Vilafermosa (en castellà, en xurro Villahermosa'l Río i oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.[1]
D'origen musulmà, pertanyia al senyoriu de Zayd Abu Zayd, l'últim governador almohade de València i aliat del rei Jaume I. El 1234, Abú Zayd li concedí carta de poblament, segons el fur de Daroca. Més tard va ser incorporada a la Corona i va ser la seu del ducat de Vilafermosa, títol instituït per Jaume el Just en l'any 1259. Segons altres fonts, el títol nobiliari va ser creat pel rei Joan II molt més tard.
El poble va ser destruït en el curs dels combats de la Guerra de Successió. Durant les Guerres carlines va ser un important focus d'activitat militar. Va ser la seu de la Reial Diputació del Regne de València, govern civil dels carlins valencians, durant la Tercera guerra carlina.
Com a fill il·lustre de Vilafermosa és d'esmentar el compositor i mestre de capella Josep Pradas (1689-1757).
L'escut de Vilafermosa té blasonament amb Escut quadrilong de punta redona, quarterat en creu. Primer i quart, partits, d'or, quatre pals de gules, i àguila de sable en camper d'argent. Segon i tercer, partits, en camper d'argent, un lleó rampant de gules, i en camper de gules, castell d'argent, maçonat i aclarit de sable. Sobre el tot, escussó d'atzur, amb dos llops passants d'or posats en pal. Al timbre, corona reial oberta.[3] L'escut s'aprovà per Resolució de 22 de febrer de 2005, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, publicada en el DOGV núm. 4.981, de 8 d'abril de 2005.[3] L'escut són les armories simplificades del ducat de Vilafermosa.
[3]
Al seu interior trobem uns magnífics retaules gòtics i renaixentistes, considerats dels millors de l'art pictòric valencià dels segles xiv i xv, i atribuïts a l'anomenat mestre de Vilafermosa, deixeble de Jaume i Pere Serra, a més del Retaule de Santa Caterina de Joan Reixach i la bella imatge tallada de Sant Bartomeu, del segle xiii.
Els peirons es troben al costat de les ermites, en els creuers de camins, en els accessos als pobles o a la part alta de les muntanyes, i són creus que constituïxen veritables obres d'art. Destaquen el Peirón del Masico i el de Pino Cacho.
Edifici militar. Se n'està restaurant la torre i la muralla. Una torre i part de la muralla estan en la plaça de l'Església i són propietat privada.
Llocs d'interès
La Muela. Del segle xiii.
Antic emplaçament del poble del qual, en l'actualitat, solament queden alguns llenços de muralla, bases de torrasses de defensa, una capella de l'antiga església i la torre pòrtic de la fortalesa.
