Fidel Alejandro Castro Ruz (audio) (Birán, 13 d'agost de 1926 - 25 de novembre de 2016), foguèt un dictatorcuban, que governèt Cuba durant 47 ans coma Primièr ministre entre 1959 e 1976 puèi coma president de la Republica entre 1976 e 2006. Politicament èra marxista-leninista e nacionalista cuban, foguèt tanben primièr secretari del partit comunista cuban entre 1961 e 2011.
Durant son administracion, Cuba venguèt un estat socialista de partit unic; l'industria e los afaires foguèron nacionalizats, e las reformas socialistas aplicadas a la societat.
Lo 31 de julhet de 2006, va anar a l'espital que d'en desempuèi lo sieu fraire Raúl Castro assumís la presidéncia de l'Estat.
Foguèt educat a Cuba dins d'escòlas jesuistas e, mai tard, al Collègi Belén de L'Avana, jesuista tanben. En 1945 dintrèt a l'Universitat de L'Avana per i estudiar lo drech que lai obtenguèt son diplòma en 1950.
Castro faguèt d'avocat dins un pichon burèu d'avocats entre 1950 e 1952.
Castro acusèt Batista davant los tribunals de violar la Constitucion mas sa peticion foguèt rebutada.
De responsa, Castro organizèt lo 26 de julhet de 1953 una ataca armada amb de consequéncias nefastas sul moment (coma un borrolhon ça que la de la revolucion venidoira...) contra las casèrnas Moncada, de Santiago de Cuba, e Carlos Manuel de Céspedes, de Bayamoen, totas doas dins la província d'Oriente.
I moriguèron mai d'ochanta guerrilhièrs atacaires e Castro foguèt fach presonièr, jutjat e condemnat a quinze ans de preson.
(Dins lo tèxt final del plaideg, Castro va prononciar un apassionat discors [1], dins lo qual va defendre las siás accions e va explicar los sieus punts de vista polítics). Après 22 mesadas de preison, foguèt liberat gràcias a l'amnistia generala de mai de 1955 e s'exilièt a Mexic e als Estats Units.
Tornèt a Cuba amb d'unes autres exiliats del Movimiento 26 de Julio lo 2 de decembre de 1956. Aprèp qualques jorns de marcha foguèron suspreses a Alegría del Pío.
Lo movement de Castro se ne ganhèt lèu una ajuda populara que n' arribèt a comptar mai de 800 combatents. Lo 24 de mai de 1958, Batista envièt dètz-e-sèt batalhons contra Castro dins la dicha pel dictator Operación Verano.
Malgrat la superioritat en nombre de las tropas del govèrn, las fòrças de Castro encadenèron una tièra de victòrias susprenentas, ajudadas per las desercions e las rendicions massivas dins las armadas de Batista. Lo 1 de genièr de 1959, Batista abandonava lo país e las fòrças de Castro prenián L'Avana.