Xera (oficialment i en castellà, Chera) és un municipi del País Valencià que oficialment es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, però geogràficament i històricament se'l considera part de la comarca dels Serrans.
La superfície del terme és molt abrupta i muntanyosa, amb altures superiors als mil metres. Destacar les alineacions del Pico Ropé, del Burgal, de Enmedio i del Tejo; totes emmarcades dins del Sistema Ibèric.
A l'entrada del congost de Tormagal es troba la presa de l'embassament de Buseo, que ocupa la vall del mateix nom i regula les aigües del riu Reatillo, de règim pluvial mediterrani. Nombrosos barrancs drenen el terme, alguns amb curs permanent d'aigua, com el de la Hoz, i altres d'aigües temporals: Ropé, Agua, Ermita, Umbría, La Viña, Palancar, Burgal i Covachuela.
Les roques calcàries que conformen les muntanyes xeranes han sigut excavades i modelades pel Reatillo i els seus afluents, que han llaurat congosts profunds. A vegades s'estrenyen formant estretes goles, com el barranc de la Hoz, que forma nombroses basses d'aigües cristal·lines i transparents.
Història
Xera va ser fundada pels almoràvits, qui en el segle xii van construir el seu castell, situat sobre un promontori aigües avall del Tormagal i al costat del riu. Davall del mateix riu es va formar un nucli de població que va rebre el nom de Sot de Xera. En 1238 va passar a pertànyer al Regne de València, com a localitat fronterera amb el Regne de Castella. Van posseir el senyoriu els Lihory, fins que en 1371, Pere el Cerimoniós li'l va concedir a l'infant Martí. Després va passar a la família Mompalau.
Per la seua situació, durant la Guerra de les fronteres va ser presa per tropes castellanes, de manera que passà a formar part del Regne de Castella fins a l'any 1436, quan va finalitzar el conflicte. En 1525 els moriscs varen ser expulsats i Xera va quedar despoblada fins a 1540, quan s'hi establiren 12 famílies cristianes.[1] A partir de llavors s'unifiquen les corones de Castella i Aragó, però el territori va continuar pertanyent a una família valenciana fins al 1800, quan va passar a les mans de la Duquessa d'Almodóvar (Còrdova). En 1814 passà al Baró de Cortes de Pallars, però ja a la fi del segle xix José Enríquez Juana, un jueu madrileny, comprà tots els terrenys del senyoriu, els quals va vendre en 1921 a una família de Requena (Jordá) i a sis xerans. Anys més tard els Jordá van vendre les seues terres a altres xerans.
Demografia
Evolució demogràfica de Xera
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2007
630
618
615
582
567
567
543
525
502
664
Economia
La seua economia es basa fonamentalment en l'agricultura. En el secà es conreen ametllers, oliveres, vinya i cereals. Els regadius reben aigües de les fonts de l'Ermita, els Oms i Gabriel, i s'hi conreen blat de moro, patates, cebes i altres hortalisses. Es cria bestiar llanar.
Destaca també el turisme d'interior, relacionat amb el reclam turístic de l'entorn natural.
Església de Nostra Senyora dels Àngels. La seua construcció es remunta a principis del segle xix. En els últims anys s'hi ha dut a terme una restauració important.
Ermita dels Àngels. L'ermita va ser construïda en 1681 a costa del senyor Vicente Jordá.
Monuments civils
Castell de Xera. És una fortalesa d'origen musulmà, que es localitza en un tossal situat a un quilòmetre de la població, des del qual es dominava l'horta circumdant, el congost de Tormagal i el viari a Requena. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular amb alts murs, torrasses en els cantons i torre de l'homenatge en el centre, totes elles de secció quadrada i caracteritzades per la sobrietat de línies, fabricades en tapial i maçoneria. S'observen també trams de mur realitzats amb carreus, així com altres tècniques constructives degudes a diferents etapes.
Casa del Comte. Erigida per la família de Mompalau (Comtes de Xestalgar), data de finals del segle xvi o principis del XVII.
Presa de l'Embassament del Buseo. De principis de segle xx, va ser el primer que es construí en la conca del Túria.
Parc Geològic de Xera. Des de la seua inauguració en 1999, constituïx l'únic parc geològic que existix al País Valencià i el tercer que es realitza a Espanya, sent el més complet de tots. Compta amb un museu on s'exposen col·leccions de fòssils, roques i minerals, així com làmines i fotografies de les diverses estructures tectòniques de l'entorn.
Festes i celebracions
Xera celebra les seues festes patronals a la Verge dels Àngels el 2 d'agost i a Sant Josep el 3 d'agost, per això habitualment es declara una setmana de festes que comença el dia 1 d'eixe mes i acaba el 6. També se celebren les festes dels quintos, el dia 17 de gener (Sant Antoni) i la festa de Los mayos el 30 d'abril.
