Willemseïta |
---|
|
Fórmula química | Ni₃Si₄O10(OH)₂ |
---|
Epònim | Johannes Willemse (en) |
---|
Localitat tipus | mina Scotia Talc, Bon Accord, Barberton, Districte d' Ehlanzeni, Mpumalanga, Sud-àfrica, |
---|
|
Categoria | silicats |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.05 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.05 |
---|
Dana | 71.2.1.4 |
---|
Heys | 14.26.4 |
---|
|
Sistema cristal·lí | monoclínic |
---|
Estructura cristal·lina | a = 5,31Å; b = 9,14Å; c = 18,99Å; β = 99,97° |
---|
Grup espacial | grup espacial 9 |
---|
Color | verd clar |
---|
Duresa (Mohs) | 2 (Mohs) |
---|
Lluïssor | cerosa, grassa |
---|
Diafanitat | translúcida |
---|
Densitat | 3,31 g/cm³ |
---|
Propietats òptiques | biaxial (-) |
---|
Índex de refracció | nα = 1,600 nβ = 1,652 nγ = 1,655 |
---|
Birefringència | δ = 0,055 |
---|
Angle 2V | mesurat: 27°, calculat: 26° |
---|
Dispersió òptica | r < v feble |
---|
Impureses comunes | Al, Fe, Co, Ca, H |
---|
|
Estatus IMA | aprovat |
---|
Codi IMA | IMA1971 s.p. |
---|
Any d'aprovació | 1968 |
---|
Símbol | Wls |
---|
Referències | [1] |
---|
La wil·lemseïta[2] és un mineral de la classe dels fil·losilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup del talc”. Va ser descoberta l'any 1968 a una mina de Barberton, província de Mpumalanga (Sud-àfrica), sent nomenada així en honor de Johannes Willemse, geòleg sud-africà.[3]
Un sinònim poc usat és: conarita.
Característiques químiques
És un silicat hidroxilat de níquel, amb estructura molecular de fil·losilicat en fulles de mica compostes d'anells de tetraedres i octàedres.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: magnesi, alumini, ferro, cobalt, calci i aigua.
Es forma com a mineral secundari en un sill de roques ígnies riques en níquel.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: trevorita ferrosa, nimita, violarita, mil·lerita, reevesita, goethita o òpal.
Usos
Pot ser extret com a mena del metall de níquel.
Referències