Tot i que roman pràcticament inactiu des de gener de 2012, a la llista d'Elo de la FIDE de febrer de 2015, hi tenia un Elo de 2577 punts, cosa que en feia el jugador número 12 d'Armènia.[2] El seu màxim Elo va ser de 2670 punts, a la llista de gener de 2005 (posició 35 al rànquing mundial).[3]
Carrera escaquística i resultats destacats en competició
Fou Campió d'Europa juvenil, a Groningen, el 1968/69.
Va assolir el títol de GM el 1971, a la inusual edat de 19 anys, després d'un excel·lent resultat al torneig de Vrnjacka Banja del mateix any,[1] on hi fou primer per davant de Leonid Stein i de Ljubomir Ljubojević. El mateix any, fou quart al Campionat del món júnior (el campió fou Werner Hug). Arran d'aquest resultat decebedor, estava tan molest amb ell mateix que va desafiar en Hug a un matx d'escacs llampec, en un intent de salvar l'orgull. Varen jugar només uns minuts i Vaganian va emergir com el guanyador amb un increïble marcador de 10-0.
El 1974, fou el primer tauler de l'equip soviètic a l'Olimpíada d'estudiants a Teesside, on hi puntuà 10/11 i aconseguí el premi al millor tauler.
Al llarg dels anys, també ha guanyat diverses medalles en competicions per equips, representant a la Unió Soviètica i després a Armènia en les Olimpíades d'escacs i Campionats d'Europa per equips. Va formar part de l'equip armeni que va guanyar la medalla de bronze a l'Olimpíada de 2004 celebrada a Calvià. Al mateix torneig, hi obtingué la medalla d'or individual per la seva actuació al tercer tauler armeni.
Ha participat en cinc ocasions al Campionat del món d'escacs per equips, dos cops representant l'URSS, (1985 i 1989, ambdós cops medalla d'or per equips), i tres cops representant Armènia (1997, 2001, i 2005, els tres cops medalla de bronze per equips).[12]
Estil de joc
El 1985, Aleksei Suetin el va descriure com un jugador amb grans dots naturals. Després d'haver jugat amb ell diverses vegades, havia notat la gran intuïció de l'armeni - "Ell té una gran sensibilitat per percebre la dinàmica d'una batalla d'escacs i sap com intensificar el joc en el moment adequat. No sempre calcula variants a fons, confiant en el seu instint d'escacs natural. Sobre les volàtils idees de Vaganian sobre el tauler d'escacs, va afegir: "... El sentiment de por o incertesa és desconegut per a ell. És un optimista perpetu, ple d'intencions ambicioses en cada etapa de cada joc, amb un temperament explosiu ..."
