Dritsita
Fórmula química	Li₂Al₄(OH)₁₂Cl₂·3H₂O
Localitat tipus	àrea de Romanovskiy, dipòsit de potassi de Verkhnekamskoe, Solikamsk, districte de Solikamsky, Krai de Perm, Rússia
Classificació
Categoria	halurs
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 5,0960(3) Å; c = 15,538(1) Å
Grup puntual	6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal
Grup espacial	p6₃/mcm
Color	incolor
Exfoliació	perfecta - {001}
Fractura	micàcia
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,123 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,546(2) nε = 1,583(2)
Birefringència	δ = 0,037
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2019-017
Any d'aprovació	2019
Símbol	Drt
Referències	[1]

La dritsita és un mineral de la classe dels halurs que pertany al supergrup de la hidrotalcita. Rep el nom en honor del cristal·lògraf i mineralogista rus Victor Anatol`evich Drits (Виктор Анатольевич Дриц) (nascut el 1932) de l'Institut Geològic de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia).

La dritsita és un clorur de fórmula química Li₂Al₄(OH)₁₂Cl₂·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5380/1.

Va ser descoberta a l'àrea de Romanovskiy, al dipòsit de potassi de Verkhnekamskoe, a la localitat de Solikamsk (Krai de Perm, Rússia), on es troba en forma de cristalls hexagonals lamel·lars o tabulars de fins a 0,25 mm de diàmetre. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dritsita