El 2014 a l'è staa on ann del secol quell de 21.
'Se gh'è success
Genar
Febrar
Marz
April
Magg
Giugn
Luj
- 2 de luj: on bagain palestines el vegna brusaa viv, probabilment per vendetta per la mort di trii israelian. Hamas el scomincia a tirà razz contra Israel.
- 8 de luj: Israel el scomincia on'operazion de bombardament contra la Strissa de Gaza, e 'l coppa on mucc de civil.
- 13 de luj: la Germania la vincc i Mondiai de Folber.
- 14 de luj: l'Egitt el riess a insubì ona tregua, acettada de Israel, ma respingiuda de Hamas.
- 17 de luj:
- on reoplan males che l'era dree a fà el viagg Amsterdam-Kuala Lumpur el vegn tiraa giò de 'n razz arent al confin tra Russia e Ucraina. Moeuren tutt i 298 personn che gh'eren su.
- Israel el scomincia l'invasion de la Strissa de Gaza.
Agost
- Primm de agost: la città de Bengasi (Libia) la finiss in di man di fondamentalista islamegh, che proclamen on Emirad.
- 8 de agost: dò tosann lombard, Vanessa Marzullo de Brembaa e Greta Ramelli de Gaviraa, che eren andaa in Sira 'me coperant cont ona onlus, vegnen rapii.
- 9 de agost: i estremista islamegh de l'ISIS coppen almanch 500 personn de la minoranza religiosa di yazida. 20.000 yazida riessen a scappà del Mont Sinjar grazzie a l'aiutt di curd.
- 10 de agost: Recep Tayyip Erdoğan el deventa el noeuv president de la Turchia, dopo vess staa primm minister per vundes agn.
- 28 de agost: i estremista islamegh conquisten el reoport de Tripoli, in Libia, dopo setemann de sconter contra i soldaa nazzionalista.
Settember
Otober
November
- 8 de november: i corp de 43 student messican descomparii a settember vegnen trovaa brusaa e buttaa via in mezz a la rudera. I indagin demostren che a coppài hinn staa i narcos, inzigaa del sindegh de Iguala.
- 9 de november: consulta informal in Catalogna per scernì se deventà indipendent. Ghe toeuven part circa duu milion de personn, e 'l "sì" el passa con pussee del 80%.
- 12 de november: el lander Philae el desbarca in su la cometa 67/P.
- 23 de november: la milanesa Samantha Cristoforetti la deventa la prima donna italiana a 'ndà in del spazzi.
Dicember
- Trii de dicember: de ona serie de intercettazzion el solta foeura on gran scandol politegh che 'l ciappa el nomm de "Mafia Capitale". I indagin i mostren ona red de coruzzion spantegada a tutt i forz politegh romann.
Chi gh'è nassuu
Chi gh'è mort
- 5 de zenér: Eusébio da Silva Ferreira, zögadùr de fùbal purtughès.
- 11 de genar:
- 20 de genar: Claudio Abbado, direttor de orchestra e senator a vita italian.
- 22 de genar: Carlo Mazzacurati, regista italian.
- 23 de genar: Riz Ortolani, composidor italian.
- 2 de febrar: Philip Seymour Hoffman, ator american.
- 11 de febrar: Shirley Temple, atris e ballarina americana.
- 12 de febrar: Roberto "Freak" Antoni, cantant italian, fondador del grupp di Skiantos.
- 21 de febrar: Francesco Di Giacomo, cantant italian in del grupp prog Banco del Mutuo Soccorso.
- 26 de febrar: Paco de Lucía, musicista spagnoeu.
- 2 de marz: Alain Resnais, regista frances.
- 6 de marz: Manlio Sgalambro, filosof italian.
- 30 de marz: Gerardo D'Ambrosio, magistraa italian.
- 1 de april: Jacques Le Goff, storegh frances.
- 17 de april: Gabriel García Márquez, scritor colombian.
- 25 de avril: Tito Vilanova, zögadùr de fùbal e alenadùr del Barcelona.
- 27 de avril: Vujadin Boškov, zögadùr de fùbal e alenadùr del Sampdòria.
- 29 de april: Bob Hoskins, ator ingles.
- 25 de magg: Wojciech Jaruzelski, general e ditador polacch.
- 24 de giugn: Eli Wallach, ator american.
- 4 de luj: Giorgio Faletti, scritor e ator italian.
- 7 de luj: Eduard Ševardnadze, politegh georgian.
- 11 de agost: Robin Williams, ator american.
- 12 de agost: Lauren Bacall, atris americana.
- 27 de setember: Abdelmajid Lakhal, atur e regista Tünisìn.
- 21 de otober: Lilli Carati, atora varesina.
- 22 de otober: Alberto Varvaro, filologh italian.
- 5 de dicember: Manuel De Sica, composidor italian.
- 7 de dicember: Mango, cantant italian.
- 17 de dicember: Virna Lisi, atora italiana.
- 22 de dicember: Joe Cocker, cantant ingles.
|