Aups es a 500 m d'altitud ai pòrtas de Verdon, entre la plana deis Uchanas e lei premiers còntrafòrts deis Aups coma la montanha deis Espiguieras (880 m).
La comuna es integrada dins lo Pargue Naturau Regionau de Verdon despuei 2000.
Comunas a l'entorn.
Toponimia
Aups se pronóncia [ˈaw, ˈzaw]. Per dire a Aups, se ditz correntament as Aups[aˈzaw] (en nòrma mistralenca escrivon Aup, à-z-Aup segon lo TDF). Veire tanben Ais de Provença e Albi.
Istòria
Juli Cesar i passèt per conquistar Gàllia e auriá dich « aimi mai d'èsser premier as Aups que d'èsser segond a Roma » (legenda de segur !).
La vila foguèt pilhada per leis uganauds dau baron d'Alemanha de Provença particularament en 1574 onte pilhèron lo vilatge e maselèron 18 aupencs. Una "verge dau masèu" foguèt erigida sus lo luòc dau borrelatge, carriera dau Relòtge.
Aups foguèt lo centre de l'insurreccion varesa republicana en 1851 còntra lo còp d'Estat de Napoleon III, una veraia caça de l'òme foguèt liurada lo 10 de decembre. Lo vilatge prenguèt per escais lo Centre Var roge. La vila foguèt tanben un grand centre de la Resisténcia Francesa pendent la Segonda Guèrra Mondiala.
Aups es la placa viradissa de l'Aut Var. L'influéncia toristica dei Gòrgas de Verdon e dau lac de Santa Crotz atira de toristas nombrós as Aups, subretot au mercat provençau (lo dimècres e lo dissabte).