La terra preta ; literalament « tèrra negra »), dicha tanben tèrra negra amazoniana o tèrra negra dels Indians dins la literatura scientifica[1], es un antrosòl[2], un tipe de sòl escur amazonian. D’origina umana e d'una fertilitat excepcionala deguda a de concentracions particularament elevadas en carbon de lenha, en matèria organica e en nutriments (especialament azòt, lo fosfòr, lo potassi e lo calci)[3], conten una quantitat remarcabla de tèstes de terralha[4], e l'activitat microorganica i es fòrça desvolopada. La terra mulata es un autre tipe d'antrosòl que li es generalament associat.
Aquestes sòls foguèron en màger part creats per l’òme entre −800 e 500[5], los pus vièlhs remontant a −2800[6]. Son doncas d'origina precolombiana. De milièrs d'annadas après sa creacion, son tant reputats al Brasil que son recoltats e venduts coma terranha de rempotar (veire pedologia). Sa pigondor pòt anar entrò dos mètres[6].
↑C. L. Erickson, « Amazonia: The Historical Ecology of a Domesticated Landscape », Handbook of South American Archaeology, edited by Helaine Silverman and William H. Isbell., 2008
↑(en)Modèl:Lien brisé, par Bruno Glaser, Institute of Soil Science and Soil Geography, Université de Bayreuth, 95440 Bayreuth, Germany. Publié online le 20 décembre 2006 dans Philosophic Transactions Royal Society B (2007) 362, 187–196. doi:10.1098/rstb.2006.1978. Cet article examine les évidences concernant le processus de génération de la terra preta, ainsi que les raisons pour lesquelles celle-ci est si supérieure en termes de rétention de matière organique et de nutriments, en comparaison aux sols qui l'entourent.