L'edifici, usat com a oficines, instal·lacions tècniques i serveis, també inclou un auditori. A nivell estructural, està compost per un nucli i un perímetre exterior que transmet les càrregues per obtenir unes plantes obertes lliures d'elements portants.[5] La façana té una doble estructura, amb l'exterior de formigó armat revestit de plaques de vidre, i l'interior amb lamel·les de vidre a una certa distància de la primera, la qual cosa permet obtenir més llum natural i més control tèrmic. Les més de 4.500 finestres retallades en el formigó estructural tenen dispositius lluminosos de tecnologia LED que permeten crear imatges a tot el voltant.
El seu volum pretén recordar la forma d'un guèiser que s'eleva a l'aire. Per aconseguir arrodonir la part alta de la torre, les últimes plantes estan suspeses en voladís.[5] Com a conseqüència de la seva forma inusual, que recorda a la 30 St Mary Axe de Londres (sovint anomenat «el cogombret»), l'edifici és conegut amb diversos sobrenoms, com «el supositori», «l'obús» i altres més escatològics.
Història
Fou projectat per l'arquitecte francès Jean Nouvel i construït entre el 1999 i el 2005 com a seu de la companyia Aigües de Barcelona.[5]
La torre va servir com a escenari de les campanades de Cap d'any de Televisió de Catalunya de l'any 2006 i ho va continuar essent fins al 2009.[6]
L'any 2013, va ser adquirida per l'empresa estatunidenca Emin Capital, amb la intenció de transformar-la en un hotel de luxe, sota la marca Grand Hyatt.[7][5] El 2015, Aigües de Barcelona traslladà les seves oficines al polígon industrial de la Zona Franca, i l'any 2017, la moratòria hotelera que impulsà l'ajuntament de la ciutat impedí la seva transformació en un hotel,[8] de manera que es va mantenir el seu ús empresarial i va ser adquirida per Merlin Properties.
El maig del 2018, l'empresa CCC, associada al grup empresarial Facebook, anuncià que llogava vuit plantes de la torre Glòries per instal·lar-s'hi.[9] El juny del mateix any, l'empresa tecnològica de comunicacions Oracle, ja present des de 2007 a Barcelona anuncià que llogava tres plantes de la torre.[10]
El novembre del 2021 es va anunciar que s'habilitaria un mirador al capdamunt, que actuaria també com espai multidisplinar. Era previst que s'obrís al públic la primavera del 2022.[11]
Escalades
El 2016, l'escalador urbà Alain Robert va grimpar per l'exterior de la torre des del terra fins al cim.[12] El 2019, els escaladors Leo Urban i Nico Mathieux també van fer-ho però en aquest cas sense cap tipus de corda ni protecció.[13] El 27 d'agost del 2020, Leo Urban va repetir la pujada una altra vegada en solitari sense cordes, casc ni sabates.[14]
↑«Torre Agbar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑ 5,05,15,25,35,4«Torre Agbar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2017].
