Attilio Nicora

Biografia
Naixement	16 març 1937 Varese (Itàlia)
Mort	22 abril 2017 (80 anys) Roma
President Emèrit del Comitè Executiu de l'Autoritat Financera d'Informació (AIF) i de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica
1 d'octubre de 2002 – 7 de juliol de 2011
← Agostino Cacciavillan Domenico Calcagno →
Dades personals
Nacionalitat	Itàlia
Religió	Catolicisme
Formació	Pontifícia Universitat Gregoriana Universitat Catòlica del Sagrat Cor
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1977–), sacerdot catòlic (1964–), professor d'universitat, teòleg
Consagració	28 de maig de 1977 per Giovanni Umberto Colombo
Proclamació cardenalícia	21 d'octubre de 2003 per Joan Pau II Cardenal prevere de San Filippo Neri in Eurosia pro hac vice
Participà en
març 2013	Conclave de 2013
abril 2005	Conclave de 2005
Ubi Caritas Libera Servitus
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Llista President Autoritat d'Informació Financera 19 gener 2011 – – Giorgio Corbellini → Cardenal 21 octubre 2003 – 7 juliol 2011 Arquebisbe catòlic 1r octubre 2002 – Bisbe de Verona 30 juny 1992 – 18 setembre 1997 ← Giuseppe Amari – Flavio Roberto Carraro → Diòcesi: bisbat de Verona Bisbe titular 16 abril 1977 – Diòcesi: bisbat de Furnos Minor Bisbe auxiliar 16 abril 1977 – 11 febrer 1987 Diòcesi: arquebisbat de Milà

Attilio Nicora (Varese, 16 de març de 1937 - Roma, 22 d'abril de 2017)^[1] fou un cardenal de l'Església catòlica, bisbe emèrit de Verona i president emèrit de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica. El 19 de gener de 2011, el cardenal Nicora va ser nomenat pel Papa Benet XVI com a President del Comitè Executiu de la nova Autoritat Financera d'Informació (FIA) del Vaticà. La nova agència, per mandat d'una Carta Apostòlica, estava encarregada de monitorar les activitats monetàries i comercials de les agències vaticanes, com la Governació de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, la Banca Vaticana, l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica, la Congregació de l'Evangelització dels Pobles; i agències menors com la Farmàcia del Vaticà, el supermercat del Vaticà i els Museus Vaticans. El 30 de gener de 2014, el Papa Francesc acceptà la seva dimissió com a President del Comitè Executiu de l'Autoritat Financera d'Informació, i nomenà el bisbe Giorgio Corbellini com a successor.^[2]

Nicora va néixer a Varese, sent ordenat prevere el 1964. Abans de ser ordenat, va llicenciar-se en Dret Canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i en teologia per la Facultat Teològica de Milà. Després de ser ordenat, esdevingué professor de dret canònic al Seminari Teològic de Venegano.

Nicora esdevingué bisbe el 1977, quan va ser nomenat bisbe auxiliar de Milà i bisbe titular de Furnos Minor. Nicora supervisà la revisió de 1984 del concordat entre Itàlia i la Santa Seu. Entre 1992 i 1997 serví com a bisbe de Verona. El 2002, Nicora va ser nomenat President de l'Administració del Patrimoni de la Santa Seu, on la seva responsabilitat era administrar els ingressos generats pels actius patrimonials vaticans. En morir un Papa tots els alts funcionaris vaticans perden els seus càrrecs automàticament durant el període de sede vacante, de manera que Nicora va perdre la seva posició el 2 d'abril de 2005 en morir Joan Pau II, però després va ser confirmat pel nou Papa Benet XVI.

Nicora va ser creat cardenal diaca al consistori celebrat el 21 d'octubre de 2003 pel Papa Joan Pau II. Participà en el conclave de 2005 que elegí com a Papa a Benet XVI; i al del 2013, on s'escollí el Papa Francesc.

El 30 de desembre de 2005 l'agència de notícies italiana ADN Kronos informà que Nicora possíblement seria nomenat Cardenal Secretari d'Estat, succeint el cardenal Angelo Sodano; però això no va tenir lloc, i el nou Secretari d'Estat va ser Tarcisio Bertone.

El Papa Benet XVI nomenà el cardenal Nicora Legat Pontifici de les basíliques de Sant Francesc i Santa Maria dels Àngels d'Assís, sense prejudici de les seves funcions com a cap de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica. Havent servit 10 anys com a cardenal diaca, va ser promogut a cardenal prevere pel Papa Francesc el 12 de juny de 2014.^[3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Attilio Nicora

• Attilio Nicora a www.catholic-hierarchy.org (anglès)
• Biografia oficial (italià)
• Biografia a ewtn.com (anglès)

Precedit per: Georges-Louis Mercier	Bisbe titular de Forno Minore 16 d'abril de 1977 - 30 de juny de 1992	Succeït per: Henryk Marian Tomasik
Precedit per: Giuseppe Amari	Bisbe de Verona 30 de juny de 1992 - 18 de setembre de 1997	Succeït per: Flavio Roberto Carraro
Precedit per: Agostino Cacciavillan	President de l'Administració del Patrimoni de la Santa Seu 1 d'octubre de 2002 - 7 de juliol de 2011	Succeït per: Domenico Calcagno
Precedit per: Alfred Bengsch	Cardenal diaca i prevere de San Filippo Neri in Eurosia des del 21 d'octubre de 2003 Títol presbiteral pro illa vice des del 12 de juny de 2014	Succeït per: al càrrec
Precedit per: Lorenzo Antonetti	Legat pontifici per les Basíliques de San Francesc i de Santa Maria dels Àngels a Assís des del 21 de febrer de 2006	Succeït per: al càrrec
Precedit per: -	President de l'Autoritat Financera d'Informació Vaticana 19 de gener de 2011 - 30 de gener de 2014	Succeït per: Giorgio Corbellini (ad interim)