L'argent és un esmaltargentat usat en heràldica.[1][2] L'or i l'argent són els esmalts heràldics que s'anomenen metalls. S'acostuma a representar de color blanc o gris clar i, en alguns casos, color argent, argentat. Als gravats es representa per l'absència de qualsevol traç o marca.
Convencionalment es representa mitjançant el color blanc, o mitjançant un gris molt clar que evoca el metall plata.[3]
De vegades l'artista pot emprar pintura platejada o un metall platejat per representar l'argent heràldica o argent; aquestes pràctiques en general es veuen en blasons que han estat treballats amb una intenció ornamental o especialment artística.
Quan no es disposa de colors es representa a l'argent deixant en blanc l'espai que ocupa, segons el mètode atribuït al jesuïtaSilvestre Pietra Santa.[4] Aquest és el mètode de representació que es veu comunament en gravats a una tinta.
Exemples d'ús
Segueixen tres exemples notables de l'ús de l'argent en heràldica.
Entre els folres heràldics, l'ermini i els vaires porten argent com un dels seus colors característics, encara que en rares ocasions pot ser substituït per un altre.[3]
En l'ermini, el camp és d'argent amb «mosquetes» negres (representació de cues d'ermini), mentre que els vairs típics són d'argent i atzur.[3]
Noms, atribucions i significats en desús
Cap a l'inici del Renaixement [5] es va desenvolupar un sistema de correspondències simbòliques per als colors heràldics que avui es troba en desús. És de notar que cap a l'any 1828 aquest sistema era considerat absurd pel heraldista anglès William Berry,[6][Nota 1] tot i que l'espanyol Francisco Piferrer, a l'any 1858, el comenta com si encara fos vàlid.[4]
Si bé Jean Courtois, Herald Sicilià del Regne d'Aragó, esmenta en el seu tractat Le blason des couleurs (1414) que qualsevol d'aquestes associacions de l'argent heràldica pot usar-se per blasonar,[7] en la pràctica és possible que només s'hagin fet servir el sistema planetari i el sistema de pedres precioses. Per a Alberto i Arturo García Caraffa (1919), el blasonat amb gemmes corresponia als títols i el de planetes als sobirans.[8]Arthur Fox-Davies cita un exemple de blasonat amb pedres precioses que data de 1458.[9][Nota 2]
A sota es donen algunes de les antigues correspondències simbòliques del argent, així com alguns dels noms «grecs» [Nota 3] que se li van atribuir.
la innocència,[6][7][10][11] la puresa,[7][10] la bellesa, la humilitat, la felicitat, la blancor,[10][11] la victòria,[10] la castedat, la neteja,[11] la franquesa, la integritat, l'eloqüència, la veritat, el venciment sense sang dels enemics [4]
Obligacions del portador
defensar les donzelles [11] i emparar els orfes [4]
A més, d'acord amb Courtois, l'argent seria el segon color heràldic en importància després de l'or.[7]
↑«Alguns heralds imaginatius de temps passats, per a major distinció i honor del portador de les armes, han cridat en la seva ajuda no només als cossos celestes, sinó a les més precioses pedres de l'orbe per descriure els colors de les armes dels prínceps sobirans i nobles de la terra; i han portat la seva imaginació encara més lluny, atribuint a cada planeta, signe celestial [zodiacal], pedra preciosa, metall i color les virtuts que representen, així com als mesos, dies, flors, elements, estacions de l'any, complexions i números que per aquests s'entenien. Sense subscriure a aquests capricis i fantasies, ni amb el desig de perpetuar aquestes bogeries, sinó simplement amb l'objecte de mostrar l'entusiasme extravagant amb què l'heràldica ha estat practicada algunes vegades, l'autor ha annexat un paradigma d'aquests absurds ... »
↑Blasonat de les armes atorgades a Mödling bei Wien a 1458:
Mit Namen ain Schilt gleich getailt in fasse, des ober und Maister tail von Rubin auch mit ainer fasse von Berlein, der under thail von grunt des Schilts von Schmaragaden, darinneain Pantel von Silber en Rampannt.
«És a dir, un escut tallat en parts iguals: la part superior i major de robí, també amb una faixa de perla; la part inferior del camp de l'escut de maragda, i en ell una pantera de plata, rampant. »
↑Els tractadistes heràldics de segles passats sostenien que els blasons s'havien originat a l'antic Egipte, a l'antiguitat clàssica o fins i tot en successos relatats a l'antic Testament (veure García Caraffa, op. cit., pàg. 6). Per Piferrer, els noms citats correspondrien a les èpoques anterior i posterior a la destrucció de Troia.
↑Gallego, Rosa. Diccionario Akal del color. Akal, 2001, p. 449. ISBN 978-84-460-1083-8 [Consulta: 28 març 2013].
↑ 3,03,13,2The Art of Heraldry (en anglès). Tiger Books International, 1991, p. 21-23. ISBN 1-85501-154-9 [Consulta: 31 desembre 2012].
↑ 4,04,14,24,34,44,54,64,7Tractat d'heràldica i blasó. Impremta de Ramón Campuzano, 1858 [Consulta: 31 desembre 2012].
↑Levin, Craig. «[https: //web.archive.org/web/20120314015244/http: //pages.ripco.net/~clevin/gemarms.html Precious Peers and Planetary Princes]» (en anglès). Arxivat de l'[http: //pages.ripco.net/~clevin/gemarms.html original] el 14 de març 2012. [Consulta: 31 desembre 2012].
↑ 7,007,017,027,037,047,057,067,077,087,097,107,117,127,13Jean Courtois (Sicille), Herald d'Alfons V, Rei d'Aragó. Hippolyte Cocheris. Le blason des couleurs en armes, livrées et devises (en francès). Auguste Aubry, 1809 [reedició anotada d'un tractat de 1414] [Consulta: 31 desembre 2012].
↑Enciclopèdia heràldica i genealògica hispano-americana, Tom Primer. Impremta de Antonio març, 1919, p. 32 [Consulta: 31 desembre 2012].
