Manganosita
Manganosita (negre) de Långban, Suècia
Fórmula química	MnO
Epònim	manganès i oxigen
Localitat tipus	mina Kaiser Franz, Schäbenholz, Elbingerode, Harz, Saxònia-Anhalt, Alemanya
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.AB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	4.AB.25
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/A.04
Dana	4.2.1.3
Heys	7.18.1
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 4,44Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Color	verd maragda a negre
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	5,364 g/cm³ (mesurada); 5,36 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1817
Símbol	Mng
Referències	[1]

La manganosita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom per Christian Wilhelm Blomstrand en al·lusió a la seva composició química: manganès i oxigen.

La manganosita és un òxid de fórmula química MnO. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de cristalls octaèdrics amb cubs i dodecaedres; comunament granular.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganosita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)» juntament amb els següents minerals: crednerita, tenorita, delafossita, mcconnel·lita, bromellita, zincita, bunsenita, calç, monteponita, períclasi, wüstita i pal·ladinita.

És un producte d'alteració de la rodocrosita o altres minerals de manganès, que es formen durant el metamorfisme amb dèficit d'oxigen en dipòsits de manganès. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirocroïta, manganita, dolomita, hausmannita, granat, franklinita, wil·lemita o zincita.^[2] Va ser descoberta l'any 1817 a la mina Kaiser Franz, a Schäbenholz, Elbingerode (Harz, Alemanya).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manganosita