Manuscrit del tractat de Vitruvi sus pergamin, vèrs 1390Una edicion en italian del De architectura de 1521, tradusit e illustrat per Cesare Cesariano.
De architectura (sus l'arquitectura) es lo tractat en latin de Vitruvi, escrit vèrs -25[1], e dedicat a l’emperaire August.
Descripcion
S’agís d’une mai importantas fonts de la coneissença modèrna dels metòdes e de las tecnicas de construccion dels Romans, de lor concepcion de las òbras d’una part, aqüeductes, palais, banhs, pòrts, eca., coma de las maquinas, espleches e mai instruments de mesura. Es tanben la font principala de la famosa istòria d’Arquimèdes e sa banhadoira.
Lo tractat seriá estat acompanhat d’illustrations, a l’origina. Se presenta coma una enciclopèdia de las tecnicas de l’Antiquitat romana, e fa l’elògi a son dedicatari de la foncion d’architectus, intermediari entre aquela de l’arquitècte grèc e de l’engenhaire militar roman — elògi plan necessari, perque sembla qu’a Roma, lo trabalh èra pas ben mai considerat qu'aquel de simple artisan. Mas, segon Vitruvi, l’arquitectura es «sciéncia que se capita per la practica e la teoria». L’arquitècte deu aver fòrça coneissenças en geometria, en dessenh, en istòria, en matematicas, en optica.
Unic tèxte sus l’arquitectura que nos siá arribat de l’Antiquitat, ten una plaça preeminenta dins lo fondament teoric de l’arquitectura occidentala, dempuèi la Renaissença e fins a la fin del sègle XIX. Atal los arquitèctes de la Renaissença coma los italians Sebastiano Serlio e Palladio se n'inspirèron fòrça. Contunha d’aver una influéncia majora fins a l’arribada de l’arquitectura classica e barròca, que Claude Perrault (1613-1688) comencèt de discutir l’interpretacion d'aqueles principis.
L'Edat Mejana coneguèt Vitruvi mas sovent d'un biais indirècte, malgrat l’existéncia de qualques manuscrits: atal l'episòdi d’Arquimèdes e la corona del rei Ieron II nos son transmeses per Vitruvi[2]. Es a l'erudit Leone Battista Alberti que se deu lo reviscòl del De architectura, dins los ans 1420. Per establir lo tèxte de la primièra edicion imprimida [3], Sulpizio da Veroli deguèt reünir mai d'uns manuscrits perque pas cap de tèxte èra complèt, mas utilizèt subretot sur lo manuscrit de l’Escurial (datat del sègle XI).
Vitruvi es conegut per son estudi de las proporcions anatomicas de l’òme, qu'utilizèt Leonardo da Vinci dins l’« Òme de Vitruvi » representant un òme de 4 braces e 4 cambas inscrich dins un cercle e un carrat.
Lo tractat a travèrs los sègles
Miniatura de Jean Miélot († 1472) lo representa escrivent, benlèu dins la bibliotèca de Felip lo Bon.
Lo tractat foguèt probablament escrit vèrs -25 pendent los ans de l’emperaireAugust, a qui es dedicat, amb per tòca una renovacion generala dels edificis e dels abeliments publics. L’influéncia de Vitruvi sus son epòca pasmens seriá estada pas que limitada[4] a respècte de las òbras realizadas par el — el meteis sonque s'atribuís, dins lo tractat, que la paternitat de la basilica de Fano.
Lo tractat nos es arribat mercé a una sola copia, amb cap d’illustracion venent de las illas britanicas e raportada per Alcuin a la cort de Carlesmanhe ont interessèt sonque per l'aspècte filologic. Reprodusit en fòrça exemplars dempuèi la copia originala uèi perduda, influencièt gaire sus l’arquitectura pendent tot l'Edat Mejana, pasmens se un manuscrit del De architectura a Oxford foguèt anotat de la man de Petrarca e que Boccace n'aviá una copia. D’autras copias foguèron atestadas, tanben en Itàlia, a la fin del sègle XIV.
L’« òme vitruvi », illustracion de l’edicion del De achitectura de Vitruvi per Cesare Cesariano, (1521).
Del sègle XV al XVI, lo tractat foguèt mai d'un còp publicat, amb subretot l’edicion « reina » revista per Sulpicio da Veroli dita sulpiciana (1490). La qualitat excepcionala d'aquela edicion, en mai de l'apòrt filologic e tecnic que sol Giocondo, literari e tecnician a l'encòp, n'èra capable, se deu a l’ensem iconografic que ne venguèt la clau de lectura principala de l’òbra vitruviana.
L’edicion de fra Giovanni Giocondo, publicada en 1511 a Venècia, amb de caractèrs de Giovanni Tacuino, a una importància majora perque constituís la primièra edicion illustrada del tractat. Fra' Giocondo apondèt 136 dessenhs reprodusits per xilografia per redonar las illustracions que deurián renforçar l’òbra originala, e que son utilas a la compreneson dins fòrça passatges.
L’edicion corregida de Cesare Cesariano es la primièra pareguda en lenga vulgara italiana (1521)[7]. Une autra edition majora es aquela de 1556, revista per Daniele Barbaro e illustrada per Andrea Palladio. Lo sègle XVI compta quatre edicions en latin e nòu en italian.
Argument
Dans aquel tractat, Vitruvi dona a l’arquitectura un reng de sciéncia primièra perque se limita pas a un domeni restrench: en efècte conten gaireben totas las autras formas de coneissença.
Nella fattispecie, l’arquitècte deu aver de nocions de:
geometria: deu conéisser las formas amb que trabalha;
matematica: l’edifici deu demorar estable, per aquò de calculs especifics son necessaris;
anatomia e medecina: bastir de luòcs per la vida de l’òme, per atal deu conéisser las proporcions umanas, deu èsser attentiu a l’eclairament, a l’aeracion e a la salubritat de las vilas e dels edificis ;
drech: evidentament la construccion deu seguir de règlas precisas
teologia: dins lo cas de la construccion dels temples, aqueles devon èsser agradables als dieus;
astronomia: de bastiments, coma lo luòcs de culte, devon prendre en compte de la posicion de las estelas;
meteorologia: lo clima del luòc de construccion de l’edifici es fondamental per las seunas caracteristicas.
L’arquitectura es imitacion de la natura, l’edifici se deu fondre armoniosament dins lo mitan natural. L’arquitècte deu possedir una vasta cultura generala, tanben filosofica — lo modèl del De oratore de Ciceron es present dins los dichs de Vitruvi, e mai la coneissença de l’acostica per la construccion dels teatres e dels edificis semblables, de l’optica per l’esclarament natural dels edificis, de la medecina per l’igièna dels airals constructibles.
«L’arquitectura es une sciéncia qu'entrepren una granda varietat d’estudis e de coneissenças; coneis e jutja de totas las produccions de las autras arts. Es lo fruch de la practica e de la teoria. La practica es la concepcion meteissa, contunhada e trabalha per l’exercici, que se realiza per l’acte donant a la matèria destinada a un obratge quin que siá, la forma que presenta un dessenh. La teoria, al contrari, consistís a demostrar, a explicar la justessa, la convenéncia de las proporcions dels objèctes trabalhats.
Atal los arquitèctes que, sens far cas de la teoria, son pas liurats qu’a la practica, capitèron pas a una reputacion proporcionada a lors esfòrces. Quant a aqueles que creguèron aver pro de rasonament e de la sciéncia literària, es l’ombra e non la realitat que perseguèron. Sol aquel, que, parièr al guerrièr armat de totas pèças, sap jónher la teoria amb la practica, capita amb tant de succès coma de promptitud.»
Del sapin supernas e de l'infernas, amb la descripcion de l'Apennin
LIBRE III
Segon quin modèl s'establiguèt las proporcions dels temples
Dessenh e proporcions dels temples
De las cinc espècias de temples
Dels fondaments de far, o dins de terrens solides, o dins de tèrras apondidas
De las colomnas ionicas e de lors ornaments
LIBRE IV
Dels tres òrdres de colomnas, de lor origina e de la proporcion del capitèl corintian
Dels ornaments de las colomnas
De l’òrdre doric
De l’interior dels cella[9], e de la distribucion del pronaos[10]
De l'orientacion dels temples
Pòrtas e enquastres dels temples; lors proporcions
De l’òrdre toscan
Dels temples redonds e d'aqueles que presentan d'autras disposicions
De la disposicion dels altars dels dieus
LIBRE V
Del forum e de las basilicas
De la disposicion del tresaur public, de la preson e de l’ostal de vila
Dels teatres e de la causida d'un luòc san per los i plaçar
De la musica armonica
Dels vases de teatre
De la forma de donar als teatres
Del plafon del portic dels teatres
Dels teatres dels Grècs
Dels portics que son enrè de la scèna, e de las passetjadas
Los banhs; lor disposicion e lors diferentas partidas
De la construccion dels palestras[11]; dels xistas[12]
Dels pòrts, e de las construccions que devon se far dins l’aiga
LIBRE VI
De la disposicion dels ostals apropriadas als luòcs
De las proporcions e de las mesuras que devon aver los edificis dels particulars, seguent la natura dels luòcs
Dels cavaedium, o atris, e de lors alas; del cabinet d'estudi e del peristíl; de las salas de manjar, dels salons, de las exèdras; de las galariás dels quadres, e de lors dimensions; dels salons al biais dels Grècs
Cap a quina partida del cèl deu èsser virada cada espècia d'edificis, per que sián comòdes e sans
Dels edificis considerats jol rapòrt de lor disposicion particulara, relativament a la qualitat de las personas que i devon demorar
De la disposicion dels ostals al camp
De la disposition dels edificis grècs, e de las partidas que los compausan
De l’invencion dels relòtges d'estiu o mòstras solaras; de las clepsidras e dels relòtges d'ivèrn o anaforics
LIBRE X
De las maquinas; en que diferisson dels organs
De las maquinas que servisson par tirar
De la linha drecha e de la linha corba, principis de tot movement
De las diferentas espècias de maquinas destinadas a levar l'aiga
De las ròdas que l'aiga met en jòc, e de las moulinas
Del caragòl que dona una granda quantitat d'aiga sens la levar plan naut
De la maquina de Ctesibius que lèva l'aiga fòrt naut
De las orgas idrolicas
Del mejan de conéisser quant se caminèt, dins una veitura o sus una nau
De las proporcions de las catapultas e dels scorpions
De las proporcions de las balistas
Del biais de tibar juste las catapultas e las balistas
Estil
Dins lo prefaci, Vitruvi es un escrivan elegant e retoric. Dins las partidas seguentas, es una lenga didactica, sens floriduras, eficaça, e utilizant de tecnicas d’origina grèga. Aquel libre es lo primièr exemple de tractament sistematic de la materia giuntaci.
Lo manlèu a Vitruvi del classicisme
«Dins totas aquelas diferentas òbras, se deu far atencion a la soliditat, a l’utilitat, a l’agradament: a la soliditat, en cavant los fondaments fins a las partidas mai fèrmas del terren, e causissent amb suènh e sens res epargnar, los melhors materials; a l’utilitat, en dispausant los luòcs de biais que poiràn se ne servir aisidament, sens entravadís, e en destriant cada causa d’un biais convenable e comòde; a l’agradament, donant a l’obratge una forma agradabla e eleganta que plaga a l’uèlh per la justessa e la beutat de las proporcions.»
Del libre I del tractat, Claude Perrault (traductor en francés) tirèt al sègle XVII, aquel passatge celèbre a partir de que formula la triada vitruviana que l’arquitectura deu capitar:
firmitas (soliditat, o robustesa)
utilitas (comoditat, o utilitat)
venustas (beutat, o voluptat).
Aquela triada condensa amb eloquéncia lo tractat de Vitruvi, mas aquel conten una vision teorica pus complèxa e es pas tanben estrictament coerent.
↑Kruft (it) H.-W. Kruft, Storie delle teorie architettoniche da Vitruvio al Settecento, 1988
↑ Cesariano (it) A. A. V. V.,Cesare Cesariano e il classicismo di primo cinquecento, 1996
↑La traduccion de Fabio Calvo, una de las primièras coneguda, qu'existisson dos manucrits, demorèt pas editada: F. di Todaro, « Vitruvio, Raffaello, Piero della Francesca », in Annali di Architettura n°14, 2002.
