 Crisocol·la |
|---|
![]()
Exemplar de Katanga, República Democràtica del Congo |
| Fórmula química | Cu2-xAlx(H2-xSi₂O₅)(OH)₄·nH₂O (x<1) |
|---|
| Epònim | or i cola  |
|---|
|
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.ED.20 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.20 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.11a |
|---|
| Dana | 74.3.2.1 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
|---|
| Hàbit cristal·lí | massiu, nodular, botrioide |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 5.7 Å, b = 8.9 Å, c = 6.7 Å |
|---|
| Color | verd, blau verdós, blau |
|---|
| Exfoliació | no en té |
|---|
| Fractura | concoidal |
|---|
| Tenacitat | fràgil a sèctil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3,5 |
|---|
| Lluïssor | vítria, mat |
|---|
| Color de la ratlla | verd clara |
|---|
| Diafanitat | translúcida a opaca |
|---|
| Gravetat específica | 1,9 a 2,4 |
|---|
| Densitat | 2 a 2,2 |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1.575 - 1.585 nβ = 1.597 nγ = 1.598 - 1.635 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,023 a 0,050 |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1980 s.p. |
|---|
| Símbol | Ccl |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La crisocol·la és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats). El nom va ser utilitzat per primera vegada per Teofrast l'any 315 aC i ve del grec chrysos, que significa 'd'or', i kolla, que significa 'cola' (adhesiu), en al·lusió al nom del material que usaven per a soldar l'or fa 23 segles a la Grècia hel·lenística. André-Jean-François-Marie Brochant de Villiers va reviure el nom el 1808.
Característiques
És un silicat de coure hidratat, de vegades denominat coure silici. La crisocol·la es troba generalment formant masses botrioides o arrodonides i escorces, o obturacions de venes. A causa del seu color clar, de vegades és confosa amb la turquesa. Els exemplars més purs se'n poden polir i s'empren com a pedra ornamental, similar a la turquesa, encara que no se sol usar com a gemma. En mineria ha estat emprada per a l'extracció de coure, encara que no és gaire valuosa comparada amb altres menes de coure més rendibles.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la crisocol·la pertany a «09.ED: fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques», juntament amb els minerals següents: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraita, guidottiita, al·lòfana, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.
Un estudi realitzat l'any 2006 va llançar evidències que la crisocol·la podria ser, en realitat, una barreja microscòpica de mineral d'hidròxid de coure, spertiniïta, silici (probablement calcedònia o òpal) i aigua, i no una espècie en si mateixa.[2]
Es troba formant incrustacions en la roca, en masses estalactítiques o bé emplenant vetes, amb un intens color verd brillant a blavós. Es forma en la part superior dels jaciments de coure, a la zona d'oxidació, per la qual cosa és fàcil trobar crisocol·la associada a altres minerals del coure com són la cuprita, atzurita, malaquita i molts altres minerals secundaris del coure, com la limonita. Aquesta característica feu que fóra usada pels miners de l'antiguitat com a indicador en la superfície de jaciments de coure.
Varietats
Es coneixen tres varietats de crisocol·la:
- La cianocalcita, una varietat rica en fòsfor.[3]
- La crisocol·la alumínica, una varietat que conté alumini també anomenada aluminocrisocol·la.[4]
- La crisocol·la ferroalumínica, una varietat amb contingut de ferro i alumini.[5]
Referències
