El 1993, Nigel Short s'havia classificat a través del format habitual de la FIDE per enfrontar-se al campió Garri Kaspàrov en un matx pel campionat. Tanmateix, Kaspàrov i Short van trencar amb la FIDE i van jugar sota els auspicis d'una nova organització que havien impulsat, l'Associació Professional d'Escacs (PCA). Kaspàrov va guanyar aquell matx i es va mantenir com a campió.
Amb els seus dos millors jugadors retirats, la FIDE va atorgar les dues places en el seu matx pel campionat de 1993 a Anatoli Kàrpov i Jan Timman, tots dos havien estat derrotats en rondes de classificació anteriors per Short. Kàrpov va guanyar el matx per convertir-se en el Campió del Món de la FIDE.
El Campionat del Món d'escacs de la FIDE de 1996 va ser el primer de la FIDE des de la divisió de 1993. Mentrestant, la PCA va celebrar el seu Campionat del món clàssic, en què Kasparov va derrotar Viswanathan Anand per conservar el seu títol, el 1995.
Molts dels mateixos jugadors van competir en les proves de classificació de les dues organitzacions. Tanmateix, Kaspàrov i Short no van competir a l'esdeveniment de la FIDE.
Els millors 10 de l'Interzonal es classificaven pel torneig pel Campionat. En cas d'empat, els jugadors es classificaven per la suma dels Elos dels seus rivals, excloent el més baix.
Esam Aly Ahmed no va comparèixer a la partida de primera ronda contra Pigusov i fou eliminat del torneig.
Torneig pel campionat, 1994-1996
Al contrari que en edicions anteriors, el Campió regnant (Anatoli Kàrpov) no estava classificat automàticament per a la disputa del títol, sinó que s'incorporà al sistema eliminatori en semifinals, igualment com ho feren el finalista del campionat de la FIDE de 1993 Jan Timman, i el semifinalista del Torneig de Candidats Artur Iussúpov.[2][3] (L'altre semifinalista de 1993 era l'exclòs Nigel Short).
La primera volta de matxs es va fer a Wijk aan Zee el gener de 1994, i la segona i les semifinals a Sanghi Nagar el juliol-agost de 1994 i el febrer de 1995, respectivament. En cas d'empat després de les partides programades (cosa que va passar només al matx Kamsky-Anand), es jugarien partides ràpides com a desempats.[4]
El format era una desviació de tots els campionats del món anteriors, ja que el campió vigent (Kàrpov) no va ser cap de sèrie directament en un matx pel campionat. En canvi, es va incorporar a la competició a la fase semifinal, on hi vencé en Borís Guélfand, i es classificà així per la final contra Gata Kamsky, que havia vençut en Valeri Sàlov a l'altra semifinal.
La final es jugà a Elistà, Rússia, arbitrada per Geurt Gijssen, i consistí en un matx programat a 20 partides que va acabar abans d'hora quan en Kàrpov ja havia assolit més de dos punts d'avantatge a la partida 18a.[5]
Final del Campionat del món d'escacs de 1996 (versió FIDE)
_pictogram.svg){kind=small}
