Campionat del món d'escacs de 1998

Tipus	Cisma dels escacs
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Participants	Viswanathan Anand i Anatoli Kàrpov
Localització  i  dates
Localització	Lausana (Districte de Lausanne) 46° 32′ N, 6° 38′ E / 46.53°N,6.63°E / 46.53; 6.63
Estat	Suïssa
Interval de temps	2 gener 1998 – 9 gener 1998
Data	1998
Competició
Primer lloc	Anatoli Kàrpov
← 1996 1999 →

El Campionat del món d'escacs (FIDE) de 1998 es disputà entre el Campió del món de la FIDE, Anatoli Kàrpov i l'aspirant Vishwanathan Anand. El matx final es va celebrar entre el 2 de gener i el 9 de gener de 1998 a Lausana, Suïssa. L'aspirant va sortir d'un torneig celebrat a Groningen, Països Baixos, entre el 9 de desembre i el 30 de desembre de 1997. Després que el matx acabés en empat, en Kàrpov va guanyar el desempat a partides ràpides, esdevenint així el nou Campió del món de la FIDE de 1998.

De 1948 a 1993, el Campionat del món havia estat administrat per la FIDE. El 1993, el Campió del món Garri Kaspàrov es va separar de la FIDE, i va formar una organització rival, la Professional Chess Association. La FIDE va desposseir en Kaspàrov del seu títol, de manera que a partir d'aquell moment hi havia dos campionats rivals: el títol de la FIDE, ostentat per Anatoli Kàrpov, i el títol de la PCA (o "clàssic"), en mans de Kaspàrov. Kàrpov i Kaspàrov havien defensat amb èxit els seus títols en el Campionat del món d'escacs de 1996 (FIDE) i Campionat del món d'escacs de 1995 (clàssic), respectivament.

Des de 1948 fins a 1996, el Campionat del món havia seguit un patró similar: una sèrie de torneigs classificatoris i matxs se celebraven durant més d'un any, culminant en el Torneig de Candidats. El guanyador del torneig de Candidats era el reptador oficial al títol mundial i havia de disputar-se el títol contra el campió regnant en un matx pel Campionat del món. (El cicle de 1996 va ser una excepció, ja que el Campió del món havia de participar en el Torneig de Candidats com a cap de sèrie, classificat directament per les semifinals.)

El 1997, el president de la FIDE Kirsan Iliumjínov proposà una estructura completament nova: un torneig d'eliminatòries, que consisteix en mats de dues partides (algunes més en les rondes finals), i desempats dirimits amb escacs ràpids i escacs llampec si calgués. Aquest format s'havia fet abans en torneigs, però mai a nivell de Campionat del món.

A més, el nou format va ser proposat per Iliumjínov com una forma d'unificar els dos títols mundials rivals: per això, el campió de la FIDE Anatoli Kàrpov i el campió de la PCA Garri Kaspàrov estaven directament classificats per les semifinals.

En Kaspàrov no va voler defensar el seu títol en aquestes condicions i va declinar la invitació. El format va ser modificat per tal el campió de la FIDE Kàrpov entrés directament a la final.

Els avantatges del nou format eren:

• S'evitava un cicle llarg, i tot acabaria en un mes aproximadament. Tot es podia fer en una sola seu, sense els problemes de programació que s'havien patit en alguns cicles de campionats anteriors. Cada ronda es podria jugar en 3 dies (un dia per cada partida a control de temps normal, i un pels desempats).
• Hi poden participar més jugadors (fins a 128).
• No hi ha cap privilegi especial per al campió regnant o per jugadors preclassificats (tot i que se'n van conservar alguns en els primers campionats, però foren eliminats totalment més endavant).

Els seus opositors destacaren també alguns desavantatges del format:

• Matxs molt curts (només dues partides en les primeres rondes) deixen massa marge a la sort - el jugador més fort podria cometre una errada en una partida, i seria molt difícil que es recuperés d'un mal començament. (Anteriorment, molts dels matxs de Candidats els havia acabat guanyant el jugador que es va recuperar d'un mal començament).
• Els playoffs a ràpides també deixen massa marge a la sort: la força en ràpides no és la mateixa que la força en els escacs amb controls de temps normal.
• Aquests dos primers punts, en conjunt, significaven que hi havia una possibilitat molt alta que el millor jugador no guanyés, o fins i tot que un complet desconegut pogués guanyar.
• Algunes persones consideraven que la tradició que el campió regnant entrés directament a la final havia de ser preservada, de tal manera que un nou campió només pot ser-ho en derrotar el campió regnant.

• Garri Kaspàrov va dir que no volia defensar el seu títol amb aquestes regles, i va declinar la seva participació.
• Vladímir Kràmnik va declinar jugar en protesta per la inclusió directa d'Anatoli Kàrpov a la final.

El matx es jugà al millor de sis partides, comptant un punt per les victòries, ½ per les taules i 0 per les derrotes, i acabaria quan un jugador arribés a 3½ punts. Si el matx acabés en un empat 3 a 3, es jugarien mini-matxs de dues partides ràpides fins que un jugador guanyés un mini-matx.

Jugador	1	2	3	4	5	6		1	2	Total
Anatoli Kàrpov	1	0	½	1	½	0		1	1	5
Viswanathan Anand	0	1	½	0	½	1		0	0	3

Tots els jugadors són Grans Mestres llevat que s'indiqui el contrari.

¹ En Kràmnik va declinar de participar dient que l'entrada de Kàrpov directament a la final era inacceptable.^[2]

² Mohammed no es va presentar al torneig.

Garri Kaspàrov, Gata Kamsky, i Zsuzsa Polgár varen declinar d'antuvi la seva participació.

Quarts de final

Semifinals

Final

Michael Adams

2½

Loek van Wely

1½

Michael Adams

4

Nigel Short

3

Nigel Short

2

Michal Krasenkov

0

Michael Adams

4

Viswanathan Anand

5

Borís Guélfand

2½

Aleksei Dréiev

1½

Borís Guélfand

½

Viswanathan Anand

1½

Viswanathan Anand

1½

Aleksei Xírov

½

• Weeks, Mark. «Campionat del món a Groningen» (en anglès). [Consulta: 21 novembre 2011].
• Weeks, Mark. «Campionat del món a Lausanne» (en anglès). [Consulta: 4 agost 2011].
• «1st FIDE KO World Chess Championship» (en anglès). Brasilbase. [Consulta: 12 febrer 2017].