Lo vilatge de Sant-Roch es sens dobte fòrça ancian e mai se se'n tròba traces escrichas que dempuèi la sègle XII.
Lo luòc dich lo castèl (barralh romain) èra sens dobte un Oppidum (fortificació) gauloise.
La via romaine o camin de César anava de Roazhon en transeünt per las Mans cap a Peitieus.
Cap a la sègle X, una Capèla Santa Rémi (a l'epòca protegissiá d'invasions) #èsser erigida. En 1106 Philipe, abbé de Sant Julien, dona als fraires òrdre de fructificar las tèrras a l'entorn del pòble. Aicí lo senhor es lo Eglise. La region èra maraîcageuse, los nombroses étangs permetián la ramaderia de peisses. Mas l'aire èra malsain #çò que #provocar de nombrosas epidèmias a Modèl:La s- e a Modèl:La s- (veire l'estat civil).
Sant Rémi èra pas mai imprescindible (mai d'invasions) #èsser « troqué » amb Sant Roch #que protegís contra las malautiás.
Dintratz 1794 e 1795 Sant-Roch i aguèt trucat La Montanha.
Fins a Modèl:La s-, i i aviá un perruquer, dels épiciers, …
Le village de Saint-Roch est sans doute très ancien bien qu'on en retrouve des traces écrites que depuis le sègle XII.
Le lieu dit le château (clos romain) était sans doute un Oppidum (fortification) gauloise.
La voie romaine ou chemin de César allait de Rennes en passant par le Mans vers Poitiers.
Vers le sègle X, une Chapelle Saint Rémi (à l’époque il protégeait des invasions) fut érigée. En 1106 Philipe, abbé de Saint Julien, donne aux moines ordre de fructifier les terres autour du village. Ici le seigneur c’est l’Eglise. La région était maraîcageuse, les nombreux étangs permettaient l’élevage de poissons. Mais l’air était malsain ce qui provoqua de nombreuses épidémies au sègle XVI et au sègle XVII (voir l’état civil).
Saint Rémi n’était plus indispensable (plus d’invasions) fut « troqué » avec Saint Roch qui protège contre les maladies.
Entre 1794 et 1795 Saint-Roch fut appelé La Montagne.
Jusqu’au sègle XX, il y avait un coiffeur, des épiciers, …