita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada en honor de l'indret on va ser descoberta: el districte miner de fluorita Wölsendorf (Alt Palatinat, Baviera, Alemanya).[1]
Característiques
La wölsendorfita és un òxid de fórmula química (Pb,Ca)U₂O₇·2H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma d'esferul·lites i incrustacions cristal·lines.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la wölsendorfita pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauita, becquerelita, bil·lietita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, curita, iriginita, uranosferita i holfertita.
La wölsendorfita és un producte d'alteració rar de la uraninita que apareix a les zones d'òxid de dipòsits minerals d'urani.[2] A més de l'indret on va ser decosberta; també ha estat descrita a altres indrets d'Alemanya, Austràlia, el Brasil, el Canadà, Dinamarca, els Estats Units, França, Gabon, Itàlia, Noruega, el Regne Unit, la República Democràtica del Congo, la República Txeca, Rússia, Suècia i Suïssa.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: uraninita, rutherfordina, becquerelita, masuyita, kasolita i metastudtita.[2]
Referències
