Alt Millars

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlt Millars
Imatge
Salto de la Novia a Cirat
Tipuscomarca del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 03′ 19″ N, 0° 27′ 48″ O / 40.0553°N,0.4633°O / 40.0553; -0.4633
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló Modifica el valor a Wikidata
CapitalMontant Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població3.978 (2022) Modifica el valor a Wikidata (5,96 hab./km²)
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície667,06 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb

L'Alt Millars, o la Conca del Millars,[1] és una comarca valenciana interior i muntanyosa, amb capital a Cirat. Limita al nord i oest amb Aragó, a l'est amb l'Alcalatén i al sud amb la Plana Baixa i l'Alt Palància. Es tracta d'una de les dues comarques de l'interior de la província de Castelló de predomini lingüístic castellà.[2]

Municipis

Les dades bàsiques dels «22 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,[3] són:

Municipi Habitants
(2023) 		Sup.
(km²) 		Dens.
(2023)
(hab./km²)
Montanejos 603 37,8 14,9
Vilafermosa 488 108,9 4,4
Montant 399 34,1 10,8
Cortes d'Arenós 304 80,6 3,7
Fanzara 294 35,0 7,8
Cirat 223 41,1 5,0
Aiòder 178 24,4 6,3
Sucaina 176 51,6 3,1
la Pobla d'Arenós 169 22,7 6,7
Aranyel 165 19,2 7,9
Argeleta 156 15,5 8,1
Lludient 155 31,4 4,7
Torre-xiva 114 11,8 7,5
Toga 112 13,5 7,1
Vilanova de Viver 110 6,0 10
el Castell de Vilamalefa 109 37,7 2,7
les Fonts d'Aiòder 98 10,9 8,2
Vilamalur 95 19,5 5,2
Espadella 90 12,0 5,8
Torralba 69 21,2 2,9
Vallat 66 5,0 10,2
la Font de la Reina 59 7,5 6,8
l'Alt Millars 4.232 667,0 6,3

Llocs d'interés

Als nuclis urbans

Als termes municipals

  • Llenç de la muralla del castell del Bou Negre
    Aiòder: Castell, d'origen islàmic. Se situa als afores de la localitat, al cim d'un tossal i per damunt de la font Larga. I el mas dels Frares, ubicat al coll dels Frares, a prop del cim de la Mola.
  • Aranyuel: el Campero, cim més alt del municipi de 919 m.s.n.m. Sobre el qual està assentat el poble. El Pozo, zona de bany amb un antic molí abandonat i una preciosa vista del bosc de ribera.
  • Argeleta: Castell del Bou Negre, també de l'època musulmana. Està ubicat al cim de la Muela, on també s'han trobat restes iberes i romanes.
  • Cirat: El barranc de les Salinas, pròxim a la localitat, on hi ha diverses piscines naturals, i el castell, d'origen islàmic, situat per damunt del susdit barranc.
  • Espadella: Penya Saganta (723 msnm), al vessant nord de la qual, mirant el poble, recau el castell, construït pels musulmans.
  • Les Fonts d'Aiòder: El Pozo Negro, concorreguda piscina natural al llit de la rambla del Catalán, prop del terme municipal de Torralba.
  • El Pozo Negro, a les Fonts d'Aiòder
    Lludient: Torre de la Giraba, de l'època islàmica, ubicada a prop de la pedania de la Giraba, d'on pren el nom.
  • La Pobla d'Arenós: Castell d'Arenós, també dit de la Vinyaza, documentat des del segle xii. S'hi han trobat restes de l'edat del Bronze i de l'època ibera.
  • Sucaina: Ermita de Santa Anna, del segle xviii, situada a la vora de la carretera CV-195, i masia de la Chirivilla, d'origen islàmic, on es conserva el basament d'una torre de planta quadrada.
  • Vilafermosa: Ermita de Sant Bartomeu, renovada al segle xviii. Està ubicada a tocar de la carretera CV-190, entre Vilafermosa i Sant Vicent.
  • Los Estrechos

Mancomunitats

La majoria dels municipis de l'Alt Millars estan integrats en dues mancomunitats, la de l'Espadà-Millars (Aiòder, Argeleta, Espadella, Fanzara, les Fonts d'Aiòder, Toga, Torralba, Torre-xiva, Vallat i Vilamalur)[4] i la Intermunicipal de l'Alt Millars (Aranyel, el Castell de Vilamalefa, Cirat, Cortes d'Arenós, Lludient, Montant, Montanejos, la Pobla d'Arenós i Sucaina).[5]

Vies de comunicació

La principal via de comunicació de l'Alt Millars és la carretera CV-20, que comunica la localitat de Vila-real, a la Plana Baixa, amb la Pobla d'Arenós, a tocar de la frontera amb Aragó. De fet, en deixar arrere Onda, l'últim poble de la Plana, la carretera rep el nom de carretera paisajística del Mijares.[6] La CV-194 (Fanzara-El Castell de Vilamalefa) i la CV-190 (L'Alcora - Cortes d'Arenós) completen la xarxa viària més destacada de la comarca.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Beüt i Berenguer, Emili. Geografia elemental del Regne de València. València: Lo Rat Penat, 1972. 
  2. ↑ Pitarch, Vicent. Traces d'excursionistes (Centre Excursionista de Castelló). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. 
  3. ↑ «1996-2023: Cifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols». [Consulta: 26 febrer 2023].
  4. ↑ «Municipis de la Mancomunitat Espadà-Millars». Mancomunitat Espadà-Millars. Arxivat de l'original el 2016-08-25. [Consulta: 8 juliol 2016].
  5. ↑ D'Anjou González, Juan. Las mancomunidades intermunicipales en el régimen local español (en castellà). Primera. Madrid: Ministeri d'Administracions Públiques, 1994. 
  6. ↑ «'Venden' la CV-20 como una ruta paisajística del Mijares» (en castellà). Mediterráneo, 24-12-2014. Arxivat de l'original el 2021-01-26. [Consulta: 9 juliol 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alt Millars