La Universitat de Copenhaguen (en danès, Københavns Universitet) és la universitat i institució de recerca més gran i antiga de Dinamarca. Es va fundar l'any 1479,[1] el que la converteix en la segona més antiga d'Escandinàvia darrere la Universitat d'Uppsala. Les seves sis facultats estan ubicades en els quatre campus localitzats a la ciutat de Copenhaguen.[2] Així mateix, també compta amb diversos museus i jardins botànics dins i fora de la ciutat.[3] i posseeix i gestiona diverses estacions d'investigació al llarg de Dinamarca, amb dues més ubicades a Groenlàndia.[4] A més, la Facultat de Ciències Mèdiques i de la Salut i els hospitals públics de la capital i la regió de Selàndia constitueixen el conglomerat de l'Hospital Universitari de Copenhaguen.[5]
El curs 2023 compta amb 36.528 estudiants, dels quals un 58% són estudiants de grau[6] la majoria dels quals són dones (un 59%), 10.388 treballadors, dels quals el 53% és personal acadèmic.[7] Els graus s'ofereixen en danès,[8] tanmateix, molts programes de màster també s'ofereixen en anglès i alguns en alemany.[9]
Fins a l'octubre de 2022, deu premis Nobel[10] i un premi Turing[11] tenen relació amb la Universitat com antics alumnes o professors. Entre els antics alumnes s'hi troba Mogens Lykketoft, president de l'Assemblea General de les Nacions Unides, i almenys 24 primers ministres de Dinamarca.
Rànquings
Al Rànquing de Xangai de 2023 la universtat està classificada en el lloc 32 del món, en el 7 d'Europa i el 1r de Dinamarca.[12]
Al CWTS Leiden Ranking de 2024 està classificada en el lloc 35 del món, en el 5 d'Europa i el 1r de Dinamarca.[13]
Al Times Higher Education Ranking de 2024 està classificada en el lloc 103 del món.[15]
Organització
La universitat es regeix per una junta formada per 11 membres: 6 membres provinents de fora de la universitat formen la major part de la junta, 2 membres són nomenats pel personal acadèmic, 1 membre és designat pel personal d'administració i 2 membres són designats pels estudiants. El rector, el prorector i el director de la universitat són nomenats pel consell universitari. El rector nomena al seu torn els directors de les diferents àrees de l'administració i els degans de les diferents facultats. El professorat acadèmic no participa en el nomenament del rector, els degans o els caps de departament. Tot i que hi ha Juntes Acadèmiques electes en l'àmbit de facultat que assessoren els degans.[16] L'any 2023 l'òrgan de govern va gestionar un pressupost anual d'uns 10.413 milions de corones.[17]
Campus Nord: seu de la major part de la Facultat de Ciències de la Natura i de la Vida i la Facultat de Ciències de la Salut.
Campus de la ciutat: seu de l'administració de la universitat i de la Facultat de Ciències Socials, així com parts de la Ciències de la Salut i la Facultat de Ciències de la Natura i de la Vida.
Campus Sud: acull les facultats d'Humanitats, Dret, Teologia i una petita part de la Facultat de Ciències de la Natura i de la Vida.
Campus de Frederiksberg: seu dels departaments de la Facultat de Ciències de la Natura i de la Vida i la Facultat de Ciències de la Salut.
La Facultat de Ciències Mèdiques i de la Salut i la Facultat de Ciències també utilitzen el Campus de Taastrup. I la Facultat de Ciències també té instal·lacions a Helsingør, Hørsholm i Nødebo.[18]
Facultats
La Universitat comprèn sis facultats[20] que alhora comprenen diferents instituts.[21]
Facultat d'Humanitats
Facultat de Dret
Facultat de Ciències de la Natura i de la Vida
Facultat de Ciències Socials
Facultat de Ciències de la Salut
Facultat de Teologia
Col·legis majors
Façana del Valkendorf Collegium.
Existeixen cinc col·legis majors que estan parcialment administrades per la Universitat: Regensen,[22]Elers' Kollegium,[23]Borchs Kollegium,[24]Hassagers Kollegium[25] i Valkendorfs Kollegium.[26] A part, la universitat també ofereix apartaments per a investigadors amb una estada de 6 mesos a 3 anys per al personal investigador visitant i acadèmic que estigui afiliat a projectes de recerca finançats per la Fundació Carlsberg.
Història
Edifici principal a Frue Plads.
La Universitat de Copenhaguen va ser fundada el 1r de juny de 1479 i és la universitat més antiga de tot Dinamarca. El 1475, Cristià I de Dinamarca va rebre una butlla papal per part de Sixt IV amb permís per establir una universitat a Dinamarca.[27] La butlla va ser emesa el 19 de juny de 1475 com a resultat de la visita a Roma de l'esposa de Cristià I, Dorotea de Brandenburg, reina de Dinamarca.[28]
El 4 d'octubre de 1478 Cristià I va emetre un reial decret pel qual s'establia oficialment la Universitat de Copenhaguen. En aquest decret, Cristià I va fixar les normes i lleis que regeixen la universitat. El reial decret elegí el mestre Peder Albertsen com a vicerector de la universitat, i la seva tasca era incorporar diversos estudiosos a la nova universitat i establir així les seves quatre primeres facultats: Teologia, Dret, Medicina i Filosofia. El reial decret va fer que la Universitat de Copenhaguen gaudís del patrocini reial des del seu inici. A més a més, la universitat va ser explícitament establerta com una institució autònoma, donant-li un alt grau de llibertat jurídica. Com a tal, la Universitat de Copenhaguen s'havia d'administrar sense interferències reials, i no estava subjecta a les lleis habituals que governaven el poble danès.[28]
La Universitat es va dissoldre cap a l'any 1531 a conseqüència de la propagació del protestantisme. Va ser restablerta el 1537 pel rei Cristià III després de la Reforma Protestant. El rei va encarregar a Johannes Bugenhagen, que va venir de Wittenberg a Copenhaguen per ocupar la càtedra de Teologia. La carta de concessió resultant va ser emesa el 1539.[29]Entre 1675 i 1788, la universitat va introduir el concepte d'exàmens de grau. Un examen de teologia es va afegir el 1675, seguit d'un de dret el 1736. El 1788, totes les facultats requerien un examen abans d'emetre el títol.
A principis del segle XIX, el nombre de professors havia augmentat fins a 39, i el nombre d'alumnes a aproximadament 1.000,[30] però el 1807, el bombardeig britànic de Copenhaguen. enquadrat dins les Guerres Napoleòniques, va destruir la majoria dels edificis de la universitat.[31] L'any 1836, però, es va inaugurar el nou edifici principal de la universitat enmig d'un extens edifici que es va continuar construint fins a finals de segle. Durant aquest període també es van establir la Biblioteca Universitària (avui dia part de la Biblioteca Reial Danesa), el Museu Zoològic, el Museu Geològic, el Jardí Botànic amb els seus hivernacles i el Col·legi Tècnic.
Entre el 1842 i el 1850 es van reestructurar les facultats de la universitat. Així a partir de 1842, la Facultat de Medicina Universitària i l'Acadèmia de Cirurgians es van fusionar per formar la Facultat de Ciències Mèdiques, mentre que el 1848 la Facultat de Dret es va convertir en la Facultat de Jurisprudència i Ciència Política. El 1850, la Facultat de Matemàtiques i Ciències es va separar de la Facultat de Filosofia. El 1845 i el 1862 Copenhaguen va organitzar reunions d'estudiants nòrdics amb la Universitat de Lund.[32] La primera dona estudiant es va matricular a la universitat l'any 1877[33] i el 1909, Kirstine Meyer, fou la primera dona a obtenir un doctorat en ciències naturals.[34]
La universitat va experimentar un creixement explosiu entre el 1960 i el 1980. El nombre d'estudiants va passar d'uns 6.000 el 1960 a uns 26.000 el 1980. Els edificis construïts durant aquest període inclouen el nou Museu Zoològic, els Instituts Hans Christian Ørsted i August Krogh i l'edifici Panum al campus Nordd i el campus a l'illa d'Amager.
Des de la seva inauguració el 1479 fins al 2004, la universitat va ser dirigida per un rector i un consell rector. En el tombant de l'any 2004/2005, el consell va ser suprimit i substituït per una junta i un consell d'administració representada pel rector, vicerector, degans i caps de departament.[35]
El gener de 2007, es van integrar a la Universitat de Copenhaguen la Reial Universitat Veterinària i Agrícola (Kongelige Veterinær- og Landbohøjskole) i la Universitat Danesa de Ciències Farmacèutiques, convertint-se en facultats i van ser rebatejades com a Facultat de Ciències de la Vida i Facultat de Ciències Farmacèutiques. El gener de 2012, la Facultat de Ciències Farmacèutiques i la part de veterinària de la Facultat de Ciències de la Vida es van fusionar amb la Facultat de Ciències de la Salut formant la nova Facultat de Ciències de la Salut i Mèdiques, i la resta de la Facultat de Ciències de la Vida es va fusionar en el Facultat de Ciències.
Segell de la Universitat
El segell universitari a la façana del col·legi Regensen al carrer Krystalgade.
El segell més antic conegut de la universitat data d'una carta de 1531, representa Sant Pere amb una clau i un llibre. En un cercle al seu voltant hi ha el text
Sigillum universitatis studii haffnensis.
(Segell de la universitat d'estudis de Copenhaguen)
Sigillum Universitatis Hafniensis A Christiano III Rege Restauravit
(Segell de la Universitat de Copenhaguen, restablerta pel rei Cristià III)
El segell de 1537 és molt semblant al segell actual, que es va fer l'any 2000 i s'utilitza com a emblema de la universitat. El text és diferent i l'escut coronat només mostra les armes de Dinamarca (com ja va passar des del 1820, quan es va eliminar la referència heràldica a Noruega). El text és
Sigillum Universitatis Hafniensis
Fundae 1479
Reformatæ 1537
Segell de la Universitat de Copenhaguen
Fundada el 1479
Reformada el 1537
Associacions internacionals de les quals forma part
Anders Boserup (1940–1990), físic i sociòleg. Cofundador de l'Institut Danès per a la Recerca de la Pau i els Conflictes i de la Fundació Nordic Peace.
↑Hellesen, Jette Kjærulff; Tuxen, Ole Kjærulff «Universitet 1788-1848». Københavns Universitet 1479-1979, bind I-XIV, København 1979-2005, II, bind I-XIV, 1993, pàg. 94 i 153.
↑Gilman, Daniel Coit; Peck, Harry Thurston; Colby, Frank Moore. The new international encyclopaedia. Nova York: Dodd, Mead, 1905, p. 386 [Consulta: 26 juliol 2024].
↑«Studentmötet 1875» (en suec). 2005. Erik & Marta Ronne. Arxivat de l'original el 3 d'abril 2016. [Consulta: 26 juliol 2024].
