André Dussollier

(2010)
Biografia
Naixement	17 febrer 1946 (78 anys) Annecy (França)
Formació	Conservatoire national supérieur d'art dramatique
Activitat
Ocupació	narrador d'audiollibres, actor de cinema, actor de teatre, actor de televisió
Activitat	1972 -
Segell discogràfic	Éditions Gallimard Éditions Thélème (en) Tréma
Premis
Molière Award for Best Actor (en)

André Dussollier (Annecy, 17 de febrer de 1946) és un actor francès. Entre 1993 i 2002, va rebre tres Premis César, dos per al millor actor secundari per Un cor a l'hivern i La Chambre des officiers, i al millor actor protagonista per Coneixem la cançó. En 2015, després de quatre nominacions rep el premi Molière al Millor Actor.^[1][2][3]

Dussollier va passar la seva infància entre Cruseilles (una ciutat situada entre Annecy i Ginebra) i Étrigny, un petit poble a la Borgonya, on va seguir als seus pares, aleshores recaptadors d'impostos: François (1915-2010) i Marie-Louise (?? ? -2001). Sent molt ràpidament el sabor de la comèdia; de fet, als 10 anys, va pujar a l'escenari per primera vegada en una actuació escolar de L'Enfant et la Rivière.

Però després del batxillerat, el seu pare el va empènyer a seguir estudis universitaris, de manera que va començar a estudiar literatura moderna i lingüística a Grenoble on va obtenir dues llicències i un màster. Tot i això, la seva passió per la comèdia no l'ha abandonat, decideix marxar cap a París per convertir-se en actor.

Arriba als 23 anys a París, on segueix les classes de teatre de Jean Périmony, per a preparar l'entrada al Conservatori. És admès i assoleix un primer premi (promoció 1972)^[4] Això li obra les portes de la Comédie-Française estan obertes de bat a bat, on fou pensionari des del 1972. Aquest mateix any va obtenir el primer premi de comèdia amb Francis Perrin. François Truffaut va veure la seva interpretació en teatre de Léonce et Léna de Büchner, al costat de Jacques Spiesser, i li va oferir el seu primer gran paper al cinema a Une belle fille comme moi. Des de llavors, André Dussollier ha alternat pel·lícules populars i d'autor, sobretot amb Alain Resnais.

Un gran amant de la ràdio, no només l'escolta. Al taller de creació Grand Ouest de Radio France, el 1991 va interpretar el paper de Prisca al drama d'André Targe Lettres d'Aymonville,^[5] al costat de Cécile Backès i de Paul Le Person.

Va guanyar el César al millor actor el 1998 pel seu paper a On connaît la chanson, d'Alain Resnais, el César al millor actor en un paper de suport el 1993 per Un cor a l'hivern, de Claude Sautet, així com el 2002 per la seva interpretació del cirurgià militar a La Chambre des officiers, de François Dupeyron. Va rebre el 7 d'or al millor actor el 1985 per Music Hall, de Marcel Bluwal.

També ha posat la veu en off a la pel·lícula de Jean-Pierre Jeunet Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain en 2000, i ha posat la veu a la lectura en texts d'A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, per les éditions Thélème. Participa a una antologia de pel·lícules de Georges Méliès apareguda el 2008 en DVD llegint els comentaris de l'autor sobre les pel·lícules. Presta la seva veu per promocionar el vi de la casa de xampany de Passy-Grigny, en un vídeo de presentació de la vila. També ha posat la veu en francès del narrador dels documentals de la BBC Caminant entre dinosaures i Walking With Monsters.

• Caroline de Bodinat «André Dussollier : un beau garçon comme lui». Libération, 29-08-2017.