PROFILPELAJAR.COM

Johannes Andreas Grib Fibiger
	;
Biografia
Naixement	23 abril 1867 ; Silkeborg (Dinamarca)
Mort	30 gener 1928 (60 anys); Copenhaguen (Dinamarca)
Causa de mort	càncer
Sepultura	Cementiri Garnison
Rector Universitat de Copenhaguen
	1925 – 1926 ; ← Frederik Torm – Holger Pedersen →
Dades personals
Formació	Universitat de Copenhaguen
Director de tesi	Robert Koch i Emil Adolf von Behring
Activitat
Camp de treball	Microbiologia i anatomia patològica
Ocupació	metge, parasitòleg, patòleg, zoòleg, bacteriòleg, químic, professor d'universitat, anatomista
Ocupador	Universitat de Copenhaguen
Professors	Robert Koch i Emil Adolf von Behring
Família
Mare	Elfride Fibiger
Premis
	Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1926

Johannes Andreas Grib Fibiger (Silkeborg, Dinamarca 1867 - Copenhaguen 1928) fou un metge i professor universitari danès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1926.

Bibliografia

Va néixer el 23 d'abril de 1867 a la ciutat de Silkeborg. Va estudiar medicina a la Universitat de Copenhaguen, on es va graduar el 1890. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Berlín, on va ser deixeble de Robert Koch i Emil Adolf von Behring i on va exercir com a professor d'anatomia patològica. Després d'ampliar els seus estudis a la ciutat de Berlín, va retornar al seu país per a treballar al Laboratori de Bacteriologia de la Universitat de Copenhaguen com a ajudant, on va obtenir el doctorat l'any 1895.

Va morir el 30 de gener de 1928 a la ciutat de Copenhaguen.

Recerca científica

Inicià la seva recerca científica sobre la bacteriologia de la diftèria. Posteriorment, mentre estudiava l'aparició de la tuberculosi en rates de laboratori va trobar tumors en algunes d'aquestes. Va descobrir que aquests tumors estaven associats als cucs paràsits dels nematodes que havien estat vivint en algunes paneroles que les rates havien menjat, pensant que aquests organismes havien pogut ser la causa dels tumors o càncer. La seva recerca sobre aquest fet el va dur a observar com les rates havien sofert una deficiència de vitamina A, que els generava els tumors. Els paràsits havien causat simplement una irritació del teixit fi que va transformar les cèl·lules danyades en càncer; qualsevol irritació del teixit fi hauria pogut induir els tumors. Encara que la relació específica entre els paràsits i el càncer més endavant es considerà poc important, la idea que el danys del teixit fi eren una causa del càncer fou un avanç important en la investigació sobre aquest.