Oison (Loiret)
Oison es una comuna francesa, situada dins lo departament de Loiret e la region dau Centre. GeografiaComunas vesinas![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() IstòriaPartida eissida de l'article francés
Lo nom de Oison es d'origina gallo-romaine, mas abans los Romains, dels òmes avián traversat lo territòri de la comuna. Qualques vestigis préhistoriques e ancians aguèron descobèrt sul territòri de la comuna. S'es trobat silex talhats e de las pigassas del Neolític. En l'an 1005, la granja de Mamonville a citat a la glèisa Santa-Pierre-lo-Puellier de Orléans : "Mamonis villam". Dempuèi la sègle xii, aquel sojorn aperten dins l'otèl-Dieu de Orléans e lududes apertendrà pendenta de nombroses sègles. Egalament a Modèl:La s-, Algrain Bouteiller, chanoine de Santa-Crotz a Orléans, dona dins l'otèl-Dieu d'aquela vila, la glèisa de Oison #que possedissiá n'eiretatge. Divèrses senhors de la familha Rochou de Amoy se son distinguits per la siá generositat : lo un d'eles a dotat la glèisa d'un presbytère e d'un jardin. En 1793, i i aviá dos sacerdòts en la parròquia : François Joseph Sutin, curé, sacerdòt rebèl #que #morir sul échafaud ; lo paire Norbert, capucin ligat a la capèla del castèl de Amoy #escapar a las investigacions. A anotar que la capèla del castèl existís totjorn. Tèxte originau de l'article francés
Le nom d'Oison est d'origine gallo-romaine, mais avant les Romains, des hommes avaient traversé le territoire de la commune. Des vestiges préhistoriques et antiques furent découverts sur le territoire de la commune. On a retrouvé des silex taillés et des haches du Néolithique. En l'an 1005, la ferme de Mamonville est citée à l'église Saint-Pierre-le-Puellier d'Orléans : "Mamonis villam". Dès le sègle xii, cette demeure appartient à l'hôtel-Dieu d'Orléans et elle lui appartiendra pendant de nombreux siècles. Également au sègle XII, Algrain Bouteiller, chanoine de Sainte-Croix à Orléans, donne à l'hôtel-Dieu de cette ville, l'église d'Oison qu'il possédait en héritage. Plusieurs seigneurs de la famille Rochou d'Amoy se sont distingués par leur générosité : l'un d'eux a doté l'église d'un presbytère et d'un jardin. En 1793, il y avait deux prêtres dans la paroisse : François Joseph Sutin, curé, prêtre réfractaire qui mourut sur l'échafaud ; le père Norbert, capucin attaché à la chapelle du château d'Amoy échappa aux recherches. À noter que la chapelle du château existe toujours. AdministracionDemografia
Luòcs e monumentsPersonalitats ligadas amb la comunaVéser tanbenLigams extèrnesNòtas |