'Se l'è sücess
Genar
Febrar
- 4 de febrar: l'Üniversità de Leicester la dis d'avè truvaa el corp del re ingles Ricardu III, mort in del 1485 in de la bataja de Bosworth e mai pü retruvaa. El corp del re el se truvava sota a un parchegg de Leicester, e l'è staa cunfruntaa cunt el DNA d'un discendent diret de sua surela.
- 6 de febrar: l'aucat tünisin Shukrī Belaʿīd, cap d'un partii de l'upusiziun, el vegn cupaa arent a la sua cà. In de la Tünisia s'ciopen di desurden e di prutest cuntra el guvernu.
- 11 de fevrér: ol Papa Benedet XVI l'à fài saì che 'l laserà 'l puntificàt dal 28 de fevrér dezà che 'l gh'à piö i fórse per restà al sò pòst e 'l se la sènt piö de 'ndà 'nacc.
- 14 de fevrér: 'l Oscar Pistorius 'l vé arestàt per i copàt la sò murùza Reeva Steenkamp, lü 'l dis che l'è stàcc adóma ün erùr, che 'l l'à ciapàda per ü làder e l'à sbaràt per difèndes.
- 15 de fevrér: in Rüsia in del cél sùra la sità de Čeljabinsk sö i mucc Urali l'è s-ciopàt fò ün asteròide e la bòta l'è stàcia isé fórta che l'à facc is-copà töcc i véder di cà e i s'è contàcc piö de 1.200 ferìcc.
- 18 de fevrér: in Valtelina sö la statàl de lo Stelvio, ü càmius, per mia 'nàdaga adòs a di machine incidentàde e férme 'n mès a la stràda, l' fenés sö i binàre de la lìnea Sùndri-Tirà, pròpe quàndo l'è dré che 'l rìa ü tréno: 'l mör ol guidatùr del càmius e ü di automobilisti.
- 25 de fevér: a i elesiù italiàne, la coalisiù de mansina güidàda dal Pierluigi Bersani la rìa prima a la Càmera di Deputàcc col 29,54%, söbet tacàda dré la coalisiù güidàda dal Silvio Berluscù che la ciàpa ol 29,19%, chèl de trì l'è 'l MoVimento 5 Stelle del Beppe Grillo che desperlü 'l ciàpa 'l 25,55%, pò gh'è la coalisiù del Mario Monti che la rìa al 10,56%, menimà töcc i óter partìcc i se fèrma sóta 'l 4% e i ghe rìa mia andà 'n parlamènt: ol prémio de magiorànsa 'l và al Bersani. Ach al Senàt de la Repüblica la coalisiù del Bersani la rìa amò prìma con 120 senadùr, cóntra i 117 del cèntro dèstra, i 54 del M5S e i 18 del Monti, ma la gh'à mia la magiorànsa 'n del Senàt che l'è de 158 senadùr.
- 26 de fevrér: a i elesiù regiunàle de la Lumbardéa 'l vèns col 42,81% ol Roberto Maroni candidàt e segretàre de la Lega Nord e aleàt col Pdl, segónt col 38,24% 'l rìa 'l Umberto Ambrosoli candidàt del cèntro sinìstra. In del Làsio e 'n del Mulìs invéce 'l véns ol cèntro sinìstra.
Marz
- 12 de marz: el scumincia el Conclave per elegg el növ papa e la prima fümada l'è nigra.
- 13 de marz: dopu trii scrütit, ai set ur de sira i cardinai elegen el növ papa, quel de 266. A l'è 'l cardinal argentin (gemò vescuv de Buenos Aires) Jorge Mario Bergoglio, che l'ha ciapaa el nom de Francesch.
April
Magg
- 5 de mas: la Juventus la èns ol campiunàt de Serie A 2012-2013.
- 7 de mas: in de la nòcc in del pórt de Gènoa la naf Jolly Nero la và a sbàt cóntra la tur de contròl ólta 55 méter e 'l l'à böta zó. I mör 9 persùne che i lauràa in de la tur.
- 11 de mas: ol ganés Adam Kabobo l' ciàpa a picunàde la zèt che 'l tróa per stràda a Milà, sènsa gnà cognòsei, i mör trè persùne e dò i rèsta ferìde.
- 15 de mas: ol Chelsea 'l vèns la finàl de Uefa League còntra 'l Benfica per 2 a 1.
- 21 de mas:
- 22 de mas: a Woolwich dò terorés-cc islàmech, in de stràda e del dé, i ghe tèa zó la cràpa a ü soldàt inglés e pò ü di dù, töt spórch de sànch e amò col machete in di mà, 'l se fèrma a parlà co i giornalés-cc.
- 25 de magg:
- 26 de magg: el Vincenzo Nibali el vincc el Gir d'Italia.
Giügn
Lüj
Agust
Setember
Utuber
Nuvember
Dicember
Chi gh'è nassüü
Chi gh'è mort
- 11 de genar: Mariangela Melato, atris italiana.
- 14 de genar: Prospero Gallinari, terurista italian di Brigad Russ, cunsideraa vün di respunsabel de la mort de l'Aldo Moro.
- 15 de genar: Nagisa Ōshima, regista giapunes.
- 21 de genar: Riccardo Garrone, imprenditur italian e president de la Sampdoria.
- 5 de marz: Hugo Chavez, president del Venezuela a partì del 2002, malaa de cancher de un bel poo de temp.
- 7 de marz: Giuliano Bignasca, pulitegh ticines, fondadùr de la Lega dei Ticines.
- 12 de marz: Teresa Mattei, l'ültema dona in vita tra quei ch'even vütaa a scriv giò la Custitüziun italiana. L'è quela che l'ha scernii de druvà la mimusa 'me simbul de la Festa de la Dona.
- 20 de marz: Antonio Manganelli, cap de la pulizia italiana.
- 21 de mars: Pietro Mennea, curidùr e ór ulìmpech in di 200 méter a Mosca in del 1980.
- 23 de marz: Boris Ambramovič Berezovskij, om d'afari rüss, vün di upusitur püssee famus de Putin.
- 29 de mars:
- 30 de marz: Franco Califano, cantant italian.
- 6 de avrìl:
- 8 de april:
- 5 de magg: Giulio Andreotti, pulitigh italian.
- 9 de magg: Ottavio Missoni, spurtiv e stilista italian.
- 17 de magg: Jorge Videla, ditadur argentin del 1976 al 1981.
- 20 de magg: Ray Manzarek, müsicista american, member di Doors.
- 22 de magg: Andrea Gallo, prevet italian.
- 23 de magg: Georges Moustaki (nassüü Giuseppe Mustacchi), cantant frances de urigin giüdea levantina.
- 27 de magg: Little Tony (nassüü Antonio Ciacci), cantant sanmarines.
- 18 de giügn: Claudio Rocchi, cantautur italian.
- 19 de giügn: James Gandolfini, atur american.
- 24 de giügn: Emilio Colombo, pulitegh italian.
- 29 de giügn: Margherita Hack, astronuma italiana.
- 13 de lüj: Cory Monteith, atur american.
- 14 de lüj: Tonino Accolla, atur e dupiadur italian.
- 28 de löi: Ersìli Tonini, cardinàl e arcivèscof catòlech.
- 27 de setember: Aldo Reggiani, atur italian.
- 24 de utuber: Andrea Brambilla, ciamaa anca Zuzzurro, atur comich italian.
- 25 de utuber: Piero Mazzarella, atur de teater italian.
- 27 de utuber: Lou Reed, cantant e müsicista american.
- 5 de dicember: Nelson Mandela, simbul de la lota cuntra l'apartheid e prim president negher del Südafrica.
- 10 de dicember: Gipo Farassino, maester de la canzun piemuntesa.
|