Lo vilatge del Louroux a situat en Indre-e-Loire, al nòrd de Manthelan (2,5 km)e a unitat|28|km al sud de Tors, sus la départementale D50 #que connècta de Torns a Ligueil.
Le village du Louroux est situé en Indre-et-Loire, au nord de Manthelan (2,5 km)et à 28 km au sud de Tours, sur la départementale D50 qui relie Tours à Ligueil.
Segon los abitants d'aquel pòble, lo appellation « lo Louroux » vendriá del fach #qu'un lop roux rondava en los paratges del caseriu.
Mas d'après lo luòc oficial del pòble, « Semblariá que l'origina del nom “Lo Louroux” arriba de l'an 991 o 993. A aquela epòca, Archambault la archevêque de Tors #far don de 3 glèisas a la abbé de Marmoutier, Bernerius, #qu'aquela de “Sant-Sulpice de Oradorio”. Aquela darrièra i n'aurà trucat, a la 12en sègle, “Ecclesia de Loratorio” de contunh, a la 14en sègle, “Lorouer” o “Lorreux”, cap a 1536 la se trucarà “Loroux” e fin finala “Lo Louroux”. »
Selon les habitants de ce village, l'appellation « le Louroux » viendrait du fait qu'un loup roux rôdait dans les parages du hameau.
Mais d'après le site officiel du village, « Il semblerait que l'origine du nom “Le Louroux” nous arrive de l'an 991 ou 993. À cette époque, Archambault l'archevêque de Tours fit don de 3 églises à l'abbé de Marmoutier, Bernerius, dont celle de “Saint-Sulpice de Oradorio”. Cette dernière sera appelée, au 12en siècle, “Ecclesia de Loratorio” puis, au 14en siècle, “Lorouer” ou “Lorreux”, vers 1536 on l'appellera “Loroux” et enfin “Le Louroux”. »