Shigaïta

Infotaula de mineralShigaïta

Shigaïta de color vermell fosc i groc sobre rodocrosita rosa Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMn₆Al₃(OH)18[Na(H₂O)₆](SO₄)₂·6H₂O
Epònimprefectura de Shiga Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Ioi, Ritto, Prefectura de Shiga, Regió de Kinki, Honshū, Japó
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DD.35
Nickel-Strunz 9a ed.7.DD.35 Modifica el valor a Wikidata
Dana31.1.2.1
Heys25.9.8
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 9,51Å; c = 32,83Å
Grup espacialgrup espacial R-3 Modifica el valor a Wikidata
Color
  • groc intens amb inclusions no homogènies negres[1]
  • groc pàl·lid, groc brillant, groc daurat, taronja cremat; groc marronós en inclusions, de marró a negre si s'altera.[2]
Maclesen {0001}
Lluïssorvítria, mat
Color de la ratllade groga molt clara a blanca
Diafanitattransparent
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1984-057
Any d'aprovació1985
SímbolSga Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La shigaïta és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la wermlandita. El seu nom prové de la prefectura en la qual es troba la mina Ioi en la qual es va descobrir aquest mineral.[1]

Característiques

La shigaïta és un sulfat de fórmula química Mn₆Al₃(OH)18[Na(H₂O)₆](SO₄)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. Els cristalls són tabulars hexagonals, de fins a 2 cm i de vegades es troben en grups; també apareix com a pel·lícules primes i recobriments de fractures.[2] És l'anàleg mineral amb manganès de la nikischerita.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la shigaïta pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: felsőbanyaïta, langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, campigliaïta, devil·lina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaïta, mountkeithita, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita, UM1992-30-SO:CCuHZn i montetrisaïta.

Estructura

La shigaïta està forma per làmines d'oxications [AlMn2+
2(OH)₆]1+ intercalats amb làmines d'oxianions [Na(H₂O)₆{H₂O}₆(SO₄)₂]3-. L'enllaç entre les làmines i en la làmina d'oxianions és degut en gran part als enllaços d'hidrogen.[3]

Formació i jaciments

La shigaïta és un mineral secundari rar que es troba en dipòsits de minerals de manganès metamorfosats. Va ser descoberta l'any 1985 a la mina Ioi, a la ciutat de Ritto (Prefectura de Shiga, Honshū, Japó). També ha estat descrita a Iron Knob (Austràlia del Sud, Austràlia); la pedrera Poudrette, al mont Saint-Hilaire (Montérégie, Canadà); tres mines d'un camp de manganès kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica) i quatre indrets del comtat d'Iron (Michigan, EUA).[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: rodocrosita, sonolita, manganosita, pirocroïta, jacobsita, hausmannita, galaxita (mina Ioi, Japó); rodocrosita, leucofenicita, gageïta, cariopilita (mina Wessels, Sud-àfrica); arsenoclasita, gatehouseïta, hematita, hausmannita, calcita mangànica fèrrica, barita i guix (pedrera Iron Monarch, Austràlia).[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Shigaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 agost 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Shigaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 30 agost 2017].
  3. ↑ Cooper, p. 91.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shigaïta