Agostino Cacciavillan (Valdagno , 14 d'agost de 1926 - Ciutat del Vaticà , 5 de març de 2022 ) va ser un cardenal catòlic italià . Va ser pro-nunci a Kenya , Índia , Nepal i els Estats Units entre 1976 i 1998 ; servint a continuació com a President de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica entre 1998 i 2002 . Va ser elevat al Col·legi Cardenalici el 2001 .
Biografia
Nascut a Novale di Valdagno (Vicenza ), rebé l'ordenació presbiteral el 26 de juny de 1949 ,[ 1] Bassano del Grappa .
Anà a Roma per completar estudis a la Pontifícia Universitat Gregoriana , on es llicencià en ciències socials ; doctorant-se contemporàniament en jurisprudència [ 2] Universitat de Roma i en dret canònic a la Pontifícia Universitat Lateranense . Finalment, estudià a la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica , ingressant al servei diplomàtic de la Santa Seu el 1959 .
Després d'un període de treball a la Secretaria d'Estat va ser destinat com a secretari a la nunciatura apostòlica a les Filipines (1960–1964), Espanya (1964-1968) i Portugal (1968).[ 2] Prelat Honorífic el 26 d'agost de 1973 .[ 2]
Nomenat pel Papa Pau VI el 17 de gener de 1976 arquebisbe titular d'Amiterno , pro-nunci apostòlic a Kenya i delegat apostòlic a les Seychelles ;[ 3] ordenació episcopal el 28 de febrer de 1977 de mans del cardenal Jean-Marie Villot , amb l'arquebisbe i el bisbe servint com a co-onsagradors a la Basílica de Sant Pere .[ 1] [ 4] observador permanent del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i del Programa de les Nacions Unides per als Assentaments humans .[ 2] Pro-nunci a l'Índia el 9 de maig de 1981 i el primer pro-nunci al Nepal el 30 d'abril de 1985 .[ 1] nunciatura apostòlica als Estats Units , succeint l'arquebisbe Pio Laghi . En virtut d'aquest càrrec, també era observador permanent davant l'Organització d'Estats Americans i el representant de la Santa Seu davant l'Associació Mundial de Juristes.[ 2]
El Papa Joan Pau II nomenà Cacciavillan com a President de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica el 5 de novembre de 1998.[ 1] cardenal pel Papa Joan Pau II al consistori del 21 de febrer de 2001 , amb el títol de cardenal diaca de Santi Angeli Custodi a Città Giardino [ 1] Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica . A més ha estat membre de la Congregació per als Bisbes , de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles , de la Congregació per a les Esglésies Orientals i de la Congregació per a les Causes dels Sants ; a més del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica , del Consell Pontifici per als Textos Legislatius i de les comissions pontifícies per Amèrica Llatina i per Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà .
Cacciavillan va ser un dels cardenals electors que participaren en el conclave de 2005 , on s'escollí el Papa Benet XVI .
L'1 de març de 2008 , després de la promoció del cardenal Darío Castrillón Hoyos a l'orde presbiteral , esdevingué cardenal protodiaca , el privilegi especial del qual és fer l'anunci del Habemus Papam 2011 optà per l'orde presbiteral, mantenint invariada la diaconia elevada pro hac vice [ 5]
Publicacions
Il dominio delle cose esteriori e la proprietà privata nel pensiero di S. Tommaso d'Aquino, Istituto padano di arti grafiche, Rovigo 1951.Appunti sul rapporto tra economia e diritti , 1954.Alle origini della delegazione apostolica nelle Filippine. La delegazione di mons. Placide-Louis Chapelle (1899-1901) , Città del Vaticano 1962.Italian missionaries in the Philippines , Manila 1964.Amore e verità. La missione di un nunzio , Libreria Editrice Vaticana , Città del Vaticano 2001.Due omelie salesiane , Libreria Editrice Vaticana, Città del Vaticano 2002.Patrone d'Europa , Libreria Editrice Vaticana, Città del Vaticano 2002.Indian church sharing. Dialogue and mission , Mar Thoma Togam , Roma 2003.La nona Settimana Montiniana di Concesio (Brescia) , Brescia 2008.Prefazione in Paolo VI , Voi siete figli dei santi. Paolo VI ai carmelitani , Graphe.it edizioni , Perugia 2008 – ISBN 978-88-89840-38-2 L'Emmanuele, Dio con noi , Libreria Editrice Vaticana, Città del Vaticano – ISBN 978-88-209-8956-9
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Agostino Cardinal Cacciavillan ». Catholic-Hierarchy.org . ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Miranda , Salvador «CACCIAVILLAN, Agostino ». The Cardinals of the Holy Roman Church .Arxivat 2000-09-02 a Wayback Machine .↑ «CACCIAVILLAN Card. Agostino ». Holy See ↑ «Cacciavillan Agostino ». CARDINALI E LORO TITOLI ODIERNI . ↑ «Concistoro per il voto su alcune cause di canonizzazione 21.2.2011 ». Arxivat de l'original el 2012-03-20. [Consulta: 20 setembre 2016].
