Niels Ryberg Finsen (Tórshavn, Illes Fèroe 1860 - Copenhaguen, Dinamarca 1904) fou un metge i professor universitari danès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1903.
Biografia
Va néixer el 15 de desembre de 1860 a la ciutat de Tórshavn, capital de les illes Fèroe. Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat, el 1882 es traslladà a Dinamarca per estudiar medicina a la Universitat de Copenhaguen, on es llicencià el 1890, i posteriorment va esdevenir professor d'anatomia. El 1896 fundà l'Institut Finsen, del qual en fou el seu director, i que avui en dia està integrat a l'Hospital Universitari de Copenhaguen i dedicat plenament a la recerca sobre l'oncologia.
Va morir el 24 de setembre de 1904 a la ciutat de Copenhaguen a conseqüència d'un infart de miocardi provocat per l'ascites que patia.
Recerca científica
Els estudis sobre la capacitat destructora dels raigs ultraviolats aplicats a colònies de bacteris van ser la base del seu treball. Les seves investigacions sobre els efectes fisiològics de la llum li va permetre descobrr les propietats estimulants i bactericides dels raigs actínics (blau, violeta i ultraviolat). Va desenvolupar un làmpada elèctrica d'arc elèctric, el que posteriorment s'anomenà llum de Finsen, per al tractament de la tuberculosi i altres afeccions similars.
L'any 1903 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions dels efectes terapèutics de la llum, un premi que no pogué recollir en persona a causa de la seva llarga malaltia.
Els descobriments de Finsens sobre la llum del Sol com a mitjà de cura per certs tipus de verola o tuberculosi no fou sobrepassat fins a l'adveniment dels antibiòtics, així mateix la seva noció sobre les longituds d'ona específiques de la llum del sol han estat ratificades com a eina curativa avui dia gràcies als efectes de la radioteràpia sobre el càncer.
Reconeixements
En honor seu s'anomenà el cràter Finsen sobre la superfície de la Lluna així com l'asteroide (1794) Finsen descobert el 7 d'abril de 1970 per Jacobus A. Bruwer.
Enllaços externs
